Hem acabat?

Ahir dilluns a primera hora al palau de La Magdalena. Ara per ara no plou, però segur que plourà. A Santander, més aviat o més tard, sempre plou. El Centre Botín avui està tancat, i diria que als balcons hi ha menys banderes espanyoles penjades que fa alguns mesos (tot i que algunes encara resisteixen). Comença un altre curs d’estiu a la Universitat Menéndez Pelayo –la casa que va ser d’Ernest Lluch–, un dels cent i escaig que se celebraran aquest any. El tema? Sí, i per quart any consecutiu, aquí també “el Tema”: Anatomia del procés. Acreditació penjant del coll. Sala Bringas. Canelobres a la paret, parquet elegant i el rostre de Joan Boscà contemplant l’auditori des d’un cartell. Força més matriculats dels que pensava. Són universitaris de tot Espanya i amb molt més interès que acritud. El vicerector de la UIMP, en l’acte d’inauguració, és contundent: afirma que el desafiament independentista hauria provocat una de les pitjors crisis que Espanya ha afrontat durant els últims 200 anys. S’ha resolt?

La hipòtesi plantejada pels directors del curs és que en bona mesura sí. Procés conclòs. La cronologia ja és una tesi explicativa en si mateixa: la seva hipòtesi és que el procés va tenir un principi –l’Onze de Setembre del 2012– i hauria tingut un final –el 27 d’octubre del 2017 amb el cessament del govern en virtut de l’aplicació de l’article 155–. Discrepo, perquè penso que això fa temps que dura i durarà, i que no només és independentisme, però prenc nota del que veig i em sembla més rellevant per al debat polític i ideològic que continuarà en marxa: el constitucionalisme, amb més convicció que mai, no està elaborant un relat dens sobre el que va passar durant aquest lustre perquè entén que el cicle hauria conclòs amb la victòria de l’Estat i amb aquesta interpretació, en la qual col·laboren acadèmics i intel·lectuals, vol donar la batalla. És una alternativa que, ara per ara, no pensa en la renovació del pacte territorial ni en la reconsideració del catalanisme, sinó en la impugnació severa de l’argumentari del sobiranisme. El contrast amb el relat de l’independentisme acrític és absolut.