La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aflora el passat medieval de Sants
Els arqueòlegs troben 15 sitges dels segles XIV i XV a l’antic nucli urbà del barri barceloní, on s’aixeca l’església de Santa Maria
Les excavacions prèvies a les obres per aixecar un edifici a la plaça d’Iberia han permès recuperar part del passat medieval de Sants. Els arqueòlegs han trobat un camp de sitges, amb 15 d’aquestes estructures, que segurament són dels segles XIV o XV, quan l’actual barri barceloní era una zona agrària a les portes de la ciutat emmurallada.
En aquesta plaça, on s’aixeca l’església de Santa Maria de Sants, l’arquebisbat de Barcelona promourà un edifici d’habitatges plurifamiliars. Com és habitual, abans de començar les obres, el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament va dur a terme una excavació per saber si hi havia restes d’interès. Així va ser com van aparèixer 15 sitges medievals. Aquestes construccions estan excavades en un substrat rocós. Malgrat que les primeres estimacions en situen l’origen als segles XIV i XV, encara està pendent fer-ne la datació definitiva.
Els dipòsits trobats tenen diferents formes, troncocòniques o de parets planes i fons pla. Fonts del Servei d’Arqueologia van explicar que serà difícil esbrinar què s’hi va emmagatzemar perquè les sitges estan molt arrasades per les diferents estructures que s’hi van aixecar a sobre després, tot i que el més normal és que fos gra. Ara s’analitzen les restes que s’hi han trobat.
Aquesta troballa remunta al passat medieval de l’antiga vila, que era al camí d’accés a la Barcelona emmurallada, per l’antic camí que ara és el carrer de la Creu Coberta.
Els mateixos experts assenyalen que és difícil saber com era Sants als segles XIV o XV. Se sap que hi havia un petit nucli urbà, arremolinat al voltant de l’església de Santa Maria, però es tractava d’un espai petit i molt obert perquè al voltant hi havia masies agrícoles i camps que marcaven una profunda relació entre l’habitatge i la feina, així com amb l’esmentada via de comunicació cap a la ciutat. Per desgràcia no es disposa de cap plànol i són escasses les fonts de l’època sobre aquesta matèria, però sí que se sap que era una zona agrícola. El Servei d’Arqueologia assenyala que aquest Sants medieval és un llegat de l’organització romana del territori.
Les sitges no es conservaran al lloc, sinó que es documentaran i després s’assegurarà la zona perquè s’hi pugui construir. La importància que tenen no és tan transcendental perquè s’hi hagin de mantenir intactes i impedeixin, per tant, d’aixecar el nou edifici d’habitatges.
A la mateixa zona, tot documentant el refugi antiaeri número 819, situat entre la plaça de Bonet i Muixí i el carrer del Sant Crist, es va trobar una antiga mina d’aigua, amb un tram conservat de 21 metres, que seria dels segles XIX o XX. Té una alçària d’1,35 metres i una amplada de 70 centímetres i ja no estava en ús. A més, els extrems estaven atapeïts de runa.