La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sense alarma, però cal actuar”
Ramon Orriols, cap de pneumologia de l’hospital Doctor Josep Trueta
Ramon Orriols, cap de l’hospital Doctor Josep Trueta de Girona, és un dels investigadors més importants pel que fa a les malalties relacionades amb l’amiant com l’asbestosi, el mesotelioma i el càncer. En aquesta entrevista explica el procés de la malaltia i alerta de la necessitat de prevenir els riscos retirant el fibrociment.
Com arriba al cos l’amiant?
Per inhalació, per contaminació de l’aire que respirem. Les fibres d’amiant es dispersen en l’aire i són inhalades.
Quins efectes té en la salut la inhalació de pols d’amiant?
Pot causar malalties no canceroses (asbestosi, que és la fibrosi de pulmó, i problemes a la pleura com plaques pleurals, fibrosi o embasament pleural) o problemes cancerosos (mesotelioma pleural, que és el més característic, però també mesotelioma peritoneal, càncer de pulmó o de laringe).
Quant temps d’exposició cal per emmalaltir?
Depèn del temps però també de la intensitat en l’exposició. En càncer de pulmó, es requereix molta intensitat i molt de temps d’exposició (com a mínim 20 anys i, en general, 30 anys). D’altres, però, com el mesotelioma, no depèn tant d’això i pot ser causat per temps molt més curts d’exposició (com a mínim 10 anys) tot i que, això sí, per quantitats molt més petites.
Vostè afirma que no hem arribat al nivell màxim de malaltia. Per què? Si parlem del mesotelioma, la malaltia maligna més característica en relació amb l’amiant, el nombre de casos ha anat augmentant i hem arribat a un punt alt que durarà fins al 2020. Previsiblement anirà disminuint fins a la dècada del 2040. Aquestes xifres es refereixen només als treballadors de la indústria de l’amiant quan va estar permès. Les previsions futures ja depenen del que es faci amb l’amiant instal·lat als edificis. Com que el mesotelioma és causat per exposicions no tan intenses i més curtes, la gent continuarà emmalaltint si no s’actua.
S’han fet alguns mapatges a Catalunya, encara que s’actua a mesura que es detecta el deteriorament. Creu que
pot arribar a ser un problema de salut pública?
Cada municipi hauria de fer un estudi exhaustiu dels edificis. La vida mitjana del fibrociment en condicions normals és d’uns 35 anys i després comença a deteriorar-se. Pot ser més curta en funció de les condicions ambientals. En tot cas, en algunes zones amb un focus clar de contaminació, com les fàbriques a Cerdanyola, ja és un problema de salut pública. Però si no es fan estudis consistents dels edificis i altres construccions amb amiant i no es desamianta quan toca, el fibrociment es deteriorarà i podria comportar un problema més gran de salut pública. No s’ha de generar alarma, però tampoc no hem de deixar d’alertar del que passa.
Respecte a les escoles, se’n retira el fibrociment a mesura que es descobreix i, segons Ensenyament, encara hi ha unes 291 escoles en què n’hi ha de detectat, la majoria a Lleida. Li sembla plausible? Crec que si fa un volt per escoles de Catalunya o del seu propi municipi veurà la realitat. Les escoles i els edificis dels voltants! No cal dir res més.
Tot i que l’amiant pot afectar 30 o 40 anys després de ser inhalat, s’ha donat el cas de cap nen malalt?
La resposta és que no, i és improbable. El temps de latència mínim perquè aparegui el mesotelioma després del primer contacte és d’uns deu anys, però el que és normal és que siguin 20. El cas més jove amb mesotelioma a Catalunya és una noia de 29 anys que quan era petita rentava la roba del seu pare, un treballador d’una empresa d’amiant.
Considera que no hi ha prou conscienciació dels riscos per part dels ciutadans i dels organismes públics?
Penso que encara no hi ha prou conscienciació i, per descomptat, els organismes públics han de vetllar per la salut dels ciutadans. Algunes escoles únicament han estat desamiantades quan l’associació de mares i pares hi ha insistit molt. Estem lluny d’altres països.
Què haurien de fer els pares o els ciutadans enfront d’aquest problema?
Insistir i insistir perquè es faci una catalogació correcta dels edificis i perquè se’n retiri l’amiant.
“El fibrociment es deteriora al cap de 35 anys i pot causar mesotelioma”
“Cada municipi hauria de catalogar bé els edificis i desamiantar-los”