La Vanguardia (Català-1ª edició)
Loeb triomfa en el ral·li Catalunya amb gran èxit de públic
Loeb guanya en la tornada a Catalunya 6 anys després de retirar-se
Amb 44 anys, sis temporades després de retirar-se del Mundial WRC, arribant com a pilot reserva de Citroën, amb un programa gairebé anecdòtic de tres proves (Còrsega, Mèxic, Catalunya), sense el ritme de competició, sense la tensió de jugar-s’hi alguna cosa... va i guanya el RallyRACC Catalunya. Sébastien Loeb continua sent el mestre. El senyor dels ral·lis i l’amo del Catalunya, on va aconseguir la seva 9a victòria, totes consecutives (2005-12 i 2018). L’exhibició a l’asfalt del Baix Camp, en l’última jornada, va ser antològica.
“És increïble, no m’ho puc creure! Simplement he fet tot el que he pogut, he donat el millor de mi. He lluitat tots aquests dies per aconseguir una bona sensació amb el cotxe fins que finalment aquest matí ho he aconseguit”, deia Loeb mentre baixava del Citroën C3 al final del tram de Santa Marina, on va tenir prou amb ser tercer, enganxat a Sébastien Ogier (a 0,7s), el seu rival per la victòria en el ral·li català. “És genial, no creia que podria tornar a guanyar un ral·li”.
L’última jornada del RallyRACC, quatre trams d’asfalt, els de Riudecanyes i Santa Marina a doble passada, es presentava ple de suspens, amb cinc pilots amb opcions de victòria, separats per 12 segons: Lätvala de líder, seguit d’Ogier (a 4,7s), Loeb (a 8s), Evans (a 9,8s) i Neuville (a 12,7s). Es podia esperar que Ogier i Neuville ho donarien tot per guanyar uns punts decisius per arribar amb més opcions a l’última batalla d’Austràlia, però qui va fer més va ser Seb Loeb. Impressionant.
L’alsacià va sorprendre els rivals marcant el millor temps en les dues primeres especials, fet que li va servir per prendre el comandament del ral·li per primer cop, amb 7,1s sobre Lätvala i 10,8 sobre el seu compatriota. La clau? L’elecció de pneumàtics. “La informació que teníem (dels ouvriers) sobre la temperatura i l’asfalt era l’adequada, la carretera s’estava eixugant i sabíem que si utilitzàvem pneumàtics durs en aquelles condicions podríem anar ràpid; va ser l’elecció adequada”, comentava Loeb després d’imposar-se en la primera passada pel tram de Pratdip.
Les dues últimes especials serien a mort. Ogier i Neuville haurien d’atacar. El francès va pressionar a fons i es va imposar a Riudecanyes-2 amb 7,2s sobre Loeb, i així s’acostava a 3,6s per a l’últim tram, mentre que el belga començava a acomiadar-se del lideratge esgarrapant només mig segon al nou vegades campió i afrontar l’últim tram despenjat a 10,8s.
Els últims 14,5 km, amb els punts en joc del power stage, van ser intensos. S’hi va imposar Tänak (que va escalar al 6è de la general), Neuville va punxar i va ser 6è a 5,6s, Ogier va ser 2n davant de Loeb, però només va poder superar en 7 dècimes el seu paisà, que s’assegurava la victòria, la 9a a Catalunya i la 79a en el Mundial. “Ell no es jugava el títol i ha pogut córrer més riscos”, es justificava Ogier, que recuperava el liderat, i evidenciava la fredor amb el seu compatriota.
“És al·lucinant tornar a guanyar en el Mundial WRC sis anys després”, deia Loeb, que no sap quin futur l’espera, després de l’anunci de Peugeot de deixar el ral·licròs, on ha competit els últims tres anys, i el Dakar (que no correrà). Potser Citroën li tornarà a oferir uns ral·lis, com ha anat fent des que es va retirar el 2012: de 8 proves soltes n’ha guanyat 3 per a la casa francesa; la d’ahir, la primera de l’any per a Citroën. Què fa Pierre Budar (director de Citroën Racing) que no el contracta a temps complet?
Ogier recupera el liderat amb 3 punts sobre Neuville i 23 sobre Tänak, amb qui es jugarà el títol