Guanyar una hora al dia

Dues empreses de perfils diferents expliquen el seu procés per aplicar la reforma horària i escurçar la presència a la feina

Modificar la cultura organitzativa d’una empresa requereix afany i decisió. La Fundació Joia va posar fil a l’agulla el 2014 quan va veure que la llarga pausa del migdia era un element distorsionador per poder tenir una vida que fluís més enllà de l’àmbit laboral. Avui està en la fase final d’aquest procés de reorganització, enllestint la fórteletreball mula que permeti el parcial.

En aquesta fundació, que es dedica a la inserció sociolaboral en salut mental, fa quatre anys l’horari s’estructurava en una jornada de matí de 8 a 14 hores, i en una altra de tarda que començava a les 16 i acabava a les 18 hores. Aquesta llarga pausa del migdia, explica la responsable de Comunicació, Beatriz Castillo, hi havia persones que l’aprofitaven per anar a casa o al gimnàs, però moltes altres no feien res especial en espera de poder tornar al seu lloc de treball. El primer pas va ser essituar-la curçar-la 60 minuts i a les 13 hores per avançar l’hora de sortida. També es pot dinar en mitja hora i guanyar flexibide litat a l’hora d’entrar o plegar.

Amb la posada en marxa del debat de la Reforma Horària, la Fundació Joia va optar per incorporarse a una prova pilot i ampliar el primer pas cap a l’europeïtzació horària. Tenim, explica Castillo, una jornada laboral de 38 hores setmanals, i s’ha estajornablert el límit horari per da en les vuit hores.

Així mateix, es va crear una bossa d’hores que dona l’emSi presa (no pas els treballadors) a què poden acudir els empleats que necessiten cuidar els seus fills menors o persones de més de 75 anys en un momament determinat i de nera urgent. També s’ha establert una reducció horària d’una hora, a càrrec de l’empresa, per als que han estat pares fins que la criatura té 16 mesos. És una solució pensada sobretot perquè les dones es puguin reincorporar després de la baixa maternal amb tranquil·litat sens ela nereduccicessi tat de sol·licita rons de jornada, explica Castillo.

En aquests moments s’està acabant de dissenyar el model organitzatiu per fer teletreball, tot i que per les característiques d’ aquesta empresa, de car à c assistencial ter i amb servei d’atenció directa, es podrà fer parcialment.

Des del sector industrial, l’empresa Tapla, dedicada a l’automoció, també ha fet un estudi per corregir els excessos horaris. Per les característiques del sector hi havia una cultura presencialista, explica l’executiva Montse Ramon, però també una necesde sitat fer hores per acabar la feina. “Si necessitàvem aquest temps, jornades més llargues de les previstes al conveni, és que alguna cosa no fèiem bé”, indica. Després d’analitzar el seu funcionament, es va observar que hi havia tasques obsoletes que ja no eren necessàries, reunions llargues sense conclusions, viatges dins l’empresa per traslladar documentació i materials, excés de documentació i una manera lenta de tractar-la, un excés de temps en la mad’arxivar nera documentació i materials d’assaig i, entre altres qüestions, falta de comuniproducció cació. en ja es treballaamb va una jornada intensiva, en els departaments vinculats a oficines, comercials i laboratori tots els treballadors feien horaris molt extensos. Es va decidir que de dilluns a dijous tot el personal hauria d’haver acabat la jornada a les 18 hores i recuperar també un temps a deduir els divendres, els dies previs a un pont i la primera setmana després de les vacances d’esper tiu fer una jornada de cinc hores i mitja.

A causa de les característiques de l’empresa i a l’existènmoments cia de que hi ha punfeina, tes de s’ha creat una bossa d’hores per poder recuperar dies de festa fora del calendari laboral. També hi ha la possibilitat de pactar una jornada intensiva durant el mes de juliol sempre que no hi hagi puntes de feina.

Pel fet de ser una empresa que subministra material a tot el món, el departament comercial gestiona directament amb els seus treballadors la manerecompensar ra com els viatges comercials i la inversió d’hores que exigeixen.