La Vanguardia (Català-1ª edició)

Guanyar una hora al dia

Dues empreses de perfils diferents expliquen el seu procés per aplicar la reforma horària i escurçar la presència a la feina

- C. SEN

Modificar la cultura organitzat­iva d’una empresa requereix afany i decisió. La Fundació Joia va posar fil a l’agulla el 2014 quan va veure que la llarga pausa del migdia era un element distorsion­ador per poder tenir una vida que fluís més enllà de l’àmbit laboral. Avui està en la fase final d’aquest procés de reorganitz­ació, enllestint la fórteletre­ball mula que permeti el parcial.

En aquesta fundació, que es dedica a la inserció sociolabor­al en salut mental, fa quatre anys l’horari s’estructura­va en una jornada de matí de 8 a 14 hores, i en una altra de tarda que començava a les 16 i acabava a les 18 hores. Aquesta llarga pausa del migdia, explica la responsabl­e de Comunicaci­ó, Beatriz Castillo, hi havia persones que l’aprofitave­n per anar a casa o al gimnàs, però moltes altres no feien res especial en espera de poder tornar al seu lloc de treball. El primer pas va ser essituar-la curçar-la 60 minuts i a les 13 hores per avançar l’hora de sortida. També es pot dinar en mitja hora i guanyar flexibide litat a l’hora d’entrar o plegar.

Amb la posada en marxa del debat de la Reforma Horària, la Fundació Joia va optar per incorporar­se a una prova pilot i ampliar el primer pas cap a l’europeïtza­ció horària. Tenim, explica Castillo, una jornada laboral de 38 hores setmanals, i s’ha estajornab­lert el límit horari per da en les vuit hores.

Així mateix, es va crear una bossa d’hores que dona l’emSi presa (no pas els treballado­rs) a què poden acudir els empleats que necessiten cuidar els seus fills menors o persones de més de 75 anys en un momament determinat i de nera urgent. També s’ha establert una reducció horària d’una hora, a càrrec de l’empresa, per als que han estat pares fins que la criatura té 16 mesos. És una solució pensada sobretot perquè les dones es puguin reincorpor­ar després de la baixa maternal amb tranquil·litat sens ela nereduccic­essi tat de sol·licita rons de jornada, explica Castillo.

En aquests moments s’està acabant de dissenyar el model organitzat­iu per fer teletrebal­l, tot i que per les caracterís­tiques d’ aquesta empresa, de car à c assistenci­al ter i amb servei d’atenció directa, es podrà fer parcialmen­t.

Des del sector industrial, l’empresa Tapla, dedicada a l’automoció, també ha fet un estudi per corregir els excessos horaris. Per les caracterís­tiques del sector hi havia una cultura presencial­ista, explica l’executiva Montse Ramon, però també una necesde sitat fer hores per acabar la feina. “Si necessitàv­em aquest temps, jornades més llargues de les previstes al conveni, és que alguna cosa no fèiem bé”, indica. Després d’analitzar el seu funcioname­nt, es va observar que hi havia tasques obsoletes que ja no eren necessàrie­s, reunions llargues sense conclusion­s, viatges dins l’empresa per traslladar documentac­ió i materials, excés de documentac­ió i una manera lenta de tractar-la, un excés de temps en la mad’arxivar nera documentac­ió i materials d’assaig i, entre altres qüestions, falta de comuniprod­ucció cació. en ja es treballaam­b va una jornada intensiva, en els departamen­ts vinculats a oficines, comercials i laboratori tots els treballado­rs feien horaris molt extensos. Es va decidir que de dilluns a dijous tot el personal hauria d’haver acabat la jornada a les 18 hores i recuperar també un temps a deduir els divendres, els dies previs a un pont i la primera setmana després de les vacances d’esper tiu fer una jornada de cinc hores i mitja.

A causa de les caracterís­tiques de l’empresa i a l’existènmom­ents cia de que hi ha punfeina, tes de s’ha creat una bossa d’hores per poder recuperar dies de festa fora del calendari laboral. També hi ha la possibilit­at de pactar una jornada intensiva durant el mes de juliol sempre que no hi hagi puntes de feina.

Pel fet de ser una empresa que subministr­a material a tot el món, el departamen­t comercial gestiona directamen­t amb els seus treballado­rs la manerecomp­ensar ra com els viatges comercials i la inversió d’hores que exigeixen.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain