La Vanguardia (Català-1ª edició)
La batalla de Barcelona ja es lliura a Ciutat Vella
Les associacions veïnals es polaritzen en un debat que determinarà les eleccions municipals
La lluita electoral ja s’ha desfermat als carrers de Ciutat Vella. El revitalitzat teixit veïnal del districte no para de polaritzar-se. La xacra dels narcopisos va agafar moltes entitats de sempre a contrapeu i va impulsar un nou moviment ciutadà. Fa un any les noves associacions encara bastien ponts, ara es llancen els plats pel cap. La infografia d’aquesta pàgina mostra alguns dels protagonistes del debat. Molts partits coquetegen amb ells. Saben que aquesta pugna influirà en les pròximes eleccions municipals.
Totes les entitats diuen que són apartidistes; però els discursos d’unes afavoreixen el govern de l’alcaldessa Ada Colau i els d’altres, als partits de l’oposició. Unes diuen que el principal origen de la degradació és l’especulació immobiliària, la massificació turística, l’acció dels lobbies... i ocupen pisos buits d’entitats financeres per impedir que els narcos tornin a instal·lar-s’hi. Altres associacions, en canvi, afirmen que potser sí que les conspiracions del capitalisme són certes però que els ciutadans sempre han de complir la llei i que les administracions, abans que res, han de posar fi a la inseguretat i l’incivisme.
Els del segon bàndol tenen tendència a penjar fotos i vídeos de xeringues al carrer, de drogoaddictes espaterrats, de baralles entre camells, prostitutes, borratxos... Últimament aquests veïns són acusats de practicar el populisme punitiu, d’estigmatitzar els seus barris i de seguir el joc als fons d’inversió que s’aprofiten de la degradació.
“Demanant més policies, estan
donant suport a molts dels partits que ens van conduir a aquesta situació –diu Ángel Cordero, membre d’Acció Raval–. El dia que dos traficants van sortir a totes les televisions barallant-se a cop de matxet hi va haver 16 desnonaments al Raval. Què és més important? El barri és millor que fa un any per la feina que estan fent les entitats a molts carrers, i no per les fotos de xeringues de molts comptes de Twitter. L’altre dia, a Riera Baixa, van fer una paella per ajudar dues famílies sense recursos. No volem que els polítics s’apropiïn de la lluita veïnal. A les nostres assemblees hi va venir gent propera al PDECat i ERC. Ens van preguntar com ens podien ajudar. Els vam dir que aquell no era el seu espai. La CUP ens va convidar a unes xerrades. Ens va semblar bé. Volen acusar-nos de donar suport a Colau? Preferim treballar que criticar. Nosaltres no tenim interessos polítics”.
“Sí, el nostre president està afiliat al PSC, la nostra tresorera al PDECat, un altre de la junta és de Ciutadans –diu Laura de la Cruz, vicepresidenta d’Illa Robador-Picalquers-Roig (RPR)–, i jo m’estic pensant presentar-me per ERC, si pot ser... Vull treballar pel meu barri. Hi ha qüestions en les quals tots ens podem posar d’acord, independentment dels nostres partits. Nosaltres sempre hem tingut un contacte molt fluid amb tots els polítics. Menys amb la CUP ens reunim amb tots. Ens utilitzem els uns als altres. Potser els que més es mouen
El debat veïnal precedeix les eleccions més renyides de Barcelona
són els de Ciutadans, encara que el socialista Jaume Collboni va a tot arreu. Nosaltres només li demanem al govern de Colau que faci la seva feina, que els nostres fills puguin jugar als parcs. Els veïns no podem dedicar-nos a ocupar pisos per foragitar els narcos. Tots hem de complir la llei”.
El que passa a Ciutat Vella no ha estat mai un reflex del que passa a la resta de districtes. Però sempre ha influït en el vot dels barcelonins. Fa molt de temps que el PSC va perdre la seva gran influència sobre el teixit veïnal, però més de tres anys al poder van esquerdar el relleu de BComú.
També van quedar enrere aquelles mobilitzacions a la Barceloneta tan afins als comuns i que tant van desgastar l’alcalde Xavier Trias. Anys enrere La Barceloneta Diu Prou i L’Òstia van canalitzar el descontentament per la proliferació de pisos turístics il·legals. Gala Pin, ara regidora del districte, era aleshores una activista vinculada a L’Òstia. “M’ho he passat bomba a la mani de la Barceloneta”, va tuitejar l’agost del 2014. “La Barceloneta és dels veïns: fora especuladors”, va teclejar Colau en aquelles dates. El 2015 CiU va perdre aquí una tercera part dels seus vots i BComú els va triplicar.
“Després L’Òstia va rebaixar el to de les seves reivindicacions i va deixar de ser tan activa a les audiències públiques –diu Manel Martínez, vicepresident de l’associació de veïns de la Barceloneta–. A més, gent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que també era a La Barceloneta Diu Prou repetia que havíem de donar temps a l’Ajuntament. Alguns ens en vam anar a altres entitats que s’estaven renovant. Pensàvem que calia lluitar contra l’especulació, però també contra altres problemes”. Aquesta associació va ser aquest estiu un dels catalitzadors del tsunami veïnal: més de 20 entitats de tot Barcelona van congregar el 15 de setembre un miler de persones per demanar al Consistori que aturi la inseguretat i l’incivisme. Encara que algunes entitats afiliades, com les del Raval o la Vila Olímpica, es van sumar al seu manifest, la Fede- ració d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) no ho va fer. “El que vam fer va ser atendre les reclamacions de la gent –prossegueix Martínez–. El Consistori no pot excusar-se dient que tot és culpa del capitalisme. Continuem a la Favb, però som molt crítics. Defensem un model de gent que s’uneix pel barri, on hi té cabuda el que penja l’estelada i el que penja la bandera espanyola. Diuen que el dia de la nostra manifestació hi havia gent de Ciutadans i ERC animant els comerciants del Raval a anar-hi? Si va ser així, no em sembla bé, però entenc que l’oposició busqui el seu forat al moviment veïnal, tal com ho van fer Ada Colau i Gala Pin. Quan la manifestació del tsunami va arribar a Sant Jaume ens esperaven Carina Mejías i Neus Munté. Els vam dir que no ens semblava apropiat”.
“El teixit associatiu és més independent que mai –diu Iñaki García a la llibreria El Lokal, un punt de trobada de veïns del Raval des de fa més de 30 anys–. Els comuns van generar expectatives que no es van complir. Això va frustrar molta gent. Ara vénen unes eleccions tremendament disputades. Els polítics volen acostar-se a les entitats, però no saben com fer-ho. A més a més, el Raval és irrepresentable, almenys d’una sola manera. Per això molts no vam donar suport al tsunami. Hem de posar sobre la taula qüestions importants de debò. Per què no es pot muntar un debat serè sobre el Macba i el CAP del barri? Demanar policies les 24 hores perquè hi ha menors desatesos és un fracàs”.
La lluita de la gent contra els narcopisos va impulsar un nou moviment ciutadà