Bannon a Brussel·les

EL diari Le Figaro va titular aquesta setmana: “Populismes, la inquietant campanya europea de Steve Bannon”. El rotatiu, que entrevistava l’estrateg electoral de Donald Trump, portava el seu editorial a la portada advertint que la intenció del personatge era federar tots els partits euroescèptics per donar batalla en les eleccions europees. Bannon ha obert despatx a Brussel·les i s’ha entrevistat amb el primer ministre polonès, però també amb la direcció del Front Nacional francès o de la Lliga italiana. Defensor del nacionalisme més reaccionari, mira de trencar la UE en un moment que el populisme sembla un vent huracanat que capgira el planeta, des dels Estats Units a les Filipines, passant pel Brasil, Polònia o Itàlia. Bannon ha travessat l’Atlàntic per aprofitar-se de la por de les classes mitjanes castigades per la crisi, per denunciar la traïció de les elits i per advertir dels perills de la immigració. En definitiva, per debilitar encara més el sistema i posar-se al capdavant d’una Internacional populista europea.

Steve Bannon va ser l’home que va fer president Donald Trump, però va acabar acomiadat com a assessor –ell sempre ha dit que va presentar la renúncia– perquè, segons el president dels EUA, va perdre la raó. En realitat, en poc més de sis mesos es va guanyar l’enemistat dels col·laboradors de Trump, la seva família inclosa, mentre el seu pensament racista i antisemita escandalitzava el Partit Republicà mateix. En qualsevol cas, aquest exbanquer d’inversió no va enganyar ningú, ja que el seu web Breitbart News reflecteix el seu pensament d’extrema dreta. El seu acomiadament com a conseller presidencial va tenir costos, ja que va arribar a declarar que l’intel·lecte de Trump era el d’un nen d’11 anys, que el seu gendre Jared Kushner era el cervell de tots els errors i que la seva filla era més soca que un totxo. Per a Bannon, la Casa Blanca és història, per bé que debilitant –o trencant– Europa, faria un últim favor al seu excap.