EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 6: L’actor Imanol Arias i Joan Collet; els músics Albert Pla i Arnau Tordera, col·laboradors del programa; Àngels Barceló conversant amb Jordi Évole, i la vicepresidenta Carmen Calvo amb la seva camamilla bullint

DILLUNS

Imanol Arias

El millor de dilluns no va ser la presència de l’actor de Cuéntame i que es trobés cara a cara amb el seu seguidor i estimat Víctor Amela. No. Va ser quan l’expresident de l’Espanyol Joan Collet va demanar de saludar-lo. Li demano a Collet que s’assegui a l’estudi amb l’Imanol. Collet relata el perquè de la seva admiració per l’actor. Resulta que no s’ha perdut pràcticament ni un capítol de totes les temporades. L’actor està sorprès de com Collet arriba a ser fan de la sèrie i de la família Alcántara. Reconec que no n’he vist mai ni un capítol, fet que em recrimina l’expresident blanc-i-blau. Diu Collet que els seus fills, quan explica batalles diverses, li diuen “calla, Alcántara”. Com no podia ser de cap altra manera, la presència de l’Imanol a l’estudi finalitza amb una sessió de fotos.

DIMARTS

Àngels Barceló

Conec l’Àngels des que érem molt joves, molt més que ara. Era l’any 1983 quan vam compartir estudi al primer butlletí de tarda (el de les quatre) de la història de Catalunya Ràdio. Vam passar molts nervis. Ho recordem amb Jordi Évole aquest matí. L’Àngels, l’actual presentadora de l’històric

Hora 25 a la cadena Ser, recorda altres nervis: els que va passar el dia que es va posar per primera vegada al capdavant d’aquest vaixell informatiu substituint el tristament mort Carlos Llamas. Va ser el gener del 2008. A l’Àngels la podem recordar fent televisió als inicis de TV3 i al costat de Carles Francino. Després a Telecinco. Però continuo pensant que on ha crescut l’Àngels ha estat a la ràdio i sonant al costat d’una de les millors sintonies de la ràdio espanyola: la d’Hora 25.

DIMECRES

Ana Páez

L’Ana és la secretària de l’associació SOS Nadons Robats. Fa 37 anys que assegura que li van robar la filla d’una sala de parts de l’hospital Vall d’Hebron. El seu relat esgarrifa l’estudi de RAC1. El filòsof Bernat Dedéu està en estat de xoc i verbalitza la seva indignació. Com és possible que gairebé quatre dècades després no hi hagi cap resposta de les autoritats a l’Ana o a tota aquesta altra gent? Milers de nadons robats a Espanya que no s’han trobat. De sobte arriben missatges d’argentins residents a Catalunya que recorden les queixes de les Mares de la Plaza de Mayo a Buenos Aires i les seves reivindicacions a l’època de la dictadura de Videla. L’Ana somriu. “Encara tinc esperança de trobar la meva filla”. Encara que només sigui per dir-li, 37 anys després, que és realment la seva mare.

DIJOUS

Carmen Calvo

“No hi va haver referèndum acordat a Escòcia”, afirma la ministra. “No?”, li pregunto. Es perd en la resposta i li queda un titular molt lleig. Calvo es manté ferma en el relat social i excessivament impostada en el català. Agraeixo la presència de la vicepresidenta del Govern espanyol perquè no estem acostumats a aquestes entrevistes a Catalunya els últims anys. La vicepresidenta, abans i després, conversa amigablement amb els tertulians. Demana una infusió de camamilla ben calenta. El productor Jordi Ramos la porta instants abans de començar l’entrevista. La vicepresidenta fica la mà a la tassa i l’aparta de cop. La tassa està a temperatura de fusió. Deixa refredar el líquid, tant que acaba l’entrevista 40 minuts després i la camamilla es queda a sobre de la taula.

DIVENDRES

Albert Pla

Soc fan d’Albert Pla des que cantava Papa, jo vull ser torero. Presenta nou disc i espectacle. Es diu Miedo. Quan acaba l’entrevista em demana de poder escriure opinions de tant en tant per a El món a RAC1. “Doncs esclar”, li dic. Fitxat. Com Arnau Tordera, el líder d’Obeses, que esmicola una cançó d’èxit i n’explica els secrets. Avui ha tocat Barcelona, de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. És imprescindible escoltar-ho. Quan acaba, al costat del mestre Jordi Beltran, el felicitem per la master class i ens explica que és devot de Mercury, tant que, quan era petit, els seus pares li van regalar una vintena de CD en una caixa titulada The Solo Collection. Se’n van editar només mil a tot el món. L’Arnau emet fins i tot un àudio dels assajos de la cançó. Una exhibició.