La pau interior de Vela

L’ex de la Reial, que va trigar a brillar en un Mundial, ja sap què és guanyar el Brasil

Quan Espanya es va proclamar campiona del món a Sud-àfrica hi havia dos futbolistes que ja sabien el que era tocar el cel. Iker Casillas i Xavi Hernández ho havien fet al Mundial sub-20 el 1999. A la selecció mexicana hi ha tres jugadors que ja han assaborit ser els millors del planeta. Ho van ser el 2005, guanyant el Mundial sub-17 que es va disputar al Perú. A la final van haver de desfer-se del Brasil, on hi jugava Marcelo. Són Héctor Moreno (sancionat per avui), Giovani dos Santos i Carlos Vela, que contra Corea va anotar el seu primer gol en un Mundial. Als 29 anys.

L’ex de la Reial Societat ha trigat molt a deixar la seva empremta al torneig. I això que de qualitat no n’hi falta. Però no hi ha futbolista més indesxifrable a Mèxic que Vela. Mai no ha estat tan cert que és el cap el que mou les cames que amb el davanter de Cancún, al qual en ocasions el futbol l’ha fastiguejat. Preferia mirar bàsquet.

Potser perquè va començar sent una criatura i li va robar part d’adolescència. Guanyar el torneig del Perú, on va ser el màxim golejador amb 5 gols (un d’ells, el primer de la final contra el Brasil (3-0)), li va valer un contracte amb l’Arsenal d’Arsène Wenger, sempre atent a les promeses. Amb 16 anys, Vela va travessar l’Atlàntic. Per ajudar-lo en la seva adaptació va ser cedit tres anys seguits a la Lliga, on podia entendre’s en castellà, al Celta, el Salamanca i l’Osasuna fins que el tècnic alsacià va creure que ja el podia aprofitar. Va jugar a la Premier al costat de Nasri, Arxavin, Van Persie o Cesc. Va conèixer la Champions i fins i tot va fer un doblet al Braga. Però no va acabar d’arrelar. Jugava tenallat. No explotava tot el seu potencial.

El seu cap no era lliure. Cosa que sí que va passar a Anoeta. Va arribar a Sant Sebastià de prova i es va quedar sis anys i mig després que els donostiarres se’l quedessin en propietat. Negoci rodó: va jugar 219 partits i va anotar 69 gols. Això sí, també va tenir alts i baixos.

Sotracs propis d’un talent genial, que la polèmica ha acompanyat. La Reial el va multar amb 100.000 euros per perdre’s un entrenament després d’anar a un concert a Madrid. La selecció, amb la qual va debutar el 2007, amb 19 anys, el va apartar un any per organitzar amb Efraín Juárez una festa en una concentració. A Sud-àfrica el 2010 va arribar com a titular però una lesió a la mitja hora del segon partit el va deixar KO. Quatre anys més tard, fins i tot va rebutjar anar al Mundial del Brasil, on els dos equips van empatar a zero en la fase de grups. Va dir que no tenia el cap enfocat. Va preferir que un altre aprofités l’oportunitat.

Ara, ja com a jugador del Los Angeles FC (7 gols en 12 partits des de gener), en canvi, ha pujat al tren, potser l’últim. “A Vela no se li oblidarà fer les coses extraordinàries que sap per no ser a Europa. Quan està connectat, veure’l és un delit. Ho té tot”, diu defensant-lo Jesús Bermúdez, el tècnic amb qui va guanyar el Mundial del 2005, un dels seus grans valedors.

Amb Osorio va trigar a entendre’s però finalment el seleccionador de Mèxic li ha donat el poder. Amb Chicharito en punta i Lozano i Layún oberts a les bandes, l’atacant s’ajunta amb Guardado i Herrera per construir gairebé com un interior més. I la seva cama esquerra de seda fa meravelles. Seva va ser la millor ocasió contra Suècia. “Quan un és feliç en el grup i en el que està fent, li surt tot. En el seu moment, quan no venia a la selecció era per alguna cosa, perquè no veia les coses clares. Ara estic gaudint moltíssim. Venim a ser campions i ho intentarem fins on arribem”, diu Vela en pau, amb l’esperit del 2 d’octubre del 2005, fa gairebé 13 anys.

Vela, que va derrotar la ‘canarinha’ al Mundial sub-17, va renunciar a la selecció fa quatre anys

HECTOR RETAMAL / AFP Carlos Vela va tenir la millor ocasió de Mèxic contra Suècia en l’últim partit