La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Les persones que no entenen de política no haurien de votar”
Tinc 38 anys. Visc a Virgínia. Soc casat i tinc dos fills. Soc professor de l’escola de negocis McDonough a la Universitat de Georgetown, i d’investigació a la d’Arizona. En política penso com un economista, vull que les persones siguin més riques i més
Vostè defensa que no tothom hauria de votar. Igual que una persona que va beguda no hauria de conduir, crec que les persones que no saben el que estan fent no haurien de votar, perquè el nostre vot afecta altres persones.
Una afirmació arriscada. Fa 65 anys que investiguem i mesurem quant saben els votants, i els resultats són força depriments. Sabem que la democràcia té errors sistemàtics i hauríem de considerar altres alternatives.
Vostè proposa l’epistocràcia. Sí, que els ciutadans més competents i amb més coneixement polític tinguin més poder polític que els menys competents.
Segons els sondejos, aquestes persones són homes, blancs i rics. Sí, els rics tendeixen a tenir més coneixement polític que els pobres, els que tenen feina més que els aturats, els homes més que les dones. Un electorat epistocràtic seria més blanc, més ric, amb llocs de treball més bons i més masculí que un de democràtic.
...!
En la democràcia ja és així, i en una epistocràcia hi podria haver un sistema per corregir-ho: sotmetre els votants a un exercici per demostrar la seva competència.
Un examen de política? Ho anomeno oracle simulat, un sistema en què podrien votar totes les persones, inclosos els nens, però l’elecció política dependria de més variables.
Expliqui-ho. Cada elector respon a un qüestionari amb informació demogràfica i preferències, i a un de política bàsica (qui lidera les corts generals, quines lleis s’han promulgat en els últims mesos, quina és la taxa d’atur...).
I després diposites el seu vot. Sí, però es realitzen una sèrie d’exercicis d’estadística bàsica que permeten extrapolar què voldria el votant d’aquell perfil demogràfic si estigués informat.
I una vegada tens aquesta informació li dius al ciutadà: “Vostè hauria de votar això, ximple”? Si s’hagués aplicat aquest sistema al Brexit, els britànics no hi haurien votat a favor. El vot es considera una simulació que després s’utilitza per extrapolar i arribar a uns resultats.
Hi ha grans il·lustrats que ens han portat al desastre. Té raó, però jo no estic parlant d’una tecnocràcia, el poder concentrat en una elit que du a terme una enginyeria social per controlar els resultats, sinó d’elegir millor els que donen lloc a les lleis.
Quin és el nivell de coneixement del votant mitjà? Als Estats Units desconeixen el partit que controla el Congrés, parts importantíssimes de la legislació, i la seva memòria d’esdeveniments econòmics es remunta a sis mesos.
Vostè divideix els votants entre hòbbits, hooligans i vulcanians... Sí, la població es divideix entre els hòbbits, que són ciutadans poc informats i amb baix nivell de participació política, i els hooligans, que saben de política però tenen moltíssims biaixos i comportaments molt tribals.
I els vulcanians? Els vulcanians són els votants ideals, racionals i informats i sense lleialtats inadequades, però pràcticament no existeixen.
Els polítics volen vots, no informar el ciutadà. La qualitat dels polítics reflecteix la qualitat de l’electorat. Si els votants fossin persones informades, desapassionades i amb unes ments que funcionessin d’una manera científica, llavors els polítics es molestarien a donar-los tota la informació.
Això no són persones, són màquines. El cervell de la gran majoria dels votants funciona com el dels fans d’un equip: nosaltres i ells, d’una forma molt molt tribal. No són els polítics els que corrompen els votants sinó al revés.
Llavors, encara que ens facin un curset, no té solució, som éssers emocionals. Probablement la democràcia és el millor sistema, però té un problema intrínsec d’incentius.
A què es refereix? S’incentiva les persones a no pensar políticament i alhora se’ls requereix que prenguin decisions complicades que donaran lloc a errors com el Brexit o Trump.
En la democràcia participativa la gent vota les qüestions que realment li interessen. És difícil generar bons resultats. Als EUA s’han fet proves de posar a deliberar grups de persones i el resultat és que acaben barallant-se.
També hi ha exemples que demostren el contrari. Hauríem de mantenir una ment oberta i experimentar amb algunes esmenes a la democràcia en llocs petits però informats, com Dinamarca o Nou Hampshire. Experimentar l’oracle simulat i sense que fos vinculant. Ens donaria molta informació.
Vostè proposa que no voti ningú. Els errors que es poden cometre en l’àmbit polític són enormes: guerres, destruir aliances pels tuits estúpids d’un polític, es pot deixar els pobres enrere... Millorar la presa de decisions, encara que sigui una mica, pot tenir molt impacte.