La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Congrés culpa el Banc d’Espanya de no actuar en la crisi financera
Els diputats insten a fixar sancions per als responsables en futures recessions
Després de gairebé dos anys d’investigació i 80 compareixences, el Congrés conclou a l’informe de la comissió d’investigació de la Crisi Financera que el Banc d’Espanya, com a màxim regulador i supervisor, i la CNMV no van actuar per pal·liar la forta crisi que va viure el sector financer i més en concret la banca. Encara que el tsunami es va viure a nivell internacional, a Espanya hi havia un component idiosincràtic, lligat “a l’ hi per creixement de l’ activitat immobiliària i creditícia”, en què no es va actuar per frenar-lo.
A l’informe fet públic, de 107 pàgines, es recull que el Banc d’Espanya “l’única mesura de certa presència que va prendre en l’època de gestació de la crisi de cara a salvaguardar la solvència de les entitats i l’estabilitat del mateix sector financer va ser la implantació de les provisions contracícliques”.
En aquest sentit, recull que es va produir un creixement desmesurat a Espanya de l’activitat immobiliària i creditícia “basada en la falsa expectativa que els preus dels immobles podien créixer de manera il·limitada”. Amb aquesta premissa, continua, “els bancs van anar concedint cada vegada més crèdits amb menors garanties de pagament, la qual cosa va suposar un deteriorament creixent de la cartera del negoci per l’assumpció de més riscos”. I, a més, posa èmfasi que “les retribucions variables de les cúpules i els quadres directius de les entitats bancàries es lligaven a la consecució d’aquells objectius”. Va ser per això que es van produir tres bombolles.
A causa d’aquest model de negoci, “l’endeutament de les llars i empreses no financeres es va incrementar en el període 20002007 des del 94% al 191% del PIB”.
Amb relació a l’evolució d’aquests factors, que a la llarga van suposar el col·lapse del sector financer a Espanya, “el supervisor va seguir una política que com a mínim pot qualificar-se de laxa”. A la qual cosa afegeix que, tret de les provisions contracícliques, “el Banc d’Espanya va traslladar a les visites d’inspecció la recomanació (que no obligatorietat) de respectar el límit del 80% en el finançament d’hipoteques”.
Aquestes pràctiques van portar que bancs i caixes d’estalvis tinguessin més dependència dels mercats majoristes, així com un creixement molt significatiu de les emissions d’actius titulitzats, amb taxes de variació interanual superiors al 40%.
A més, l’informe recull que els inspectors del Banc d’Espanya van avisar en reiterades ocasions a la cúpula del supervisor, però “ni per part del Banc d’Espanya, ni del Ministeri d’Economia i Hisenda no es va donar cap resposta a la situació”. Dels pocs executius que han passat per aquesta comissió i van entonar el mea culpa figura Pedro Solbes, que va admetre al seu dia que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no el va deixar actuar, la qual cosa el va dur a abandonar la seva pròpia cartera en aquell Executiu.
Pel que fa a les preferents, un dels productes estrella que van arruïnar milers de petits estalviadors, els diputats les titllen de “la gran estafa”, ja que el Banc d’Espanya, la CNMV i el Ministeri d’Economia “van permetre i van potenciar que els bancs i caixes es capitalitzessin a través d’aquests productes”.
Entre les lliçons apreses destaca “la necessitat de crear un nou entorn regulatori que protegeixi més el consumidor”. En aquest sentit, els diputats recorden que hi ha diverses normes europees pendents de traslladar a la normativa espanyola entre les quals destaquen la Mifid2 (que harmonitza la regulació sobre els mercats de valors i els instruments financers que s’hi negocien), així com la nova directiva de servei de pagament o la nova llei hipotecària. Es dona la paradoxa que la tramitació d’alguna d’aquestes normes es troba precisament encallada al Congrés. També insten que s’estableixi un sistema sancionador per als responsables en futures crisis. “Sembla convenient revisar la legislació en matèria de responsabilitat i sancions que afecta gestors d’entitats financeres, personal d’organismes supervisors, així com la resta d’agents responsables implicats en el sector financer”.
L’informe va comptar amb el suport de tots els grups polítics excepte Units Podem i Comprimís, que es van abstenir, i Ciutadans, que va votar en contra per les seves discrepància en relació amb les caixes d’estalvis. On sí que hi va haver una queixa pública és “en la falta de transparència i de col·laboració de la Junta Única de Resolució”, ja que en la compareixença de la seva responsable, Elke König, es va negar a facilitar dades sobre la resolució del Popular.
Podem i Compromís es van abstenir i Ciutadans va votar en contra per les caixes L’informe critica que els banquers tenien el sou vinculat a la concessió d’hipoteques