Identitats a prova de vaivens polítics

L’últim any, un any de màxima agitació política i social, els sentiments de pertinença amb prou feines han patit variacions entre els barcelonins. La posició majoritària en termes identitaris continua sent la d’aquells que se senten tan espanyols com catalans (39%). Un 22,9% dels entrevistats es defineixen com a només catalans i un 4,7% com a únicament espanyols. la irrupció del problema de l’habitatge. L’ascens en la taula dels problemes més greus que té la ciutat de Barcelona és fulgurant. Fa sis mesos, en l’anterior d’aquesta sèrie apareixia en vuitena posició, citat espontàniament per només un 4,8% dels entrevistats. Ara ja se situa en segon lloc, amb un 12,3% de mencions. Entre els entrevistats empadronats en quatre districtes (Gràcia, Ciutat Vella, Eixample i SantsMontjuïc) les dificultats per accedir a un habitatge com a conseqüència dels elevats preus dels pisos a Barcelona són assenyalades en primer lloc entre els problemes més urgents de la ciutat.

També reapareixen al rànquing de problemes de la ciutat les molèsties ocasionades per la massificació turística, que fa just un any, en plena efervescència del moviment turismofòbic, s’havia enfilat al capdamunt de tot de la llista. Amb l’arribada del temps torna a la tercera posició, davant l’atur i les condicions de treball (durant molt temps el problema més greu de la capital catalana) i un altre clàssic com el trànsit.

En cada baròmetre l’Ajuntament incorpora al qüestionari una sèrie de preguntes sobre un tema d’actualitat. En aquest cas, ha preguntat als barcelonins precisament sobre aspectes relacionats amb l’habitatge. Ni més ni menys que un 94,2% dels entrevistats afirmen que sí, que realment l’habitatge és un problema de la seva ciutat, ja sigui molt greu (48,6%), bastant greu (39%) o poc greu (6,6%). A la pregunta de quina seria la millor solució per a aquest problema, un 26,7% responen que la producció de més habitatge social, cosa que l’Ajuntament de Barcelona es proposa aconseguir obligant els promotors privats a reservar el 30% de les noves edificacions i grans rehabilitacions. La segona opció és la baixada de preus de venda i de lloguer, citada per un 18,5% dels participants en l’enquesta. Altres solucions apuntades són més control dels pisos d’ús turístic (14,7%) i la regulació dels preus de lloguer (14,2%). Tres de cada quatre entrevistats creuen, a més a més, que l’administració ha de poder fixar límits als lloguers.

Els resultats d’aquest baròmetre van permetre Gerardo Pisarello plantar cara per la gestió municipal. A parer del número dos de l’Ajuntament, la consolidació de les opcions d’Ada Colau de repetir victòria d’aquí un any, en les eleccions locals del 9 de juny, demostra que els barcelonins “no premien els que prioritzen les qüestions identitàries, sinó el debat polític sobre la ciutat”.

Gairebé la meitat dels electors encara no han decidit qui votaran l’any que ve L’encaix de Catalunya a Espanya es manté com el problema número u