La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pisos accessibles a mitges
Veïns de Cornellà reclamen 400.000 euros a l’Ajuntament per errors en habitatges teòricament aptes per a discapacitats
Dues versions diametralment oposades que es discutiran davant els tribunals. L’any 2002, amb José Montilla com a alcalde, l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat va aixecar una sèrie de blocs d’habitatge de protecció oficial fets per una empresa municipal –abans anomenada Emducsa, ara ProCornellà– que es van vendre com a accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Es van lliurar com una iniciativa pionera, però els problemes no van trigar a aparèixer: “Se’m va prometre un pis adaptat i realment no ho estava, em vaig sentir enganyada”, resumeix una de les veïnes afectades, que es desplaça en cadira de rodes. “He de pagar-lo en 30 anys”, es lamenta.
Durant quinze anys aquesta persona, i quatre més amb discapacitat, no han pogut accedir a zones comunes de la comunitat com el jardí o la piscina. Ara continuen sense poder utilitzar el terrat, per exemple. No tots aquests pisos disposaven de rampes, ni tampoc les portes tenien l’ample necessari per al pas d’una cadira de rodes. Alguns sí, d’altres no, segons relaten els propietaris. Continuen amb defectes tan simples com que les claus de pas o l’intèrfon estan situats en llocs massa elevats per a una persona que no es pot aixecar.
“Els pisos no han estat mai accessibles, però aquest no és l’únic problema”, assegura Pedro Núñez, membre de la comissió de veïns que intenta resoldre la situació. “L’aïllament tèrmic és insuficient, hi ha diferències d’entre 4 o 5 graus entre una habitació i una altra, i això augmenta el nostre consum energètic a l’hivern, tampoc l’acústic està bé: se sent tot”, descriu.
La situació afecta 104 pisos dividits en sis edificis que conformen la mancomunitat Can Fatjó III, situada al barri de Fontsanta Fatjó.
L’Ajuntament de Cornellà assegura que els habitatges es van lliurar complint la normativa
Després d’anys esperant una resposta municipal, el 2017 els propietaris van decidir invertir 55.000 euros de la seva pròpia butxaca per habilitar els espais comuns a les persones amb mobilitat reduïda ocupant-se dels esculls “més urgents”, com per exemple les rampes. “Fins aleshores no podia baixar al jardí sense algú que m’ajudés amb la cadira de rodes”, explica la veïna amb problemes de mobilitat.
“Encara que els pisos tinguin piscina són de protecció oficial, la majoria de gent que viu aquí som treballadors, sense grans sous”, matisa Núñez. “També hi ha un problema de seguretat, els habitatges no estan ben segellats, no em vull imaginar el que pot passar si hi ha una fuita de gas”, alerta el portaveu veïnal.
D’aquí unes setmanes presentaran una demanda col·lectiva contra l’Ajuntament de Cornellà. Fa dos anys que la preparen. “Reclamarem una indemnització contractual per dèficit en la construcció”, assegura l’advocat que els representa, Eulogio Gallego. “Hi ha un incompliment del contracte”, considera aquest lletrat. “El peritatge acabarà de treballar d’aquí uns dies, però no crec que la reclamació baixi dels 400.000 euros”, insisteix el jurista del bufet Euroforo Arasa de Miquel.
Una opinió molt diferent de la que té
Els pisos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda es van vendre com una iniciativa pionera
el Consistori, que contradiu la versió dels veïns. “En el seu moment hi va haver una reclamació i es va dictaminar que els habitatges complien amb les normatives vigents l’any que es van lliurar”, argumenta el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Cornellà, Manuel Ceballos. Des de l’administració municipal s’entén que el procediment de venda dels habitatges es va portar a terme de forma correcta i que en cap cas no hi va haver un frau als propietaris.
“El 2010 es va realitzar una auditoria independent per mirar el tema de l’aïllament acústic i, malgrat que es va corroborar que es complien les normatives, es va actuar per millorar la situació dels pisos”, recorda el portaveu municipal. “Els veïns van anar per la via administrativa i no per la civil, per això les reclamacions no van prosperar en el seu moment”, discuteix l’advocat que representa la mancomunitat.
No va ser l’única promoció de l’ampliació d’aquest barri amb problemes. En altres fases l’Ajuntament es va encarregar de solucionar la papereta. “A nosaltres se’ns va dir en el seu moment que quan acabessin amb la resta de promocions començarien amb la nostra, però llavors va esclatar la crisi econòmica i tot va quedar aturat i nosaltres esperant”, evoca Pedro Núñez. “Des d’aleshores ens han fet cas omís”, afegeix.
“En algunes actes l’Ajuntament es compromet a solucionar el tema i no ho han fet”, insisteix l’advocat. “L’última acta és del 2008, i aquests casos prescriuen en 10 anys, per tant encara no ho ha fet”, esgrimeix Eulogio Gallego. “Però en tot cas es va enviar un burofax a l’Ajuntament el febrer d’aquest any i, per tant, el termini ha tornat a començar”, raona. “No han contestat el burofax”, lamenta l’advocat dels veïns.
“Cada fase va ser un procés diferent”, repliquen des de l’Ajuntament, que defensa que ha actuat de forma correcta al llarg de tot aquest temps.
DISCREPÀNCIA
INNOVADORS