Final tempestuós per a la generació que va tocar el cel a Sud-àfrica

Luis Aragonés va assentar els fonaments futbolístics d’una generació excepcional que Vicente del Bosque va portar fins a la màxima expressió. Un total de nou futbolistes han format part de les convocatòries que es van adjudicar l’Eurocopa del 2008, el Mundial del 2010 i van culminar amb la victòria en l’Eurocopa del 2012. Per sentit de fidelitat, Del Bosque va voler palmar amb els seus al Mundial del 2014 i l’Eurocopa del 2016 i es va estimar més deixar la banqueta abans d’emprendre un relleu generacional que les lleis de la naturalesa han convertit en inevitable. Andrés Iniesta (34 anys) va anunciar que el d’ahir va ser el seu darrer partit internacional i Gerard Piqué (31) ja havia avançat el seu adéu a la selecció després de Rússia.

Iniesta i Piqué són, amb Silva (32), Busquets (29), Reina i Ramos (32), els únics vestigis de la gesta de Sud-àfrica 2010 de la selecció espanyola que, vuit anys després, ha protagonitzat un fiasco sense pal·liatius. “Em veig amb barba blanca a Qatar”, va afirmar ahir el capità madridista amb un excés d’eufòria. El més probable és que, si al pròxim Mundial hi queda algú de la generació que va aixecar la Copa del Món de Futbol a Johannesburg gràcies al gol d’Iniesta, sigui Busquets, que aleshores tindrà 33 anys.

La millor generació del futbol espanyol va tenir un trist final caient, no contra una respectable Itàlia com a la passada Eurocopa, sinó contra la pitjor de les 32 seleccions que han participat al Mundial. Rússia ocupa la posició 70 al rànquing de la FIFA, encara que la imatge d’Espanya ja havia estat extremadament pobra tant contra el Marroc com davant l’Iran.

Iniesta, Ramos i Reina eren els últims supervivents del triomf a l’Euro del 2008. Aviat ja no quedarà ningú. El canvi a la presidència de la Federació i l’abrupta destitució de Julen Lopetegui deixen el pròxim seleccionador sense hipoteques generacionals, però també sense grans referents i amb el desafiament d’estroncar una sequera de sis anys. Les llàgrimes d’Iniesta a Moscou simbolitzen el final d’una època daurada. Però la vella guàrdia va voler deixar un record: Iniesta, Piqué i Ramos van transformar els seus llançaments a la tanda de penals. Els altres, no.