La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘Rainy night in Georgia’
TONY JOE WHITE (1943-2018) Cantant i compositor
Tony Joe White explicava una anècdota de la primera trobada amb Tina Turner que el defineix una mica. Era a finals dels anys vuitanta, el moment de més glòria de la Tina. White era l’autor de prestigioses cançons com Rainy night in Georgia o Polk Salad Annie (popularitzada per Elvis) i havia creat un tema per a ella, Steamy windows. Quan es van veure, ella es va quedar estupefacta i es va posar a riure. White explicava que, una mica insegur, es va mirar pensant que tenia la bragueta oberta. La Tina finalment va parar i amb el somriure ben plantat a la cara li va fer una abraçada i li va dir: “Perdona, és que m’he passat vint anys pensant que eres negre”.
White, efectivament, tenia una veu profunda i un gust per la composició que bevia directament del blues i del country meridional, però també del rock. De fet, era un dels principals autors del anomenat swamp rock (rock del pantà) que va sortir d’aquella barreja i que tenia en la Creedence Clearwater Revival i The Band els seus màxims valedors.
White ho va ser tot al món de la música: compositor, arranjador, cantant, guitarrista i productor. A més de Tina Turner i Elvis Presley, han cantat temes seus Tom Jones, Willie Nelson o Joe Cocker, entre molts d’altres, en una carrera que pràcticament arriba al mig segle. Tanmateix, la fama li va ser fonedissa.
White era un jove de Louisiana, nascut en una plantació de cotó, a prop del Mississipí i que havia crescut escoltant blues. Als 20 anys va començar a obrir-se camí a través de petits concerts pel veí estat de Texas. Amb aquell bagatge va arribar a la costa oest i a un dels centres musicals del moment: San Francisco. El 1968 va aconseguir un primer èxit, Soul Francisco, cosa que li permet entrar a les gires de més nivell.
L’any següent comença a gravar amb un segell relativament petit, Monument Records. Així sorgeixen les seves dues composicions més celebrades: Polk Salad Annie y Rainy night in Geòrgia. No van ser èxits, però li van permetre formar part del cartell del festival de l’illa de Wight del 1970 i cridar l’atenció d’un discogràfica de molt més pes, la Warner Bros.
Mentrestant, els seus temes van començar a arribar a altres orelles. Com les d’Elvis que –no sense raó– va reconèixer el to de veu de White molt semblant al seu. Va fer la seva pròpia versió de Polk Salad Annie.
Gairebé alhora, la discogràfica Atlantic va adquirir els drets de Rainy night in Geòrgia per a Brook Benton, un cantant de blues que havia tingut grans èxits a començaments dels seixanta, en especial en els seus duets amb Dinah Washington, però que havia quedat una mica relegat. Benton va convertir Rainy night in Geòrgia en una cançó emblemàtica. Després l’han feta seva molts altres, com Ray Charles o Randy Crawford.
Però què havia passat amb Tony White? Malgrat el suport de la Warner, la seva carrera es va esllanguir. Fins que Tina Turner preparava el que seria el seu àlbum Foreign affair (1989) i el va recordar. No li va fallar i Steamy window sva ser un dels èxits del disc. A més a més, White va compondre tres cançons més, incloent-hi la que li dona títol, i va aportar guitarra i harmònica a l’estudi.
Es va mantenir actiu durant tots aquests anys i fins fa molt poc, col·laborant amb diversos músics, en especial amb el seu bon amic Mark Knopfler, tot i que no va tenir mai cap altre gran èxit. White va morir dimecres passat d’un atac de cor en una altra de les capitals de la música, Nashville.