La importància de preparar un partit

Va fallar l’anàlisi prèvia. Si alguna cosa tenia a favor la selecció espanyola era que sabíem com jugaria el nostre rival. I, per tant, l’anàlisi prèvia era crucial per provar de solucionar les dificultats que ens generaria Rússia. I aquesta anàlisi es va quedar a mig fer. Perquè va estar molt bé la presència de Koke. El jugador de l’Atlètic de Madrid donava suport a la figura de Sergio Busquets per potenciar la capacitat de replegament i sobretot la capacitat de pressió davant la pèrdua. Per tant, si aquest aspecte es millorava, s’havia d’incrementar el risc en les passades interiors. Situar les línies properes en camp contrari i fer passades d’una banda a una altra, fent circular l’esfèrica a través dels jugadors de mig camp, està bé per guanyar temps. Però aquesta arma es va exagerar i no es va tenir la valentia de forçar les passades interiors una vegada situats en camp contrari. Alguns parlaran de l’última passada, que mai no va existir, però això havia de ser conseqüència de l’existència de la penúltima. I aquí va faltar l’anàlisi de qui havia aportat més en els partits previs: Isco i Iniesta, que lamentablement no va sortir en l’equip titular. Ells han estat els jugadors més clarividents. Curiosament, quan més efectiu havia estat el madridista va ser amb Andrés al camp. En el lloc del blaugrana va jugar Silva, un jugador extraordinari, però que sempre serà inferior a Iniesta davant aquestes tàctiques del rival. Regalar a l’oponent molts minuts amb la seva absència és decantar la màgia dels detalls cap a ells.

Les passades interiors. Davant la manera russa de defensar-se és pràcticament impossible evolucionar ofensivament per cap lloc, per molt que obris el terreny de joc. Perquè, al capdavall, encara que ocupis tot l’ample del camp, el rival col·loca deu jugadors en molt pocs metres quadrats; deu paios físicament fortíssims i que només tenen en ment anular la teva evolució ofensiva. No els han deixat ni tan sols el mínim pensament ofensiu que els pot fer dubtar. Si cada vegada que un jugador rep té dos o tres rivals que impedeixen l’un contra un, només et queda la possibilitat de manipular l’esfèrica de manera que en un moment donat, una o dues de les línies del rival s’absenti de la seva tasca defensiva. Parlant clar: la pilota ha d’arribar a jugadors que siguin darrere de la seva línia del mig camp. I perquè arribi l’esfèrica a aquells jugadors en aquesta situació tens dues opcions. La primera i més complexa per a aquell qui rep –per aquesta raó Iniesta i Isco han de ser al camp– és la que, amb els laterals ben oberts per expandir el rival, des de la posició de Sergio Busquets o de Koke, aquests alternessin les pilotes a banda com a distracció, amb passades interiors a Isco i Iniesta situats una mica per davant de la defensa rival. L’altra opció és buscar els puntes o punta, perquè sigui ell qui doni la pilota als jugadors situats davant la línia defensiva rival. Quan aquests jugadors reben, amb capacitat per al control orientat o per a l’un contra un, és quan tots poden entrar en acció, laterals, davanters o jugadors de segona línia. Però no es va saber fer.

SERGEI CHIRIKOV / EFE Els jugadors de Rússia celebren l’últim penal i la classificació per als quarts de final