La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça escombra el Madrid i condemna Lopetegui
Suárez, amb un triplet, rubrica una altra golejada històrica blaugrana (5-1) L’absència de Messi es va salvar amb un vendaval de joc i el desastre ‘merengue’
El deliri va recórrer com la pólvora els quatre punts cardinals del Camp Nou. Dels gols a la tribuna, i de la tribuna al lateral, la tarda que es va viure a l’estadi va ser de les que es recordaran per sempre. El Barça va entrar com un tità i va acabar desficat fermat per escriure una pàgina d’apoteosi en el clàssic. Una més. Una altra golejada als blancs, i ja en són unes quantes, els temps moderns. Una actuació fantàstica dels homes d’un Valverde precís en les seves decisions i en les seves rectificacions. Un equip blaugrana altre cop solidari que va sacsejar el Madrid i que li va passar la mà per la cara, mai millor dit. Sense Messi, qui ho hauria dit, el Barça va noquejar el seu arxirival, que només va donar senyals de vida al principi de la represa, després d’una primera part de superioritat barcelonista. El conjunt blanc va estar a prop de l’empat, com abans el Barça havia estat a prop de la sentència. Una sentència que va arribar com una cascada en l’última fase del partit gràcies a l’olfacte de Suárez, autor d’un triplet per a l’hemeroteca.
El líder ja avantatja en set punts el Madrid. L’entrenador blanc queda fulminat, perquè la sortida blanca va ser de pena i objecte de mofa. “Lopetegui, selecció!”, li va cantar el públic. El conjunt madridista ha sumat 1 punt dels últims 15 i està en caiguda lliure. Al contrari que el Barça, generós i fort per recuperarse del mal moment que va venir després del gol de Marcelo. Capítol especial mereixen futbolistes com Suárez, Alba –infatigable i decisiu–, Sergi Roberto –clau a l’hora de tancar el partit amb les seves cavalcades i assistències– i Coutinho, més en el paper de protagonista.
Fins i tot els relleus de Valverde van funcionar. Dembélé va conduir el contraatac del 3-1 i va posar la centrada del cinquè al cap d’Arturo Vidal, que acabava de trepitjar la gespa. Una maneta als blancs al Camp Nou vuit anys després del 5-0 de Guardiola a Mourinho.
El final d’eufòria va enllaçar amb el principi, ja que l’arrencada del Barça va resultar gairebé perfecta. Mentrestant, el Madrid era un flam.
L’URUGUAIÀ INSACIABLE Luis Suárez, fidel a la seva cita amb el clàssic, es va convertir en l’espoleta blaugrana amb un triplet
GRAN PRINCIPI, MILLOR FINAL El Barça va sortir com un tità, va desbordar amb les cames d’Alba i Roberto i va acabar desfermat
Els barcelonistes es van desplegar amb l’estètica d’una papallona i amb el verí d’una vespa. En canvi, l’equip de Lopetegui va trepitjar el Camp Nou de genolls i es va replegar com un equip petit. Des del primer segon els de Valverde van optar per la pilota per agredir el rival. Sergi Roberto i Alba es van convertir en dues dagues per les seves bandes i, quan el Barça perdia la pilota, es convertia en una bandada de llops famolencs enmig de la nit per recuperar-la en un tres i no res. Hi anaven Suárez, Rafinha, Rakitic o Busquets. Tots. Fins i tot Coutinho.
El Madrid es treia l’esfèrica de sobre i feia el contrari del que havia predicat Lopetegui, amant de la possessió. Al davant, el Barça s’exaltava, i més que ho faria en obrir el marcador. Amb el mateix onze que contra l’Inter, els blaugrana van trigar poc en marcar. Rakitic va treure mira de llarg abast i va posar una pilota a Alba, que va penetrar com una centella, va córrer, va alçar la mirada i va posar una assistència meravellosa cap al punt de penal, on va aparèixer Coutinho. El brasiler va fer l’1-0. El Barça ja guanyava després d’una jugada fenomenal en què havien intervingut tots els seus jugadors menys Suárez i en la qual va encadenar 30 passades. Des de l’època de Mourinho que no es veia un Madrid tan tímid a l’Estadi. Però aquell equip, que tenia Cristiano Ronaldo, era defensiu en les grans cites. A aquest el que li passa és que arribava descompost.
Els barcelonistes van aprendre dimecres que podien funcionar sense Messi si feien un pas endavant, i ahir es va tornar a demostrar. Amb l’adrenalina pels núvols, el Barça no va recórrer a posar el partit al balancí, sinó que va continuar amb el peu a l’accelerador. El segon gol no es faria esperar gaire. Va ser per mitjà del primer penal de la història dels clàssics assenyalat pel VAR. Alba va filtrar una altra pilota, en aquest cas a Suárez, i Varane, una caricatura, va arribar tard i el va fer caure. El col·legiat, Sánchez Martínez, va deixar continuar la jugada, però quan va acabar va demanar ajuda al videoarbitratge. Es van viure instants de suspens i l’àrbitre va decidir revisar ell mateix l’acció a la pantalla. El Camp Nou contenia la respiració i va esclatar de joia quan la decisió que es va prendre va ser l’encertada: assenyalar pena màxima. Suárez la va materialitzar.
D’aquí al descans el Barça va perdonar la resolució i ho pagaria patint una estona. Marcelo va retallar diferències i Modric va engaltar un xut al pal, una fusta que va ser contestada per una altra de Suárez. Ara bé, el decorat havia canviat. Amb tres centrals i Lucas Vázquez de carriler, el Madrid s’havia presentat. El Camp Nou patia veient els seus futbolistes descol·locant-se. A Valverde li tocava actuar. No va esperar: va fer entrar Semedo, va avançar Sergi Roberto i va donar una nova oportunitat a Dembélé.
El tècnic blaugrana va fer bingo i els seus futbolistes van protagonitzar un epíleg que els barcelonistes no es cansaran de revisar. Sergi Roberto va repartir dues assistències a Suárez, que va marcar el tercer de cap i el quart amb una rematada subtil, i Arturo Vidal es va apuntar a la festa també amb la testa. El Barça està a la glòria i el Madrid, trencat. Ja està escrit que ho pagarà Julen Lopetetgui.