La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els britànics només han guanyat 548 euros a l’any gràcies a la globalització
Suïssa és el país que s’ha beneficiat més de l’obertura dels mercats mundials
Una de les possibles explicacions del Brexit és que el Regne Unit, desencisat, hagués arribat a la conclusió que no va treure gaire profit de la globalització. O almenys no tant com la resta de països del seu entorn. D’aquí el rebuig de la integració i el desig de replegar-se sobre si mateix. Un estudi recent, Globalization
report 2018, publicat per la Fundació Bertelsmann (que inclou 42 països) dona suport a aquest argument indicant que l’obertura global dels mercats ha estat beneficiosa per al Regne Unit, però, en comparació, altres estats van saber aprofitar-la més.
I en efecte, els britànics, al llarg de més de dues dècades han pogut veure com els seus veïns (o rivals) es feien, en termes relatius, cada vegada més pròspers, mentre que l’illa amb prou feines notava els avantatges del món globalitzat. Segons els càlculs dels investigadors, els ciutadans del Regne Unit han guanyat de mitjana des del 1990 gràcies als efectes de la globalització uns 548 euros a l’any (preus del 2000) en renda per càpita (en l’àmbit acumulat estaríem parlant de poc més de 14.000 euros en 26 anys, el preu d’un utilitari). Una minúcia si es compara amb el país campió, que és Suïssa. Els helvètics s’han trobat a les butxaques quatre vegades més diners al llarg d’aquest període: 1.913 euros a l’any de mitjana.
Perquè es tingui una idea, el 2016 (any del Brexit) la renda per càpita britànica descomptada la inflació era 11.110 euros més alta que el 1990. Però d’aquests guanys, només 360 euros serien imputables a l’obertura dels mercats. La resta seria la conseqüència d’altres factors.
De manera que amb globalització o sense, els britànics al final han notat poca diferència. Aquestes dades ofereixen una justificació a la percepció vigent a l’illa que estar integrat a la xarxa de negocis mundials tampoc és que surti necessàriament gaire a compte. “El Regne Unit és un dels deu països més integrats del món. No obstant això, el seu índex de globalització va augmentar lentament en aquest període. Com a resultat, el PIB per càpita es troba a la meitat de la taula , admet l’informe. El Regne Unit se situa en el lloc 20. Superat per grans economies europees com Alemanya, França o Itàlia i el seu veí irlandès, un altre dels grans guanyadors de la globalització.
Gràcies al seu sistema fiscal generós i a haver-se convertit en seu de diverses multinacionals, els irlandesos s’han embutxacat gràcies a la globalització de mitjana cada any uns 1.200 euros de més. Mateix discurs per a Holanda, que es troba al vuitè lloc del rànquing de països que més s’han beneficiat aquests anys de la mundialització. Crida l’atenció com al top 10 dels guanyadors, amb l’excepció d’Eslovènia o Israel, no hi hagi economies emergents. “L’anàlisi demostra que els emergents s’han aprofitat en una proporció inferior de la globalització del que se suposava, després del debat de la deslocalització de la producció a països com la Xina o l’Índia”, diu l’estudi.
Com a explicació, els autors assenyalen que els països industrialitzats ja tenien un xarxa de contactes internacional el 1990, amb la qual cosa van saber aprofitar i mantenir aquesta posició d’avantatge amb les seves economies d’escala orientades a l’exportació. També és cert que molts d’emergents es van incorporar més tard a la globalització, cap a finals de segle i que el factor demogràfic (elevada població) ha diluït els beneficis.
No només Alemanya, sinó també França, Itàlia i Holanda van treure més partit de la mundialització