La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una lesió complexa
Els especialistes en medicina de l’esport adverteixen de la complexitat de les lesions als cartílags
El central blaugrana Samuel Umtiti acumula mesos de baixa sense que se sàpiga del cert quan podrà tornar als terrenys de joc, lliure ja de la lesió al cartílag del genoll que pateix des de la passada temporada, i que podria obligar-lo a passar pel quiròfan, una opció que prolongaria la recuperació en sis mesos més.
Els cartílags són traïdors. A diferència de músculs i ossos, que es regeneren en cas d’esquinçament o fractura, el teixit dels cartílags es degenera quan es lesiona. I, a diferència dels lligaments, que es poden reparar amb garanties amb una intervenció quirúrgica ben feta, amb els cartílags no hi ha tanta seguretat que el problema es pugui resoldre amb èxit. Això converteix les lesions de cartílags en un trencaclosques per als especialistes en medicina de l’esport i en un malson per als esportistes que en pateixen.
“El futbol és un esport d’alt risc per als cartílags”, explica Rafael González-Adrio, traumatòleg especialista en genoll i maluc i director d’Adrio Clínic, al centre mèdic Teknon. “Ho té tot. Córrer amb canvis bruscos de direcció, contacte, caigudes, rotacions i de vegades lesions de lligaments i de menisc que augmenten el risc de danys als cartílags”.
Un 52% dels futbolistes professionals retirats tenen els cartílags dels genolls fets malbé, segons un estudi fet a Grècia i publicat el 2016 a l’American
Journal of Sports Medicine. Que apareguin aquests danys depèn, entre altres factors, de la forma de les cames de cada jugador (si les té arquejades, és més probable que l’articulació del genoll pateixi) o de les lesions que hagi tingut (si els meniscos o els lligaments estan deteriorats, els cartílags no estan tan protegits).
Els danys acumulats al llarg dels anys causen un dolor al genoll que pot obligar un esportista a retirar-se, informa Jordi Ardèvol, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport. L’aficionat al Barça recorda el cas de Carles Puyol, que va acabar retirant-se als 36 anys després d’haver estat intervingut tres vegades al genoll dret.
En el cas de Samuel Umtiti, per la informació que ha transcendit i tenint en compte que només té 25 anys, el més probable és que pateixi el que es diu una lesió osteocondral al genoll esquerre. Aquest tipus de lesió es produeix quan un os (osteon en grec antic) impacta contra un cartílag (khondros) i el fa malbé. Pot produir-se per un impacte traumàtic puntual o, més habitualment, per un impacte repetit que erosiona progressivament el cartílag.
Se sap que Umtiti té el cartílag afectat almenys des de la primavera passada, quan es va perdre els dos últims partits de Lliga pel dolor al genoll. La lesió no va impedir que al juny renovés el contracte amb el Barça fins al 2023, cosa que pot indicar que el club confia (o confiava en aquell moment) en una recuperació completa. Això convida a pensar que les imatges de ressonància magnètica no devien mostrar un genoll irrecuperable, sinó una lesió puntual que es podia tractar amb èxit.
Després Umtiti va competir amb dolor durant el Mundial de Rússia, on va tenir una actuació decisiva perquè França es proclamés campiona. El dolor s’ha mantingut aquesta temporada, en què només ha pogut participar en set partits.
Els serveis mèdics del Barça li van aconsellar una intervenció quirúrgica perquè el cartílag deixés de fer-li mal. El jugador, que és el principal perjudicat per la lesió i és qui té l’última paraula, es va estimar més optar per un tractament conservador per evitar el quiròfan.
No han transcendit detalls de quin tractament ha rebut ben bé. “Hi ha una gran varietat d’opcions”, informa Jordi Ardèvol, que no coneix els detalls del cas. “Podria haver rebut magnetoteràpia, que es basa a aplicar camps magnètics a la zona afectada. O bé infiltracions, per exemple d’àcid hialurònic, que milloren la lubricació del genoll i donen bons resultats en alguns pacients. També és possible que se li hagi fet un estudi de la marxa, per veure si una plantilla pot ajudar a evitar el contacte entre l’os i el cartílag. O una combinació de tractaments”.
En qualsevol cas, els resultats no sembla que hagin estat els desitjats i, arribats a l’equador de la temporada, Valverde continua sense poder comptar amb ell.
“Si el tractament conservador no funciona, l’única opció per a un professional de l’esport que vulgui continuar en actiu és una intervenció quirúrgica”, afirma González-Adrio. També aquí hi ha diverses opcions, i es tria la que s’adapta més bé a les característiques de cada cas. Una de les dues principals és la tècnica de microfractures, que consisteix a fer petites perforacions a la zona danyada i d’aquesta manera provocar el creixement d’un nou teixit que protegeix el cartílag com una cicatriu. La segona és el que s’anomena una mosaicoplàstia, que consisteix a extreure un fragment d’os amb cartílag sa d’una altra part del cos i trasplantar-lo a la zona afectada.
Sigui quina sigui l’opció triada, sol ser necessari esperar uns tres mesos abans que el jugador pugui començar a córrer suaument i dos o tres mesos més perquè pugui tornar a competir, informa González-Adrio.
“No queda mai com si no hagués passat res”, adverteix Ardèvol. Però si el tractament surt bé, el jugador pot tornar a competir al màxim nivell i tenir una carrera llarga, com li va passar a Carles Puyol, que va entrar per primera vegada al quiròfan per una lesió de cartílag del genoll dret als 22 anys.