La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alliberats a Barcelona
Fa 75 anys es va dur a terme al port de la ciutat l’intercanvi de fins a 2.144 presoners aliats i alemanys de la Segona Guerra Mundial
Barcelona, 27 d’octubre del 1943. Les fotos de l’època retraten cares joves. Uns, trasbalsats pel dolor de les seves ferides; d’altres, tranquils en espera del seu alliberament. Fa 75 anys, el port de la ciutat va ser l’escenari de l’intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial, a l’empara de la neutralitat espanyola en el conflicte. En total, 2.144 soldats (1.061 alemanys i 1.083 aliats) van tornar als seus països deixant enrere el captiveri.
El moll d’Espanya era llavors molt diferent del port actual. Hi van ancorar aquell dia quatre vaixells. En un costat, els vaixells Tairea i Cuba, britànics; a l’altre, Djene i Aquileia, alemanys. La Vanguardia, en la seva edició del 28 d’octubre, a més d’un ampli reportatge gràfic, donava l’estadística del dia. En els dos esmentats primer hi anaven 1.061 presos alemanys; d’ells, 425 estaven ferits i malalts. En els altres dos vaixells hi anaven 1.083 captius aliats; 410 malalts o ferits.
En aquells moments, la guerra mundial estava en ple apogeu. Es lliuraven duríssims combats a Rússia, Itàlia o al Pacífic. Espanya tenia un estatut de neutralitat, malgrat que havia enviat la División Azul al front rus, i per això Barcelona va ser escollida com a escenari de l’intercanvi de presoners. Es va repetir el 17 de maig del 1944, quan es van alliberar 896 aliats i 814 alemanys, entre els quals hi havia dos generals (un per bàndol) i el periodista dels Estats Units Larry Alex, de l’agència AP i guanyador d’un Pulitzer. Enmig d’aquests dos, hi va haver un altre intercanvi de molt menys abast a Irun.
El fet també va tenir la seva part d’acte propagandístic, reflectit en l’edició de La Vanguardia de llavors, que titulava: “A l’empara de la neutralitat”, i que destacava la presència de molta premsa estrangera en un acte “extraordinàriament emotiu”. Franco va delegar en José Moscardó, capità general de la regió, i en Antonio Correa Veglison, governador civil, l’organització de l’intercanvi, al qual van donar suport soldats espanyols, infermeres de la Creu Roja, personal mèdic i guàrdies civils.
També es van repartir bosses amb menjar, vi, tabac i licors, donades per diferents estaments, com l’Ajuntament, el Sindicat Provincial de Fruits i Productes Hortofructícoles o la Fira Oficial de la Vinya i el Vi de Vilafranca del Penedès.
També a La Vanguardia trobem qui eren els presoners: els alemanys eren sobretot membres de l’Afrika Corps de Rommel, d’edats compreses entre els 20 i els 30 anys; mentre que la majoria dels aliats eren soldats sanitaris australians que es van quedar atenent els seus companys ferits i es van negar a escapar de l’enemic. A més hi havia indis, anglesos i neozelandesos, que tenien entre els 20 i els 50 anys. Eren el resultat de la guerra al desert africà.
Les cròniques periodístiques narren com uns van baixar dels vaixells i es van dirigir als seus en un sentit, mentre que els altres circulaven en direcció contrària, per evitar incidents.
El de Barcelona no va ser el primer intercanvi de presoners que hi va haver durant la Segona Guerra Mundial, però aquest va ser un dels més massius. Les fotos de l’època ho palesen: cares joves que reflecteixen alleujament i satisfacció: alliberats a Barcelona.
El 1944 hi va haver un altre intercanvi, en què hi havia dos generals i un reporter de guerra dels EUA