El futur de la independència

El sobiranisme creix històricament a la Catalunya metropolitana tot i que s’estanca a la interior

Amolts polítics no els importa el futur. Sobretot si va més enllà de les pròximes eleccions. Tot i això, el conflicte català és un d’aquells problemes que es podria agreujar a llarg termini. Per exemple, si un dia el suport a la independència supera la barrera del 50% dels votants. Un escenari versemblant? La resposta, en vista del que ha passat en les últimes dècades, és afirmativa.

El 1980, el resultat de les primeres eleccions autonòmiques va atorgar al nacionalisme català (que llavors no anava més enllà d’un projecte confederal) menys del 39% dels vots. Un percentatge que es registrava amb una abstenció que fregava el 40% i que ja evidenciava que la participació era molt superior entre l’electorat catalanista. Després de 37 anys, el suport al sobiranisme català (ara declaradament independentista) supera el 47% (gairebé nou punts més que el 1980). I aquesta taxa de suport té lloc amb una participació rècord i bastant homogènia, de manera que han anat a les urnes pràcticament tots els electors potencials d’un o un altre signe.

D’acord amb aquesta pauta, el sobiranisme podria ser majoritari en unes quantes dècades. Tot i això, per verificar aquesta expectativa convé atendre l’evolució territorial; és a dir, analitzar el que ha passat al llarg dels últims 37 anys en les dues Catalunyes més antagòniques: la metropolitana i la interior. Un panell de 12 municipis representatius de cada una d’aquestes Catalunyes ofereix una panoràmica detallada de la deriva independentista i el seu futur.

Per exemple, a la Catalunya interior el creixement del nacionalisme –transmutat en sobiranisme– oscil·la entre sis i més de 20 punts des del 1980. I en gairebé tots els casos el suport a l’independentisme se situa molt per sobre del 50%, o fins i tot supera amb escreix el 60%. Això sí, una comparació entre el resultat del 2012 –quan va començar el procés sobiranista– i el del 2017 –quan la participació va superar el 80% en la majoria d’aquestes localitats– reflecteix un estancament o fins i tot un lleu retrocés del vot sobiranista, que sembla que ha tocat sostre.

En canvi, l’evolució del vot independentista a la Catalunya metropolitana, encara que molt més limitada, reflecteix un creixement sostingut. Concretament, entre el 1980 i el 2017, l’increment mitjà s’acosta als set punts, fins a aproximar el suport a la independència al llistó del 30% en bona part d’aquestes poblacions. I el més significatiu: aquest creixement no s’atura entre el 2012 i el 2017, malgrat un augment espectacular de la participació (a l’entorn de 12 punts), que es mobilitza majoritàriament cap a un vot no nacionalista que es mantenia en letargia fins fa ben poc. La conclusió sembla bastant òbvia. Si el vot independentista es manté congelat a la Catalunya interior en percentatges que superen el 60% i continua creixent com fins ara a la Catalunya metropolitana, el sostre del 50% no sembla que es trobi gaire lluny. Més lluny, això sí, que els pròxims comicis.