Temes del dia

El primer mes de govern del president Pedro Sánchez i el futur del sector empresarial del cava català.

TRANSCORREGUT el primer mes del Govern Sánchez, Espanya encara l’estiu acabat d’estrenar amb la immediatesa d’unes primàries incertes al PP. Amb l’Executiu central recuperant protagonisme internacional, però amb la incertesa d’una agenda catalana per concretar. Amb una marcada desorientació de Ciutadans, que prova de definir el seu espai amb els sondejos a la baixa. I amb un Podem que intenta situar-se en posicions més moderades a canvi de cotes de poder, mentre l’ independentisme es debatent re el neopragmatisme d’ERC i la radicalitat de Puigdemont.

Un escenari de transició que, de moment, ha reforçat les previsions més optimistes sobre el Govern de Sánchez, que ha estrenat l’agenda internacional situantse en posicions europees centrades, amb Merkel i Macron, i assumint protagonisme en la qüestió immigratòria just quan les pasteres s’aproximen en un nombre considerable a la costa sud d’Espanya. Tot plegat secundat per una espectacular alça en els sondejos, que situen el PSOE al capdavant, cosa que, vista l’experiència, tampoc no té gaire rellevància –recordin el que va passar amb Cs-, però, en tot cas, ha fet callar moltes boques de pes al partit. Ni tan sols el cas Màxim Horta li va suposar una esgarrinxada al flamant Govern socialista.

L’ocupació del centre de Pedro Sánchez també té a veure amb la pèrdua de poder del PP, embrancat en un assaig de primàries, que dijous vinent haurà d’escollir els dos candidats a dirigir el partit i el líder que es concretarà en la tercera setmana de juliol en congrés. Dels sis candidats presentats, tres tenen serioses opcions de guanyar: l’ e x vic e presidenta Soraya Sáenz de Sant amarí a; l’ ex-secretària general del P Pi ex ministra de Defensa, Marí a Dolores de Cospedal; i l’ex-vicesecretari de Comunicació, Pablo Casado. Tres perfils diversos per a un mateix objectiu: el poder del Govern central, el poder del partit i el poder heretat d’aquell PP que ocupava tot l’espai del centredreta, el d’Aznar. Això representen els tres polítics citats.

No hi ha debat ideològic –tampoc no hi ha temps per a això– sinó estratègic pel cap alt i, per descomptat, una lluita pel poder. Tampoc no hi ha propostes per a una renovació a fons del partit. Es tracta d’escollir el successor de Rajoy i res més. La incertesa del resultat és la raó de l’interès que suscita aquesta elecció. Si guanyen l’accés a la segona volta les dues polítiques, la batalla final pot ser apassionant, i la por d’una fatal divisió al partit, més real que mai. Si Casado aconsegueix enfilar-se a la final, sigui contra Cospedal o sigui contra Santamaría, potser no hi haurà color, perquè la decisió recaurà en els compromissaris, la qual cosa assegura el partit davant qualsevol aventurisme, encara que sigui aznarià.

Mentrestant, Cs prova de recuperar l’ànim, després de la desfeta de la moció de censura, de la qual van sortir tan derrotats com el PP. És el que comporten les estratègies guanyadores basades només en les enquestes. Encara que Rivera i els seus continuen picant amb el martell piló el sobiranisme, la veritat és que ara com ara no sembla que això pugui donar els rèdits de fa uns mesos. I és que l’independentisme es debat entre la posició més moderada d’ERC –vegeu l’última carta de Junqueras, reivindicant el seu 1-O– i la radicalitat –de moment més verbal que una altra cosa– del tàndem Puigdemont-Torra. L’agenda catalana del trio Sánchez, Batet i Iceta marcarà en les properes setmanes quin pot ser l’horitzó del conflicte. La Diada del pròxim Onze de Setembre pot ser, en aquest sentit, molt reveladora.