La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pilota i les xarxes
Els clubs s’esforcen a regular la conducta dels jugadors a internet
Els clubs de totes les disciplines esportives s’esforcen a regular la conducta dels jugadors a internet. Els contractes i els codis de conducta interns contenen regulacions específiques sobre les xarxes socials i reaccionen quan s’incompleixen. Aquesta setmana, el Barça va obligar a retractar-se Arturo Vidal després de queixar-se de les seves suplències a Instagram.
Cristiano Ronaldo té més de 300 milions de seguidors a les xarxes socials i Neymar supera els 200. Són els reis del ciberespai, i la repercussió de qualsevol missatge o fotografia que decideixen compartir pren unes magnituds fins ara desconegudes. Els futbolistes en general han trobat a Twitter, Instagram i Facebook, les principals xarxes, un vehicle ideal per comunicar-se amb els aficionats, construir-se una imatge o incrementar els ingressos a través de campanyes publicitàries. Ara bé, les conseqüències d’un ús inadequat poden ser demolidores tant per als admirats usuaris com per als clubs, que s’esforcen a evitar excessos per mitjà dels reglaments de règim intern o de la inclusió de clàusules específiques en els contractes dels futbolistes.
Tot i que es tracta d’un fenomen a l’alça, no hi ha un patró sobre l’ús de les xarxes socials per part dels futbolistes, asseguren els experts. Gerard Piqué n’és un assidu, de la mateixa manera que Sergio Busquets no en vol saber res. Alguns d’ells gestionen personalment els seus missatges, mentre que d’altres s’estimen més confiar els continguts a empreses especialitzades a fi d’evitar relliscades com les d’Arturo Vidal. La setmana passada el xilè va llançar a través d’Instagram missatges críptics per queixar-se de les seves suplències. “Ha faltat al respecte els companys i estic segur que rectificarà”, va replicar el mànager general de futbol del Barça, Pep Segura. Va rectificar. Vidal s’ha especialitzat en els despropòsits 2.0. Abans d’un partit de la seva selecció va difondre una foto amb els fills dormint: “Descanseu, fills meus!!! El papa ha de treballar i portar Xile al Mundial”. L’equip va quedar exclòs de Rússia i l’escarni al jugador es va estendre per Sud-amèrica a la velocitat de la llum. Oposat a la imprudència del xilè, el porter Ter Stegen ahir va tuitejar un text de suport a una campanya contra el càncer de mama.
En qüestió de xarxes cada jugador és un món, cada entrenador té el seu manual i cada club, conscient que es tracta d’una arma de doble tall, estableix diferents tipus de control. Luis Enrique Martínez, que acaba de prohibir els telèfons mòbils durant els àpats de la selecció, va anunciar límits respecte a les xarxes socials quan va ser presentat com a entrenador del club blaugrana: “No tinc com a norma restringir res fora del recinte esportiu. A dins, pactarem què és el que considerem normal. Pactarem què es pot fer o no a les zones comunes, per respecte a tothom. A fora cadascú té la seva responsabilitat”.
Els clubs interpreten un doble paper en aquest nou escenari. D’una banda, s’esforcen a incrementar la notorietat a les xarxes socials, fins i tot sol·licitant als jugadors que s’adhereixin i redirigeixin els seus missatges. De l’altra, exerceixen control sobre les comunicacions dels futbolistes. Els reglaments de règim i disciplina de les entitats són explícits respecte a l’ús de Twitter: “No feu servir aquest mitjà per abocar-hi queixes, reclamacions o propostes de millora sobre el club, i menys encara fer-ho mitjançant missatges públics”, prescriu, per exemple, el codi del Gimnàstic de Tarragona. Avui dia als futbolistes se’ls adverteix des del primer moment, des que estampen la signatura. En aquest sentit, en contractes de l’Atlètic de Madrid hi figura la clàusula següent: “Sense perjudici de les obligacions genèriques de bona fe inherents a qualsevol relació laboral, el jugador es compromet expressament a no contravenir l’esmentat principi bàsic contractual mitjançant comportaments o comentaris injuriosos a les xarxes socials o altres mitjans de comunicació en relació amb el club, dirigents del club, membres de la plantilla o qualsevol tercer que poguessin danyar la imatge o reputació del club, amb independència que aquests comportaments tinguessin lloc dins o fora de la jornada laboral”.
L’experiència diària, amb assídues polèmiques sorgides de les xarxes socials, denota la impossibilitat de posar portes al camp cibernètic. Els jugadors han trobat un canal per acostar-se a la gent en una era de progressiva bunquerització del futbol, amb entrenaments tancats, restriccions als mitjans i reducció del contacte humà. La tecnologia regala de manera immediata perles com les imatges de les celebracions de les victòries als vestidors, però també disgustos com el de Sergio Guardiola, que va ser acomiadat poc després de fitxar pel Barça B quan van transcendir els seus missatges contra Catalunya a Twitter. O episodis ridículs, com ara la intriga protagonitzada per Piqué i Umtiti l’estiu passat al voltant de la decisió de Griezmann sobre el seu futur. A començaments de temporada Pep Guardiola va enviar un missatge a Benjamin Mendy a través dels mitjans tradicionals: “Té moltes coses per millorar, i esperem poder convèncer-lo que s’oblidi una mica de les seves xarxes socials i pugui millorar algunes coses”. “Ho faré, ho prometo”, li va respondre el lateral a... Twitter.
El Barça va obligar a retractar-se Arturo Vidal després que es queixés de les suplències via Instagram Els contractes i els codis de conducta contenen regulacions específiques sobre les xarxes socials Luis Enrique restringeix l’ús dels telèfons mòbils a les zones comunitàries dels seus equips Guardiola va retreure al lateral la seva excessiva afició a les xarxes i el jugador va replicar a Twitter