La Vanguardia (Català-1ª edició)
El fotògraf de la presa de Barcelona
Dos investigadors rescaten les imatges inèdites de l’aragonès Francisco Martínez
Coneixíem la història de la maleta mexicana de Robert Capa amb els seus negatius sobre la Guerra Civil i la maleta de fotos que Agustí Centelles va amagar a França abans de tornar a l’Espanya franquista. I ara acaben d’aparèixer les fotos guardades durant gairebé 80 anys en una altra maleta que va conservar la família del fotògraf aragonès Francisco Martínez Gascón, conegut com Kautela .Es tracta d’unes fotos inèdites que ofereixen detalls dels preparatius per a l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes el gener del 1939, de les seves primeres hores a la ciutat ocupada i d’algunes reaccions de la població civil.
Aquest fotògraf, que va treballar per a l’Heraldo de Aragón ,va ser rescatat per la seva neta Cristina Martínez de Vega en una tesi doctoral, i ara també al llibre Kautela. Un fotógrafo en la España franquista (1928-1944), publicat per ella mateixa i Víctor Lahuerta i editat per la institució Fernando el Católico de Saragossa. Lahuerta destaca “el gran valor documental d’unes fotografies que són un homenatge al nou poder, vencedor de la Guerra Civil”. A diferència del bàndol republicà, que va tenir nombrosos fotògrafs –molts d’ells estrangers–, al costat dels insurrectes hi va haver poques imatges per la desconfiança de les autoritats franquistes cap al mitjà. Tot i així, cap al final de la contesa, quan la victòria era segura, el règim va començar a fer servir la fotografia com a propaganda. En aquest llibre es reprodueixen els permisos i salconduits que les autoritats van facilitar a Kautela, per visitar i fotografiar el front d’Aragó o el monestir de Santa María la Real de las Huelgas durant el I Consell Nacional de la FET i de les JONS, per entrar amb les tropes del general Juan Yagüe a Barcelona o per a les desfilades de la Victòria a Barcelona i Madrid.
Per què és tan desconegut Francisco Martínez Gascón (19041989)? Primer perquè va entrar a treballar a l’estudi d’un altre fotògraf, Marín Chivite, a Saragossa, lligat professionalment a l’Heraldo de Aragón. I entre el 1926 i el 1936, excepte unes quantes excepcions, cap dels treballadors de l’estudi no signa les imatges. Tot i així, se sap que Francisco Martínez va fer fotos de la revolta de Jaca i del posterior judici als capitans Galán i García Hernández perquè es va colar a la sala del Consell de Guerra. Al començament de la Guerra Civil, Marín Chivite va ser capturat pels republicans. Va ser llavors, el 1937, quan Kautela va entrar en nòmina al diari. Molts dels seus negatius es van perdre –o potser apareixeel ran per sorpresa algun dia– perquè els enviava al diari i tan sols es quedava retalls dels negatius o alguna còpia. De fet, la part pública del seu arxiu només conté 244 negatius. Què va passar després de la guerra? En primer lloc, la tornada de Marín Chivite, que el fa passar a un segon pla, i a més el seu diari redueix la part gràfica. Ell personalment tindrà problemes amb el nou règim, no del tot aclarits. Té dificultats per renovar el carnet de premsa i fins i tot arriba a ser detingut. Per aquesta raó llavors adopta el pseudònim Kautela. Les seves fotos a partir d’aquest moment es concentren sobretot en els toros –destaca una sèrie sobre Manolete, inèdita– i el futbol.
Del seu reportatge sobre l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona destaquen les instantànies del general Yagüe i d’alts càrrecs de l’Exèrcit marroquí que comandava. Algunes són de Yagüe i cap del servei de premsa estrangera, tinent coronel Manuel Lambarri, xerrant amb periodistes a la terrassa del castell de Castelldefels, convertit en el lloc de comandament. Una de les sorpreses d’aquest fons són les imatges de Víctor Felipe Martínez (Sahagún,
Una sèrie de fotos mostra el general Yagüe al castell de Castelldefels abans d’entrar a Barcelona
Lleó, 1916-Madrid, 1999), capità habilitat de la unitat de Carros de Combat del Cos de l’Exèrcit marroquí, que després de prendre l’Ajuntament de Barcelona es va convertir en el primer alcalde franquista, tot i que només durant
hores, fins al nomenament de Miguel Mateu.
La sèrie més extensa correspon a les primeres hores de l’ocupació de Barcelona, ja el 27 de gener, amb una missa de campanya a la plaça de Catalunya, i amb gent als carrers celebrant la victòria. Aquesta imatge indica que una part de la població esperava amb ànsia el final del conflicte, per bé que, com recorden els autors, amaga la repressió que l’acompanyaria i l’escassetat d’aliments que es va viure a la mateixa ciutat.
També es pot veure les noves autoritats militars passejant el seu triomf per Barcelona. I es veu com Francisco Martínez tenia tota la confiança dels militars, ja que sempre és a primera fila, compartint protagonisme amb José Demaría Vázquez, més conegut com
Campúa, que després es va convertir en el fotògraf de confiança del Caudillo.