Per una acció conjunta hispano-lusitana

PEDRO Sánchez va rematar ahir a Lisboa la primera ronda de viatges internacionals, que abans el va portar a París i a Berlín. El president espanyol es va desplaçar a la capital portuguesa per entrevistar-se amb el primer ministre António Costa. L’objectiu era doble: abordar assumptes de l’agenda bilateral, ara que als dos països governen els socialistes, i estudiar la incorporació de Portugal a l’eix europeista ja integrat per Alemanya, França i Espanya davant la crisi migratòria, en busca d’una acció conjunta.

Espanya i Portugal comparteixen la península Ibèrica, han tingut disputes frontereres al llarg de la història i es podria dir que sovint, malgrat el veïnatge, han viscut d’esquena. Encara que també és veritat que a partir de la revolució dels clavells, l’evolució política dels dos països ha discorregut en paral·lel. Tots dos van recuperar la democràcia als anys setanta, i en el decenni posterior, concretament el 1986, van entrar alhora a la Comunitat Econòmica Europea.

També hi va haver cert paral·lelisme en la manera en què Costa i Sánchez van accedir al poder. Costa és primer ministre des del 2015, any en què va formar una coalició d’esquerra i, al ser rebutjat pel Parlament el conservador Passos Coelho, va poder aconseguir la direcció del país. D’altra banda, tothom té present encara el recent accés de Sánchez a la Moncloa, després de presentar una moció de censura, amb suports diversos, que va fer caure Rajoy i li va permetre ocupar-ne el lloc, malgrat el reduït nombre de diputats del PSOE al Parlament. Podríem afegir aquí que Costa va agafar les regnes d’un país molt baquetejat per la crisi i ha aconseguit donar-li un nou rumb, millorant l’economia i la imatge de Portugal. No es pot dir encara el mateix de Sánchez, atès que fa poc temps que és al capdavant d’Espanya, però les impressions recollides fins ara conviden a cert optimisme. Té per tant tot el sentit que Sánchez i Costa sumin esforços i comparteixin estratègies. I més en la present conjuntura política, tenint en compte les seves “connexions europeistes”, segons van dir ahir.

Davant la sintonia de l’actual Govern populista italià amb l’austríac o amb els de països de l’Est com Hongria o Polònia, les principals potències de la Unió Europea, amb Alemanya i França al capdavant, han fet pinya. L’Espanya de Sánchez ha reaccionat amb rapidesa, cobrint la baixa d’Itàlia i oferint-se a defensar amb elles els principis fundacionals de la UE en l’ara particularment sensible flanc sud del Vell Continent. Un paper en què Sánchez vol que hi hagi Portugal, per reforçar la UE i per articular un eix socialista al sud d’Europa.