La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els barons del PP s’inclinen a respectar el candidat més votat
Només un empat faria que es donés llibertat de vot als compromissaris del congrés
N’hi ha hagut prou amb una setmana de campanya perquè els dirigents del PP entonin un “no era això el que es pretenia”. Perquè les primàries que el PP va introduir en el seu últim congrés, fa poc més d’un any, en realitat mai no van convèncer ningú: els qui propugnen aquest mètode per elegir el seu president, perquè no són unes veritables primàries, i els qui no en són partidaris, perquè el succedani ja està provocant una divisió en el partit per a la qual no estaven preparats. I que tampoc no es pretenia.
La majoria dels dirigents regionals del PP, els anomenats barons, reconeixen que, malgrat el seu coneixement de la formació, la llibertat que ara tenen els militants fa que no puguin apostar per qui pot ser el guanyador, ni tan sols per quins dos candidats passaran el tall de la votació directa dels militants perquè després siguin els compromissaris del partit els que decideixin, en última instància, el nou president del PP.
Per això, els barons del PP s’estan mostrant partidaris que es respecti la votació dels militants el 5 de juliol i que no hi hagi una “correcció” amb els compromissaris. “No estem tot el dia dient que cal respectar la llista més votada en les eleccions perquè ara es pugui capgirar la votació en el congrés”, diuen les fonts consultades. Algun d’ells arriba a dir que seria un frau als militants, que podrien pensar, amb raó, que “els indis ens matem perquè després vinguin els caps i facin el que vulguin”. Només tenen un dubte alguns d’aquests dirigents regionals i polítics de prestigi dins del PP: si els mateixos candidats seran capaços de complir aquesta màxima que es respecti la llista més votada. Perquè (els dirigents populars no s’enganyen) els compromissaris són més propers a l’aparell, i sabent a qui dona suport l’aparell és més fàcil esbrinar per quin candidat s’inclinaran en la votació del congrés.
Aquest compromís tindria una excepció: que el resultat de la primera elecció fos un empat entre les dues candidatures que passessin a la fase següent. És a dir, que la diferència entre totes dues fos molt reduïda, “un grapat de vots”, diuen. En aquest cas, els compromissaris haurien de tenir llibertat de vot, perquè votin en consciència i segons les seves preferències, en comptes de fer-ho en blocs. Tot i això, hi ha dirigents del PP que consideren que hi ha molt pocs presidents regionals que en aquests moments dominin el partit