La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els audiòfons de la pivot belga
Emma Meesseman, jugadora del cinc ideal de la FIBA, o com arribar a l’elit amb problemes físics
La belga Emma Meesseman podria ser un personatge de còmic. Qui necessita Superman, amb dones com ella? D’1,93 metres i 25 anys, va ser elegida per la FIBA com a integrant de l’equip ideal del recent Mundial de bàsquet femení, juntament amb l’espanyola Astou Ndour, l’australiana Liz Cambage i les nord-americanes Diana Taurasi i Breanna Stewart.
La pivot belga, però, té una kriptonita que no tenen aquestes quatre estrelles: una deficiència auditiva d’un 50% que l’obliga a jugar amb audiòfons i a estar pendent dels llavis del seu entrenador i les seves companyes si hi ha molt de soroll. Designada millor jugadora de l’Eurolliga, va tenir una mitjana de 18,5 punts i 10,7 rebots al Mundial de Tenerife. Sense res a veure amb l’actitud grollera de Liz Cambage, també és un exemple d’elegància a les pistes.
“Només soc una noia normal”, sosté Emma Meesseman. Però no ho és. És una supernoia, la millor d’una selecció enlluernadora i que va arribar a les semifinals (va perdre el bronze contra Espanya) en la seva primera participació en un Mundial. El seu cas no és comparable a les extraordinàries històries de superació dels esportistes paralímpics –aquests sí que són herois sense capa!–, però revela que es pot competir a l’elit malgrat els problemes físics.
“M’he d’esforçar el triple, però l’esport és això: esforç”, diu Eunate Arraiza, de l’Athletic de Bilbao i que pateix una sordesa més greu que la de Meesseman (té un implant coclear des dels vuit anys). La seva discapacitat no li ha impedit jugar a la Lliga Ibedrola i debutar amb èxit a la selecció espanyola, seguint el camí d’altres futbolistes, com ara el croat Danir Desnica, ja retirat, o l’argentí Carlos Alberto de Mata, mort el 2015 als 65 anys. Tots dos es comunicaven amb el llenguatge de signes, malgrat que els sords són sords, no muts, i poden aprendre a parlar. D’això tracta, precisament, l’anècdota que tant l’un com l’altre van protagonitzar (vegeu el requadre).
El pichichi més gran de la història del Racing, Óscar Rodríguez López (1904-1976), que va marcar 236 gols en 211 partits, també era sord. Mesos abans de casar-se amb Manolita Arauna, li va dedicar un gol. Tots dos reposen avui al cementiri càntabre de Ciriego. A la làpida s’hi pot llegir: “Aquí reposa, eternament enamorat, el més gran golejador del Racing”.
Alex Sánchez, que ara juga a l’australià Sydney Olimpic, va debutar a Primera amb el Saragossa i va néixer sense la mà dreta. El colombià Lorenzo Orellano, del Miami Dade, ho va fer sense l’esquerra. Altres futbolistes van patir mutilacions i van continuar jugant, com ara l’alemany Robert Schlienz, l’argentí Victorio Casa o el mexicà Antonio Villalón, que es van quedar mancs arran d’un accident de trànsit, una imprudència militar i una negligència mèdica, respectivament.
La diabetis tampoc no és cap obstacle, com va demostrar el britànic Steve Redgrave, un dels millors remers de la història, amb cinc ors i un bronze als Jocs de Sydney, Atlanta, Barcelona, Seül i Los Angeles. Adam Morrison, que va coincidir als Lakers amb Pau Gasol, s’injectava insulina a la banqueta de tant en tant. També és diabètica Billie Jean King, una llegenda del tennis que va guanyar 39 títols de Grand Slam: 12 d’individuals, 16 en dobles femenins i 11 en dobles mixtos.
Ara bé, si un esportista va demostrar que no cal tenir el cos d’Apol·lo per entrar a l’Olimp, aquest va ser Manuel Francisco dos Santos, Garrincha. Molts el consideren millor que Pelé, tot i que tenia els peus deformats, una cama més gran que l’altra i la columna vertebral desviada.
En comparació amb Garrincha, les lents de contacte del porter David de Gea o les ulleres de la saltadora Tia Hellebaut, del futbolista Edgar Davids i les de l’hipermetrop Alex Zülle són peccata minuta. L’únic perill per a aquest ciclista suís era que se li entelessin els vidres, cosa que li podia provocar caigudes, com li va passar a la Vuelta a Espanya i al Tour. Però, com sempre, es va aixecar i va continuar pedalant.
El 2013, abans d’emigrar a la WNBA, l’NBA femenina, Emma Meesseman va tenir un dubte fugaç. “Pels teus problemes d’audició?”, li van preguntar. “No, pels meus problemes amb l’anglès”.
Avui el parla a la perfecció.
L’estrella de la selecció sorpresa del Mundial de Tenerife té una discapacitat auditiva Aquest cas s’afegeix al d’altres atletes d’èxit amb sordesa, hipermetropia, la columna desviada...