La Vanguardia (Català-1ª edició)
Avís als 13 països de la Unió Europea que venen visats a estrangers rics
Dues oenagés denuncien que els ‘visats d’or’ faciliten el blanqueig de diner
Espanya és dels països que més diners recapten venent permisos de residència a estrangers En els últims deus anys s’han venut 6.000 passaports i 100.000 permisos de residència a Europa
A la pregunta de si la nacionalitat és un bé públic o una mercaderia per ser negociada en el mercat lliure, els ministres d’Hisenda de 13 països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, tenen una resposta contundent. Per descomptat que és una mercaderia, i, per cert, molt rendible. Ho van descobrir durant la crisi del 2008 que va obligar tots els Tresors a esprémer els seus recursos i treure fons de sota les pedres. Un d’aquests recursos espremuts va ser posar a la venda la nacionalitat o el permís de residència per a estrangers amb grans recursos. Es tracta d’una nova fórmula d’ingressos que els últims deu anys ha permès recaptar en aquests països 25.000 milions d’euros. Ho han aconseguit venent 6.000 passaports i 100.000 permisos de residència, segons les dades recollides per dues oenagés, Global Witness i Transparència Internacional, que denuncien que la manca de control a l’hora de gestionar aquestes vendes obre la porta al blanqueig de diners, precisament en el mateix moment que la UE proclama públicament la seva voluntat de lluitar contra la corrupció.
“Si tens molts diners adquirits a través de mètodes dubtosos, assegurar una nova residència lluny del lloc on els vas robar no només és atractiu: és sensat”, explica Naomi Hirst, de Global Witness, que veu en les golden visa (‘visats d’or’) europees “un refugi” ideal per als fons de procedència fosca. Després de la denúncia de les oenagés aquesta setmana, la Comissió Europea va dir que al desembre aportarà orientacions als estats membres sobre com gestionar els programes de visats d’or, “incloent-hi els controls dels antecedents” dels candidats, segons va explicar el comissari Dimitris Avramopoulos.
El Parlament Europeu també segueix de prop aquesta pràctica d’intercanviar passaports exprés per inversions substancials. Aquest dilluns ho debatrà la comissió de Delictes Financers i Evasió Fiscal, seguint la línia marcada per una resolució del ple del 2014 en què es mostrava la preocupació pel funcionament dels programes de
golden visa. Cada país és lliure de vendre els seus passaports o els seus permisos de residència, però des del punt de vista del control del blanqueig de diners sí que hi ha un marge de regulació europea que pot explorar-se.
Des que va posar a la venda l’accés a la residència el 2013, Espanya és dels països europeus que més beneficis estan traient d’aquestes operacions, amb una recaptació anual de 976 milions d’euros, obtinguda per la venda d’un total de gairebé 25.000 permisos de residència. A canvi d’una inversió mínima de 500.000 euros en immobles un ciutadà estranger pot obtenir el permís de residència, pràctica que a Espanya ha seduït especialment ciutadans xinesos –més de 7.000–, seguits de russos, nord-americans, indis i veneço- lans. L’abundància de compradors de permisos de residència xinesos aixeca alguns interrogants. “Si a la Xina està prohibit treure del país més de 50.000 dòlars, com és possible que tants xinesos facin inversions a Espanya de mig milió d’euros o més? –es pregunta en declaracions a aquest diari Ernest Urtasun, eurodiputat d’ICV–. Hi ha sospites sobre la procedència d’aquests diners, i per això demanem a la Comissió Europea que analitzi la mesures de control de blanqueig de capitals”.
Juntament amb Espanya, els països que han venut més passaports o permisos de residència són Hongria, Letònia, Portugal i el Regne Unit, seguits de Grècia, Xipre i Malta. Unes vendes esquitxades freqüentment per escàndols com el que a Hongria va obligar a tancar el programa el març del 2017, quan es va descobrir que els drets de venda dels visats d’or s’havien atorgat a vuit companyies, set d’elles estrangeres, de les quals no es coneixia amb certesa qui eren els amos.
Una altra crítica que formulen tant Global Witness com Transparència Internacional és que a Portugal i Xipre no és evident que els seus programes requereixin verificació de la legitimitat de la procedència dels fons invertits, i, en el cas de Malta, denuncien que fins i tot els candidats que tenen antecedents criminals o estan sota investigació poden ser considerats elegibles “en circumstàncies especials”.
Malta, Xipre i Portugal mereixen una anàlisi detallada a l’informe de les oenagés, motivat pels 4.000 milions d’euros que Portugal ha recaptat pel programa, per la constatació que la venda de passaports va representar un 5,2% del PIB de Xipre el 2017 i perquè els ingressos d’aquests visats de rics són les que expliquen el superàvit pressupostari de què gaudeix Malta.