I la resta, a la platja

A les 16.30 h el termòmetre del cotxe marca 29ºC al Garraf. El cotxe queda aparcat al costat d’un Twingo verd amb el tablier cobert per un para-sol amb el dibuix del sensacional Diable de Tasmània. El sol cau a plom i la calor, per als qui som d’hivern, és poc suportable. La calor treu el pitjor de tu: el mal humor, la suor, la baixa autoestima. Però, tot i així, i per decret familiar, et plantes a la platja per buscar una part del territori que domines i col·locar d’una manera imperial unes tovalloles en diagonal, i unes cadires en diagonal amb aquelles tovalloles en diagonal.

Pensant que no hi haurà ningú a la cala del Xiringuito, a Vilanova i la Geltrú, m’emporto una sorpresa perquè, a la mateixa hora de l’Espanya-Rússia, la platja voreja el ple.

“I què? No a tots ens agrada el futbol”, diu un home d’uns quaranta anys assegut en una cadira llegint un llibre. Miro el títol:

L’home de guix de C.J. Tudor. Un grup d’adolescents (nois i noies que passen del futbol) juguen a pales a la vora del mar, avui que el mar està una mica alterat. Potser per això sí que hi ha ben poca gent a l’aigua: una família jugant amb un matalàs groc i un parell de nanos amb una enorme roda negra que fa de salvavides. A la sorra sento un crit radiofònic: “No em diguis això, Alfredo, no em diguis això”. M’hi acosto. És la veu d’Antonio Romero a la Ser narrant el final de la primera part amb Alfredo Relaño de comentarista. Empat a u al descans.

“Res. Sort que hem decidit no veure’l a l’apartament”, diu Ricardo, un aragonès que amb la seva dona (tots dos d’uns cinquanta llargs) escolta el partit amb un transistor (sempre la ràdio). A prop, un nadiu m’explica que ell passa del Mundial perquè s’avorreix amb el futbol d’ara. M’explica que la cala de l’esquerra l’anomenen Independència i la de la dreta, Sant Gervasi, i que és nudista. A prop hi ha un grup de xavals amb una tauleta: estan veient el futbol sota un para-sol. “Avorrits, però nerviosos”, defineix un d’ells el moment. Una hora més tard torno a Barcelona. Al cotxe poso la ràdio. Comenten que, amb la pròrroga, l’audiència del partit per Telecinco es dispararà. Segurament, però el ple de la platja confirma que la majoria de la ciutadania no veu el Mundial. Una altra majoria s’estima més, a aquella mateixa hora, la platja.

LV