Reclamacions socials a Catalunya

HI ha un corrent de malestar al sector públic de Catalunya. Els efectes de la política de retallades empresa pel president Artur Mas el 2011 han estat suportats estoicament per diversos col·lectius. Però la seva paciència sembla que s’ha esgotat. Metges, personal sanitari, professors, estudiants de diferents cicles i funcionaris públics van participar ahir en una jornada de vaga i es van manifestar davant el Parlament. Per als metges, que a primera hora de la nit van arribar finalment a un acord amb el Departament de Salut, era ja la quarta jornada d’aturada. Per als estudiants, la segona. Funcionaris de la Generalitat van parar ahir dues hores. I no es poden descartar noves aturades. CC.OO. i UGT han convocat 160.000 funcionaris públics a una jornada de vaga en defensa de les seves reivindicacions, el dia 12 de desembre.

Cadascun dels sectors en lluita esgrimeix raons específiques. Però totes tenen l’origen en la política d’austeritat, que a Catalunya es va aplicar abans que en altres comunitats i ja fa molts anys que està vigent. Els metges d’atenció primària, després de perdre el 30% del seu poder adquisitiu, es queixen que la reducció del nombre de professionals i el consegüent augment de la feina per càpita estan deteriorant la qualitat de l’assistència. Els universitaris reclamen una rebaixa del 30% de les taxes. Els funcionaris de la Generalitat demanen que se’ls abonin les pagues extres del 2013 i el 2014, i denuncien que són els únics de l’Estat espanyol que encara no n’han aconseguit la restitució.

La resposta apuntada ahir pel Govern a totes aquestes peticions marca un camí a seguir. Una altra cosa és saber si servirà per pal·liar la degradació del servei. El president Quim Torra ha mantingut un silenci inexplicable. Encara que l’acord estigués en plena negociació, s’espera del cap de l’Executiu català que manifesti la seva opinió davant les inquietuds del país. Abans d’anunciar-se l’acord de Salut, el Govern amb prou feines havia emès ahir uns tuits assenyalant que buscava solucions. El portaveu adjunt de Junts per Catalunya al Parlament va aixecar dimarts una onada d’indignació quan va qualificar el deteriorament de la salut pública de “qüestió no essencial”, considerant que seria una simple distracció davant el que, al seu entendre, importa: la independència.

És lícit que l’actual Govern tingui entre els objectius la independència de Catalunya. Però a més d’objectius té obligacions inexcusables, com garantir la bona marxa del país. Són objectius polítics legítims, però que no poden entorpir la millora de les condicions de vida dels catalans mentre no s’aconsegueixin. Un deteriorament més gran de la funció pública seria un desastre que Catalunya no es pot permetre. El Govern argumenta que el sistema de finançament actual ofega les possibilitats de Catalunya i és cert que, en tots els rànquings, aquesta comunitat es troba per sota de la mitjana en funció del nombre d’habitants. És prioritari intentar revertir aquesta situació. I el Govern central també hauria de ser sensible a aquesta reclamació. Però això no pot ocultar que l’Executiu català té marges per prioritzar determinades despeses en detriment d’altres.

Els metges van arribar ahir a la nit a un acord amb el Govern que portarà avui la normalitat als centres sanitaris. Caldrà continuar treballant en aquesta línia per evitar que altres malestars que ja s’apunten acabin causant conflictes més grans.