Tensions a l’alça

Es detecten, ara com ara, quatre àmbits de tensió dins del bloc independentista. Són quatre dimensions en què es produeix la discòrdia –amb més o menys soroll– i la topada entre els actors. La suma d’aquestes tensions afebleix les posicions del conjunt de l’independentisme, les seves expectatives i les seves possibilitats de generar un nou escenari.

Hi ha, en primer lloc, una tensió de baix cap a dalt: les bases (dins i fora dels partits) no comprenen el que fan els dirigents, i reivindiquen el procés en la forma en què va desplegar-se fins a la DUI. És una tensió entre una visió emocional i una visió estratègica, entre el relat i la fallida fàctica d’aquest relat. Les esmenes de la militància per no aparcar la via unilateral que la direcció d’ERC ha incorporat a la ponència política aprovada ahir a la conferència nacional són un senyal d’aquest fenomen.

En segon lloc, hi ha una tensió creixent entre la dinàmica activista i la dinàmica institucional: l’Assemblea Nacional Catalana, els CDR i altres entorns impugnen el que fan i diuen el Govern Torra i les forces polítiques que el sostenen, a partir d’una mirada purista i rupturista, que tendeix a considerar com a “rendició” tot el que no sigui política de desobediència per “desplegar immediatament la república” d’acord amb el que va passar el mes d’octubre. La CUP coincideix en aquesta impugnació.

En tercer lloc, hi ha una tensió espessa a l’interior d’una de les dues formacions principals de l’independentisme, Junts per Catalunya. Al grup parlamentari de JxCat hi conviuen independents i membres del PDECat (de diverses sensibilitats) i la seva lògica respon –per damunt de tot– a la tàctica de Puigdemont, vinculada –al seu torn– al seu periple judicial europeu. Una part dels independents –agrupats a Junts per la República– volen reconstruir l’espai sobiranista a partir de l’expresident; per fer-ho, intensifiquen la crítica a tots els partits, també al PDECat, sobretot de cara a les municipals, que seran un laboratori de proves. Alhora, dins del PDECat, hi ha un sector crític amb l’actual direcció, que connecta amb alguns plantejaments dels independents de JxCat. Finalment, en quart lloc, revifa la coneguda lluita entre ERC i els postconvergents per l’hegemonia dins de l’independentisme, una tensió influïda pels fets del mes d’octubre, per les decisions posteriors de cadascú i pels resultats del 21-D, que van ser una gran decepció per al partit de Junqueras, que esperava quedar primer del bloc independentista. La carta que el líder d’ERC ha fet arribar a la militància aquest cap de setmana posa descarnadament sobre la taula les diverses discrepàncies de fons amb JxCat.

Després de consignar aquests quatre espais de tensió entre els independentistes, cal demanar-se com afectarà tot això el Govern que presideix Torra, així com la construcció d’un discurs coherent, d’una política que vagi més enllà dels gestos i d’una estratègia que es pugui entendre.

La discòrdia debilita l’independentisme i la possibilitat de generar un nou escenari