El valor del patiment

Lorent Saleh diu que continuarà lluitant a favor dels drets humans a Veneçuela, però li serà difícil des de l’exili. La seva veu s’afegirà a la d’altres demòcrates veneçolans que han fugit per salvar la vida i preservar la llibertat. Són veus de protesta en la distància. El seu testimoni servirà per processar els líders bolivarians per violar els drets humans, una causa que ja investiga el Tribunal Penal Internacional de la Haia. Detencions arbitràries, execucions extrajudicials, tortures i delictes sexuals pesen sobre un règim revolucionari que recorda molt les pitjors dictadures militars llatinoamericanes.

Ni Saleh ni els altres líders exiliats, tanmateix, no aconseguiran fer caure Maduro. Tampoc no ho faran els dos milions de veneçolans que han deixat el país des del 2015, una fugida de la fam i la pobresa sense precedents a Amèrica Llatina que els ha portat al Brasil, Colòmbia, el Perú i altres països.

Veneçuela es buida. Els carrers són nets de barricades. De què va servir el centenar de morts de l’any passat? El règim va resistir la protesta popular i va esquivar les crítiques internacionals per abusar del poder policial, per anul·lar l’Assemblea Nacional i manipular les eleccions presidencials que van perpetuar Maduro en la presidència.

Avui és clar que Maduro només caurà si els militars el traeixen amb un cop d’Estat o un magnicidi. Maduro ho sap molt bé i compra la seva lleialtat amb diners i prebendes. Els militars controlen la indústria del petroli de què depèn el 90% dels ingressos estatals. Hauria de ser fàcil sancionar-la, impedir a Maduro vendre petroli. Però no hi ha sancions sobre el petroli veneçolà. Per què? Perquè els EUA sortirien perjudicats: importa gairebé la meitat de la producció petroliera veneçolana. Davant d’aquesta hipocresia, quin valor té el patiment de Saleh, de tots els veneçolans que han desafiat el règim bolivarià?