La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL PODER MILITAR TREU EL CAP AL BRASIL
TRENTA ANYS DESPRÉS DE L’ÚLTIMA DICTADURA, BOLSONARO ENCARNA LA TORNADA DELS UNIFORMATS
ENQUESTES Bolsonaro és favorit per aconseguir la presidència, amb un 58% d’intenció de vot INFLUÈNCIA EN ASCENS Els comicis han quadruplicat els polítics electes inscrits com a militars
El despatx del diputat Jair Bolsonaro està decorat amb les fotos dels cinc generals que van ocupar la presidència del Brasil durant la dictadura militar (1964-1985). L’excapità de l’exèrcit té tots els números per aconseguir que els principis castrenses tornin al palau de Planalto de Brasília, aquesta vegada per la via democràtica. Juntament amb Bolsonaro, el general en la reserva Hamilton Mourão assumiria el càrrec de vicepresident. Més de tres dècades després, els militars estan preparats per tornar al poder amb el suport majoritari de la població.
El fenomen Bolsonaro va impulsar un miler de candidatures a governadors o legisladors federals i regionals en els comicis de diumenge passat, dels quals més de vuitanta van aconseguir el seu objectiu o ho poden fer en la segona volta del 28 d’octubre, en què l’ultradretà del Partit Social Liberal (PSL) lidera les enquestes per a la presidència, amb un 58% d’intenció de vot, davant el candidat progressista del Partit dels Treballadors (PT), Fernando Haddad, amb un 42%.
Després de Bolsonaro i Mourão, el càrrec més rellevant en joc que podria ser ocupat per un militar és el de governador de Rio de Janeiro, on l’exjutge i exinfant de Marina Wilson Witzel va sorprendre quan va guanyar la primera volta amb un 41% contra l’exalcalde carioca, Eduardo Paes (19%). Witzel és un ferri partidari de la militarització de les faveles per lluitar contra el narcotràfic i la delinqüència, una de les banderes, juntament amb la lluita contra la corrupció, que han portat els brasilers a confiar en els soldats per treure el país de la crisi.
A més, dos excomandants i membres del PSL competiran en segona volta per governar els estats de Rondonia i Santa Caterina. En relació amb les eleccions del 2014, s’ha quadruplicat el nombre de polítics electes declarats com a millitars. Al Parlament federal, dos nous senadors i 22 diputats responen a aquesta condició, mentre que prop de seixanta legisladors de passat castrense han estat escollits a les cambres dels diferents estats.
Els militars, erigits el segle passat en salvapàtries per la força, ara se senten amb l’aval de la població per posar ordre democràticament. Amb gairebé un 80% de simpatia, les forces armades figuren en els sondejos com la institució més respectada del Brasil, davant la desconfiança en els partits, el Parlament, la presidència o el poder judi- cial. En les protestes que van destapar el malestar popular des del 2013, intensificades a partir de l’any següent per la corrupció a Petrobras, era comú veure cartells on alguns manifestants demanaven un cop d’Estat.
En aquests anys diversos alts caps en actiu van perdre els complexos i, a més de reivindicar la dictadura, van insinuar una intervenció armada. Entre ells hi havia el general Mourão mateix, que precisament va entrar en la reserva a finals de l’any passat després de criticar la Constitució i el Govern. “O les institucions solucionen el problema polític per l’acció de la justícia, retirant de la vida pública aquells elements embolicats en delictes, o aleshores ho haurem d’imposar nosaltres”, va dir Mourão en una conferència el setembre del 2017, quan va fer afirmacions ultradretanes com ara que els ciutadans tenen molts drets i poques obligacions.
Ja el 2015 l’aleshores presidenta Dilma Rousseff havia destituït Mourão com a comandant de la regió sud i havia ordenat el seu trasllat a un càrrec burocràtic al Ministeri de Defensa, després de proferir declaracions antidemocràtiques en una altra xerrada. “La majoria dels polítics d’avui semblen privats
d’atributs intel·lectuals propis i d’ideologies, mentre dominen la tècnica de presentar grans il·lusions que porten els electors a pensar que són les necessitats reals de la societat”, va assegurar el general.
En el seu comiat, al febrer, Mourão no només va evitar rectificar les declaracions sinó que va augmentar l’aposta i va exaltar implícitament la tortura quan va qualificar d’“heroi” el coronel Carlos Alberto Brilhante Ustra, mort el 2015. Anomenat Doctor Tibiriçá, Ustra va ser cap d’intel·ligència de l’exèrcit a São Paulo sota la dictadura i responsable del centre de tortura més gran, per on va passar la guerrillera Rousseff i part dels 434 opositors assassinats. Bolsonaro va dedicar a Ustra el seu vot com a diputat durant l’impeachment contra la presidenta Rousseff el 2016.
Una vegada destituït i abans de ser escollit per Bolsonaro com a candidat a vicepresident, Mourão es va convertir en president del Club Militar, després de presentar-se com a únic aspirant a la direcció d’aquesta institució ultranacionalista a Rio de Janeiro, per bé que amb influència en tot Brasil. Controlat per oficials en la reserva però amb ascendència sobretot de l’estament castrense, el Club Militar té protagonisme en la política brasilera –va fer campanya per destituir Rousseff– i ara dona suport a Bolsonaro.
En un context de creixent influència militar, fins i tot el comandant en cap de l’exèrcit, el general Eduardo Villas Bôas, s’ha atrevit aquest any a pressionar el poder judicial per evitar la tornada a la política de l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva. Un dia abans que el Tribunal Suprem confirmés la condemna a Lula per corrupció que finalment el va portar a la presó, Villas Bôas va tuitejar un missatge en què, si bé manifestava el seu “respecte a la Constitució”, indicava que “l’exèrcit brasiler jutja compartir l’anhel de tots els bons ciutadans de repudi a la impunitat”.
Després de l’apunyalament a Bolsonaro el 6 de setembre i que el Tribunal Electoral confirmés que Lula no podria ser candidat, Villas Bôas va carregar en una entrevista contra l’exmandatari i va alertar que si el PT insistia a allargar la postulació de l’exsindicalista s’estaria “dificultant l’estabilitat i la governabilitat del futur govern i dividint encara més la societat”. Abans de confirmar Haddad com a substitut de Lula en els comicis, el PT va reaccionar durament en un comunicat contra el cap de l’exèrcit. “És molt greu que un comandant amb alta responsabilitat s’arrogui interferir directament en el procés electoral, una cosa que les forces armades no feien des dels ombrívols temps de la dictadura”.