Del tecnopatriarcat a la imaginació

Paul B. Preciado, Marina Garcés i Gayatri Spivak reuneixen mil persones a la segona jornada de la biennal Ciutat Oberta

Del capitalisme tecnopatriarcal a l’educació i les humanitats. Ahir a la tarda la segona jornada de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta va reunir mil persones a la plaça Joan Coromines del Raval –malgrat que té molts més escenaris a la ciutat– per parlar de capitalisme tecnopatriarcal amb el filòsof Paul B. Preciado –autor del Manifiesto contrasexual– i d’educació amb la filòsofa Marina Garcés i la professora de Colúmbia Gayatri Spivak, autora de l’ambiciosa Crítica de la razón poscolonial i que, a més a més, ha fundat escoles a la seva Índia natal.

Primer va arribar la revolució sexual. “Una de les grans preguntes de la filosofia és plantejar-nos junts què ens passa”, va dir Preciado. I va afirmar: “Avui estem immersos en una guerra per la detenció i l’ús no ja dels mitjans de producció, com va passar al segle XIX, sinó dels mitjans de reproducció. Estem en un dels moments més revolucionaris de la història en termes de les polítiques de gènere i sexualitat”.

Per Preciado, “estem vivint un canvi de paradigma d’una profunditat semblant a la del que hi va haver en el Renaixement i en la modernitat primerenca. La majoria dels estudis de la transformació en curs es refereixen a processos identificats com a atributs del neoliberalisme: la finançarització de l’economia, la mecanització i robotització de la feina. El diagnòstic que escoltem des de la dreta i des de l’esquerra sempre és en termes de mitjans i règims de producció. Però la revolució, i la contrareforma, està tenint lloc en la lluita pels mitjans de reproducció. El cos al segle XXI és el mateix que la fàbrica va ser al XIX, el lloc central on es duen a terme els processos d’apropiació, expropiació i lluita política. Avui es decideix què significa un cos humà viu, orgànic o inorgànic, amb estatut legal i polític”.

Preciado va traçar una història de la sexualitat que va passar del pare necropolític, que es definia per la violència que podia exercir amb dones, nens i medi ambient, a la mare biopolítica, amb la reproducció controlada pel sistema. Més tard va aparèixer el seu fill cíborg al món de les hormones i la píndola. Dit això, va animar a desmuntar tots els constructes heretats sobre ser home, dona, homosexual o heterosexual: “Què és l’heterosexualitat si no és reproductiva? Es converteix en una ficció farmacopornogràfica”, va sintetitzar.

Després d’ell va arribar Gayatri Spivak entrevistada per Marina Garcés per parlar d’educació. Va insistir en la importància d’entrenar la imaginació com a tasca de professors i alumnes. “Imaginació és una paraula gran, i quan la utilitzo es pensen que parlo de la Il·lustració del XVIII. El que vull dir és ser capaç de pensar en alguna cosa que no és aquí. I per ser capaç d’entrenar la imaginació t’has de suspendre a tu mateix. Educar no és empaquetar coneixement i passarlo a la generació següent. Educar és cuinar les ànimes. Perquè siguem, per exemple, capaços d’utilitzar el món digital no amb la mentalitat del segle XIX actual. Imaginar és entrenar-nos a suspendre’ns a nosaltres per anar cap als altres i treure

Preciado: “Què és l’heterosexualitat si no és reproductiva? Es converteix en una ficció farmacopornogràfica”

respostes d’allà. Imaginació és l’impuls de resistir el jo sé, jo puc fer” .

Respecte a les humanitats, va dir que “han de tenir el coratge de reconèixer que hi són per complementar la uniformitat requerida pel global. Complementar és una cosa que trenca la totalitat en tota aquesta feina, aquest finançament fluint per tot arreu. Les humanitats han de dir que això no és total, posar una falca. Les humanitats han de decidir en aquesta situació impossible on són trivialitzades i no tenen recursos, que en comptes de rendir-nos diem col·lectivament que sense nosaltres la consciència del món serà assassinada. Les humanitats ensenyen activisme imaginatiu preparant la persona per a la conjunció global”.

Les humanitats han de tenir el valor de reconèixer que hi són per complementar la uniformitat requerida pel global”

Gayatri Spivak

Per entrenar la imaginació t’has de suspendre a tu mateix; imaginació és l’impuls de resistir el ‘jo ho sé, jo ho puc fer’”

Gayatri Spivak

La meva entesa de la filosofia és des del carrer, diu la diferència entre veritat i mentida i ensenya a preguntarnos qui soc”

Gayatri Spivak

Vivim una guerra per l’ús no dels mitjans de producció, com al XIX, sinó pels mitjans de reproducció”

Paul B. Preciado

El cos és al segle XXI com la fàbrica al XIX, el lloc central de l’apropiació, l’expropiació i la lluita política”

Paul B. Preciado

Vivim un dels moments més revolucionaris de la història en gènere i sexualitat i la majoria no ens n’adonem”

Paul B. Preciado

ANGELA SILVA Marina Garcés i Gayatri Spivak ahir a la plaça Joan Coromines