Investigació (en) ètica

Les estructures competitives solen tenir èxit, per això són copiades; les que no ho són freqüentment queden obsoletes, per la qual cosa cauen en l’oblit. Els processos en qualsevol activitat o indústria es desacceleren quan es redueixen els recursos de les organitzacions que competeixen entre si: perquè l’objectiu deixa de tenir interès o perquè s’han sobreexplotat les fonts que alimentaven els agents en lliça.

La competència no és producte d’una voluntat o un pla secrets. Com demostren les ciències naturals, és una característica de tots els sistemes humans i biològics. La interacció espontània de les parts de l’engranatge social segueix una dinàmica col·lectiva. No s’ha d’identificar la competència amb l’absència de cooperació. Precisament, la competència en els nivells superiors propicia la cooperació.

La competència estimula el progrés. I la cooperació és una estratègia molt més eficaç que la competència, encara que és més difícil d’implantar i mantenir. El progrés s’ha vinculat històricament a qüestions normatives: avui continua psicològicament lligat a la millora de la qualitat de vida. Tot i això, aquesta relació no està assegurada.

El progrés en el futur serà inevitable, no obstant això, la seva repercussió favorable no es pot donar per descomptada; dependrà de l’evolució del sistema social i de la gestió que se’n faci. En síntesi, el coneixement acumulat és el motor del desenvolupament, i sense l’autoritat de la ciència, la creixent complexitat del món seria ingovernable.

La universitat lidera en bona mesura la innovació. Aquests conceptes, convenientment agrupats i associats a d’altres com la recerca o la tecnologia, ja operen com a valors en si mateixos: als laboratoris, a les aules, als congressos, als mitjans... Encaixen sense traumes perquè comparteixen el llenguatge, el registre, els processos, les metes i les limitacions.

Però aquests valors –el coneixement, el progrés, l’evolució– conviuen amb altres de menys sòlids i suporten la delicada tensió entre competència i cooperació. Per aquesta raó, la comunitat que treballa en la ciència, la universitat, la innovació, etcètera, necessita una guia axiològica, una referència ètica i moral similar a l’elaborada per l’Institute of Electrical and Electronics Engineers en el camp de la tecnologia. Ara mateix no la té. Qui la redacti, passarà –merescudament– a la història.