La Vanguardia (Català-1ª edició)
Andy Murray
L’escocès es retirarà a Wimbledon arran de la seva lesió de maluc
TENNISTA ESCOCÈS
Andy Murray (31) es va emocionar en anunciar la retirada aquesta temporada, després de 14 anys com a professional, a conseqüència del dolor al maluc esquerre, del qual va ser intervingut fa un any. Va arribar a ser número u de l’ATP.
“El dolor és molt fort i no vull continuar jugant d’aquesta manera. Ho he intentat tot, he buscat solucions, però no han funcionat. Ja he dit al meu equip que no puc més: necessito un punt final, perquè no sé quan s’acabarà el dolor. De manera que he pres la decisió de continuar fins a Wimbledon i retirar-me allà, però no sé si hi arribaré”. La fredor amb què Andy Murray provava d’explicar ahir a la sala de premsa de l’Open d’Austràlia la retirada es va convertir en llàgrimes d’impotència.
L’ex-número 1 del món dirà adeu amb 31 anys. No a Melbourne, sinó al tennis. Provarà d’arribar al Grand Slam de casa, que va conquerir el 2013 per posar fi a una sequera de guanyadors britànics que es remuntava al 1936, quan va conquerir el seu últim títol el llegendari Fred Perry. Abans d’això provarà de competir al primer Grand Slam de l’any, en què debutarà contra Roberto Bautista. Després el seu calendari és més incert que mai. “He patit durant molt de temps, durant els últims 20 mesos. He provat de fer tot el possible, però el dolor no ha cessat. Sí, he tornat a jugar, però ho faig amb limitacions. No puc fer coses bàsiques com entrenar-me i jugar còmode, i jo m’estimo el tennis. Aquesta és la qüestió”, va dir sobre la seva lesió de maluc.
Murray es converteix així en el primer integrant del Big 4 ,el quartet de tennistes –amb Roger Federer, Rafa Nadal i Novak Djokovic– dominador del circuit durant més d’una dècada, que ha de deixar les pistes per les lesions, malgrat que tots quatre, que acaparen 39 dels 44 Grand Slams de l’última dècada, són víctimes de les lesions. Les seves respectives carreres s’han vist temporalment interrompudes. Però fins ara tots, incloent-hi Murray, havien tornat a les pistes. Ni l’edat –tots superen la trentena– ni l’estat físic no han impedit que hagin dominat sobre les noves generacions.
L’escocès va ser, de fet, l’últim a pujar al carro després de derrotar el serbi al US Open del 2012. Des d’aleshores suma tres Grand Slam –al títol de Nova York hi afegeix dos Wimbledon–, dos ors olímpics, 14 Masters 1000, una final de l’ATP i una Copa Davis, entre altres títols. Tot això li va permetre estar 41 setmanes dalt de tot del rànquing. Ara ocupa el lloc 230.
Fa un any, quan la seva carrera semblava que arribava a un lent i irremeiable ocàs, va decidir passar pel quiròfan per superar els problemes de maluc. Va reaparèixer al juny. Però ja no va ser l’Andy Murray lluitador, forjat a bona part a les pistes de l’Acadèmia Sánchez-Casal del Prat.
El seu adeu d’ahir es va viure amb dolor al circuit. “Enhorabona per tots els teus èxits. Ha estat genial jugar contra tu durant tots aquests anys. Molta sort!”, va escriure Rafel Nadal a les xarxes socials.
“El dolor és molt fort, i no vull continuar jugant d’aquesta manera; necessito un punt final”