Futbol o matrimoni

En diumenges com el d’ahir, em pregunto com seria la vida d’estar feliçment casat. Hi ha dos escenaris –el que abans anomenàvem hipòtesis–: bronca, morros i petició de divorci o molt d’amor, elevada tolerància i l’art del pacte bilateral.

Què tenia d’especial aquest diumenge 1 de juliol? La tempesta perfecta: dos partidassos del Mundial, curses de motos, fórmula 1, dia de platja i activitats sexuals (optatives).

És compatible el matrimoni amb aquesta agenda dominical? A mi, naturalment, em convé creure que no a fi de reforçar creences, més aviat escèptiques sobre els avantatges de la vida en comú. Ha nascut dona al planeta capaç d’aguantar un diumenge basat en la successió d’esdeveniments esportius capaços a més de condicionar, en aquest cas, l’humor del marit? Jo crec que no i per això opto per la fugida cap endavant, consistent a no atendre el mòbil i concentrar-me en el Mundial, les motos, els bòlids i el VAR en absoluta solitud.

És una llàstima que les dones de la meva generació tinguin altres aficions i siguin molt poques les que consideren un diumenge perfecte aquell en què et plantes davant del televisor i alternes emocions encara que estigui mal vist i sembli propi de persones sense ambicions.

Potser la simple interpretació dels himnes de Rússia i Espanya a Moscou no és suficient per sentir un nus a l’estómac? Per què pujar a l’Everest i baixar caminant està considerat més gratificant?

Només de pensar en les transaccions conjugals que hauria de fer per tenir el que em costa tan poc produeix més vertigen que la cara costeruda dels grans cims.

–Què no vols sortir de casa amb el diumenge esplèndid que fa? Per a això t’has casat?

Ja m’imagino que d’això només et salven els fills menors d’edat en cas de –convenientment adoctrinats– decantar-se per l’opció esportiva. Aquí entra en escena la democràcia i la possibilitat de sotmetre a consulta vinculant el programa de diumenge.

–Dinar a la dues en punt? Jo baixo a la piscina i ja us ho fareu...

Al lector, com al soci del Barça de l’era Núñez, no se’l pot enganyar. Escric amb pressa i certa ansietat perquè hi ha futbol i drama a la vista. Al carrer! Això els passarà a dues seleccions nacionals en qüestió de minuts i a algun casat en qüestió de dies que, com jo, ha optat unilateralment per anteposar la il·lusió del Mundial a la de la vida conjugal.

Desconec el que oferirà la jornada i les conseqüències anímiques (em refereixo al futbol, no a les baralles de Junqueras i el gran Puigdemont, a qui imagino ahir amb una gorra russa i estrella vermella animant els amfitrions en alguna cerveseria germànica). Cadascú amb les seves ximpleries i els seus diumenges.

És una pena que poques dones consideressin ahir el diumenge ideal: dos grans partits, motos, F-1...