La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gestió del temps
Barcelona llança el debat sobre la ciutadania i la humanització dels horaris
Barcelona llança el debat sobre la ciutadania i la humanització d’uns horaris que afecten els més desfavorits.
El temps s’ha de convertir en un veritable dret de ciutadania que tothom pugui exercir. Això és el que es recull a la reedició del pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, presentat aquesta setmana amb noves mesures per mirar d’impulsar una vida més sostenible que superi la supeditació als rígids ritmes i horaris laborals. La presentació va servir per posar sobre la taula els pocs avenços en la conciliació de la vida laboral i personal, l’aparició de la falta de temps com “una nova pobresa” i, per tant, la necessitat de plantejar mesures i endinsar-se en el debat sobre la necessitat d’humanitzar els horaris.
El pacte presentat per l’Ajuntament no aposta per grans fórmules, sinó per estendre pràctiques concretes que vagin responent a les necessitats de les persones en la seva vida quotidiana, i que arriben de Barcelona Activa. La seva directora, Sara Berbel, va explicar que l’objectiu és “alliberar” temps, enredat en una estructura laboral rígida i llarga, per a l’ús personal. La introducció en el debat del temps com un dret de ciutadania beu de les pioneres lleis italianes sobre les polítiques del temps, concebut com un dret social.
Tot i això, la realitat –i així es va constatar durant la presentació d’aquest pacte– és que hi ha molt més debat que avenços reals. Només un 30% de les empreses, va explicar Berbel, faciliten mesures en aquesta línia, i si se n’analitza l’impacte en la qualitat democràtica d’un país, el retrat és significatiu: les persones de mitjana edat que tenen fills o persones grans a càrrec seu estan desaparegudes de la vida participativa de la ciutat simplement perquè no poden.
Barcelona Activa, que assessora 12.000 empreses, introduirà en la seva formació assessoria sobre la gestió del temps, s’oferirà mentoria d’“empresa a empresa” i, entre altres qüestions, fomentarà el dret a la desconnexió digital dels treballadors. El gener del 2019 es posarà en marxa una prova pilot a l’escola bressol Aurora (el Raval) establint dos torns (de 9 h a 13 h, i de 15 h a 19 h) amb l’objectiu d’adaptar els horaris a les diferents necessitats de les famílies. I, seguint amb aquests nous exemples, es proposa que cap acte públic no comenci després de les 18 h i no s’estengui més enllà de les 20 h.
Gemma Tarafa, comissionada de Salut, va ser la que va plantejar la necessitat de modificar la gestió de la vida quotidiana per mirar de posar fi a “aquesta nova pobresa de temps”, que afecta sobretot les dones i, especialment, les classes més desfavorides, com també els nens. El temps, va dir, s’ha d’introduir com un valor fonamental en les polítiques de salut. L’estrès, la falta de son o la impossibilitat de fer exercici passen factura física. També cal tenir en compte, pe-
La falta de temps afecta sobretot les dones de les classes més desfavorides S’ha avançat molt poc; només un 30% de les empreses tenen mesures de conciliació La dificultat per socialitzar-se impacta en el benestar mental de la població
rò, l’impacte que té la falta de socialització en la salut mental.
El pacte del Temps de Barcelona s’inscriu en el marc de la Reforma Horària, impulsada per Fabian Mohedano, que va considerar que el lent ritme amb què s’avança cap a una certa europeïtzació horària reflecteix les reticències als canvis, el pes del presencialisme que impulsen les empreses i un esquema de negociació dels convenis col·lectius –on s’haurien d’introduir aquestes mesures de racionalització horària, encara molt industrial–. Cal apostar, va dir, per la flexibilitat pactada en un context en què l’herència de la crisi va deixar de banda les polítiques d’igualtat i conciliació.
Els dos grans eixos en què pivota el debat sobre el temps són, en aquests moments, la salut i l’economia –subratllant el valor de les tasques de cura–, i aquest s’introdueix com un factor de desigualtat important. En un treball recent, el sociòleg Tomás Cano explicava que la crisi econòmica ha ampliat la bretxa entre rics i pobres pel que fa a la possibilitat de gestionar el temps de la pròpia vida. La precarització del mercat laboral, l’exigència de disponibilitat o les empreses que han aprofitat la depressió econòmica per collar els empleats desposseeixen els treballadors del poder de controlar la seva vida.
Són les dones de classe treballadora, que tampoc no tenen “flexibilitat” per arribar a casa –ja que són les principals cuidadores–, les més afectades per aquesta exigència de “disponibilitat total”. Per això, Gemma Tafalla insistia que en la pobresa de temps hi influeix sobretot el gènere i la classe social.
Les polítiques del temps, que emanen de la lluita per la igualtat de gènere, van quedar truncades després del 2007 amb la crisi econòmica, que va enterrar les iniciatives encaminades a millorar la qualitat democràtica. El 2014 es va tornar a posar el debat a l’agenda pública gràcies a la Reforma Horària a Catalunya, amb una visió que englobava tots els aspectes vinculats a la necessitat de canviar la concepció cultural del temps (salut, empresa, gènere, lleure, democràcia...). En el repartiment de poder entre els socis del nou Govern s’ha establert que la pròxima Oficina per a la Reforma Horària dependrà de la Conselleria de Presidència d’Elsa Artadi, i no serà Mohedano, que es va presentar a les llistes d’ERC, qui hi haurà al capdavant.
El debat sobre aquesta necessitat d’apoderar-se del temps, d’alliberar-lo de la llarga jornada laboral, s’ha articulat els últims mesos sobre l’àmbit municipal, amb més d’un centenar de municipis adherits a la Reforma Horària. El nou pacte del Temps de Barcelona arrenca amb l’adhesió de 29 empreses, però aquesta vegada “adherir-se” no només és un gest, sinó que s’exigeix a qui ho fa aplicar mesures concretes. La “sostenibilitat de la vida”, assenyala el document de l’Ajuntament, ha de ser el centre de tot el procés social, polític i econòmic. La qüestió és passar de les intencions a les polítiques concretes.
Posa en relleu l’impacte que té el temps en la qualitat de vida de la ciutadania La proposta parteix de Barcelona Activa, que assessorarà empreses sobre la gestió horària