La Vanguardia (Català-1ª edició)
DonPiso, a la tercera onada
La immobiliària, amb 33 agències pròpies i 82 de franquiciades, accelera el pla d’expansió
La immobiliària DonPiso viu el seu tercer cicle alcista gràcies als nous propietaris: l’equip directiu que la va adquirir el 2009 als jutjats de Barcelona dins del concurs de creditors d’Habitat. Luis Pérez, accionista majoritari de DonPiso i director general, explica que “els bancs ens tornen a venir a veure, buscant el negoci de les hipoteques. Entre el 2008 i el 2014, com del 1991 al 1995, van desaparèixer”.
DonPiso, fundada el 1984 per Àngel Fernández, ara fa 34 anys, ja ha aguantat dues crisis immobiliàries, malgrat que l’última la va portar a passar de 500 oficines a 45, i d’una plantilla de 500 persones a només 23. “Érem el reflex del que li va passar al sector: la venda de cases es va veure reduïda a només un 10% de les que es realitzaven el 2006”, assenyala Pérez.
DonPiso havia estat una de les immobiliàries pioneres als noranta: “El 1994 vam ser la primera d’obrir botigues als barris, a peu de carrer, com feien a Itàlia, per exemple, quan aquí les immobiliàries solien tenir una oficina al centre, en un pis alt, on anaven els clients que volien vendre el seu pis”. I entre el 1997 i el 1999 van començar a obrir franquícies per créixer a fora de Catalunya. “Obríem una oficina pròpia a la capital de província, que feia de capçalera de zona, i la capil·laritat l’aconseguíem amb franquícies”, assenyala Emiliano Bermúdez, sots-director general de la companyia. Així, la firma va arribar a tenir 150 oficines pròpies i unes 350 franquícies i una gran implantació a Madrid, Andalusia, les Canàries i el País Basc.
En plena expansió, el 2001, Àngel Fernández va vendre l’empresa a Ferrovial, que va mantenir tot l’equip, incloent-hi el mateix Pérez, que havia estat accionista minoritari, a més de director general. Així que quan Ferrovial va vendre la seva divisió immobiliària a Habitat, el desembre del 2007, el mateix equip directiu continuava regint l’empresa i en va veure l’enfonsament a partir de la Setmana Santa del 2006, amb el col·lapse de les vendes de pisos i el concurs de creditors d’Habitat.
Els directius van veure l’oportunitat de continuar a l’empresa, establint-se pel seu compte. “Vam haver d’anar a la subhasta que va muntar el jutjat”, explica Pérez. Va adquirir l’empresa per 800.000 euros, quan en la venda de Ferrovial Inmobiliaria a Habitat s’havia valorat en 92 milions d’euros, i en la venda de l’equip d’Àngel Fernández a Ferrovial, en 24 milions d’euros.
“Havíem vist la crisi immobiliària del 1992, però el que va venir després ens va desbordar —recorda—. Els bancs es van quedar molts immobles i per les exigències legals es van posar a vendre a qualsevol preu i van enfonsar el mercat”. Amb això, a més, les vendes es van enfonsar encara més. “Ningú no compra quan els preus estan baixant i creu que si s’espera podrà comprar més barat”. Del 2009 al 2012 només hi havia vendes —poques— a usuaris finals i els inversors van desaparèixer. “Els directius vam arribar a no cobrar o cobrar només mil euros, per poder pagar les nòmines”, recorda.
El 2012 es van estabilitzar els preus i el 2013 ja van tornar els inversors nacionals que compraven per llogar. Des d’aleshores, explica, el mercat no ha deixat de millorar. I DonPiso, de créixer: de 614 pisos venuts el 2013 a 3.003 el 2017. Actualment ja té 33 agències pròpies i 82 de franquiciades, i 12 locals en procés de reforma per obrir-los. No comenten la facturació, però fonts del mercat la situen per sobre dels 10 milions d’euros. El grup, explica Pérez, no té obsessió per créixer i se centra en mercats clau: Catalunya, i després Madrid, València, Mallorca i Sevilla.
Avui la seva competència no són els petits agents, com antigament, sinó altres grans xarxes. I la tecnologia ha canviat l’empresa i ha portat les proptech, que, segons el seu parer, “canviaran un altre mercat, aquell 40% de propietaris que volen vendre un pis sense agència”. Recorda que DonPiso ensenya a cada client una mitjana de 13 pisos perquè trobi la millor opció i li dissenya un servei a mida. “El bon servei té un preu. I els clients el valoren i estan disposats a pagar-lo”, va resumir.
El 2009 els directius van comprar la firma, reduïda a 45 oficines, i van arribar a no cobrar per pagar les nòmines La immobiliària ara té 115 oficines i se centra a Catalunya, Madrid, València, Mallorca i Sevilla