Cinc discogràfiques agreugen la crisi de la SGAE anunciant que se’n van

Els gegants de la indústria musical Warner/Chappell, Sony ATV, Universal Publishing, BMG i Peermusic han incrementat la pressió sobre la SGAE i han agreujat la seva crisi anunciant la retirada del seu repertori anglosaxó, que representa un 40% dels drets d’autor recaptats per l’entitat. L’anunci, cursat a través de cartes de preavís de cadascun dels gegants enviades a la Societat divendres, s’emmarca en una guerra per la representació a la junta directiva de l’organització i òbviament per la manera de repartir els drets de propietat intel·lectual. La batalla final es disputarà al desembre, quan se celebraran eleccions per renovar la cúpula.

La retirada de repertoris angloamericans –si es confirma quan hagin passat els sis mesos que estableix la llei com a marge entre l’anunci i l’execució corresponent– afecta els drets d’autor de músics o bandes com Bruce Springsteen, els Rolling Stones, Lady Gaga, Radiohead, Enrique Iglesias, Beyoncé i Celine Dion, van explicar les fonts consultades: una nòmina de centenars d’artistes que, segons va confirmar el president de Peermusic per a la regió llatina, Rafael Aguilar, suposa “entre un 85% i un 90% del que se sent a les ràdios i televisions espanyoles” i un 30% de la recaptació de la SGAE en concepte de drets editorials.

“No volem ser socis d’un club en què se’ns enganya i en què els nostres autors surten perjudicats. Ens en volem anar a un lloc on hi hagi justícia i equitat”, va dir Aguilar. Es referia a una suposada falta d’equitat en el repartiment dels drets de propietat intel·lectual dels creadors al si de la SGAE.

El directiu va al·ludir en concret a l’escàndol de la roda: un sistema en què –segons la policia– associats de la SGAE, algun antic treballador i presumptes estafadors vinculats a la producció televisiva van

El nou revés a la SGAE té lloc poc després que els socis rebutgessin la gestió i els comptes del 2017

formar una xarxa corrupta per generar fins a 50 milions d’euros anuals en drets d’autor per emetre peces de música porqueria en programes nocturns de baixa audiència o en altres de diürns en què es reproduïen a un volum inoïble. El forat va arribar a representar un 70% dels ingressos que l’entitat rebia de les cadenes. “No pot ser que aquestes cançons que sonen a la nit s’emportin més diners que les de Joaquín Sabina o Alejandro Sanz”, va protestar Aguilar.

Després de retirar de la SGAE els seus repertoris anglosaxons, les editorials musicals que han anunciat aquesta marxa parcial podrien estendre la fuga als seus catàlegs locals, si bé una part dels drets (els de gestió col·lectiva obligatòria) els haurien de continuar gestionant a través de la SGAE i altres entitats sense ànim de lucre; l’altra part dels drets –de gestió voluntària– els podrien traslladar a ens privats que buscarien el benefici i donarien prioritat als autors més rendibles, van indicar fonts del sector.

Aquest nou cop a la SGAE té lloc després que els seus socis rebutgessin el 21 de juny en assemblea general els comptes i la gestió de l’entitat el 2017.