La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘pazo’ de Meirás
Totes les institucions i els partits gallecs reivindiquen que la residència estiuenca de Franco sigui pública
Totes les institucions i els partits gallecs reivindiquen que la residència d’estiu del dictador Francisco Franco sigui un espai públic.
L’estiu passat els hereus de Francisco Franco van encarregar la gestió de les visites obligatòries al pazo de Meirás a la fundació que porta el nom del dictador, i el seu portaveu va anunciar que les faria servir per enaltir la figura de l’autòcrata mentre desafiava en públic el president de la Xunta. El que podia semblar la recurrent polèmica estival sobre la controvertida propietat de la residència estiuenca a Galícia del militar ferrolà es va convertir, després de la mort de Carmen Franco, la posada a la venda de l’immoble i el recent canvi al Govern central, en l’inici d’una tempesta perfecta que ha provocat un inèdit i fins fa poc impensable clamor de les institucions i partits polítics gallecs perquè el pazo s’incorpori al patrimoni públic. De tota manera, hi ha clares discrepàncies sobre la via per aconseguir-ho i sobre si podria tenir algun cost econòmic.
Dimecres el PP va registrar una proposició de llei al Parlament de Galícia per instar la Xunta a gestionar davant l’Estat l’inici de les accions legals pertinents perquè el
pazo sigui públic. Els diputats populars reclamen així una actuació que durant dècades només defensava la Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica d’A Coruña, amb el suport solitari del BNG i, els últims anys, d’En Marea. La demanda se sustentava en la falsedat del suposat regal que el poble d’A Coruña va fer al dictador, ja que part de la compra de l’immoble es va finançar amb aportacions obligatòries de municipis i funcionaris. Alguns cops el PSOE va donar suport a aquesta petició, entesa més aviat com una aspiració irrealitzable, mentre que el PP s’hi oposava. L’únic pas que s’ha fet des de la transició ha estat declarar el pazo com a bé d’interès cultural, una declaració feta per la Xunta bipartida de PSOE i BNG.
El pas endavant dels populars d’aquesta setmana ha tingut lloc en el context del canvi de color del Govern central, que ja no els obliga a mantenir equilibris amb l’executiu amic de Madrid. I ha arribat després que es presentés l’informe de la comissió d’experts nomenada per la Xunta, presidida pel catedràtic d’Història Xosé Manoel Núñez Seixas. La comissió advoca perquè l’administració central reivindiqui al jutjat la propietat de l’immoble, ja que està documentat que durant més de 35 anys va ser la residència estiuenca del cap de l’Estat, on es van celebrar consells de ministres i trobades diplomàtiques, i el seu manteniment i funcionament es va sufragar amb diners públics.
Els experts coordinats per Núñez Seixas assenyalen la possibilitat que, en cas que prosperi la reclamació de la incorporació al patrimoni públic, la justícia obligui a compensar econòmicament els Franco per les despeses de conservació de les últimes dècades. Es tracta d’una opció a què s’oposen En Marea i el BNG, partit que esgrimeix un altre dictamen jurídic –que va impulsar des de la Diputació d’A Coruña– per declarar nul·la la inscripció de la propietat que va fer Franco el 1941 de manera simulada. La paraula següent la tindrà el Govern de Sánchez.
Les forces polítiques discrepen sobre com s’ha d’incorporar l’immoble al patrimoni públic i si s’ha de pagar