La Vanguardia (Català-1ª edició)
Viorica Dancila
Una Romania qüestionada per no frenar la corrupció dirigeix la UE
PRIMERA MINISTRA DE ROMANIA
Romania assumeix la presidència rotativa de la Unió Europea en un moment en què el Govern de Bucarest està sent obertament qüestionat per les autoritats europees per unes reformes que frenen la lluita contra la corrupció.
Juncker demana als polítics romanesos que aparquin els seus problemes interns Brussel·les denuncia un retrocés en la lluita contra la corrupció en els últims mesos
Brussel·les ha catalogat Romania com una presidència sota sospita. Durant aquest primer semestre del 2019, en el qual Bucarest presideix la Unió Europea, la seva tasca serà observada amb lupa per una Comissió Europea que no ha dubtat a llançar públiques advertències al Govern romanès sobre com ha d’exercir la seva tasca. Les va avançar ja al desembre el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que, en declaracions a la premsa alemanya, va qüestionar la capacitat d’aquest país per assumir el repte. “Romania està tècnicament ben preparada per als sis mesos de presidència del Consell de la UE ... Crec, tot i això, que el Govern de Bucarest no ha comprès plenament el que significa ocupar la presidència”, va dir Juncker alertant que les disputes internes a Romania dificultarien la seva feina.
I si al desembre ho va dir a Alemanya, ahir ho va repetir a Bucarest, on es va desplaçar amb la Comissió Europea en ple per inaugurar oficialment aquesta presidència sobre la qual ell mateix aixeca tants dubtes. Els va demanar que aparquessin els seus problemes interns, que no els exportin a la UE, perquè “no permetria avançar i seria nociu”. “Si s’és presidència (de la UE) cal posar entre parèntesis els problemes de política interior”, va dir Juncker recordant els reptes que la Unió Europea ha d’assumir durant aquest semestre, que inclouen tant la gestió del Brexit, com les eleccions al Parlament Europeu i la sempre espinosa negociació del marc financer plurianual, els pressupostos per al període 2021-2027.
Per suavitzar tanta crítica, Juncker va afegir que havia rebut garanties que “havien comprès bé el missatge” tant la primera ministra, Viorica Dancila, com el president, Klaus Iohannis. És significatiu que els cités tots dos perquè representen les dues forces polítiques en lluita a Romania, el Govern socialista enfrontat a la presidència conservadora.
El to de Juncker ha sorprès per la seva duresa i perquè rares vegades la Comissió Europea rep la presidència de torn amb advertències tan sonades. És cert que Romania està sent qüestionada per Brussel·les pel que considera un retrocés en la lluita contra la corrupció. També és veritat que l’estructura bicèfala del poder a Romania, segons definició d’un portaveu de la CE, complica la recerca de consennitat sos interns. Si com a mostra val un botó, pot servir l’exercici malabar que va haver de fer Juncker ahir de celebrar en un mateix matí dues rodes de premsa consecutives, primer amb el president de Romania, i seguidament, amb la primera ministra. Dos poders, dues reunions, dues rodes de premsa i, s’espera, una sola política.
La veritat és que Romania ha estat sota vigilància des que va entrar a la UE el 2007 quan, després de perdre el tren de la primera gran ampliació a l’Est europeu el 2004, es va apuntar a una segona oportu- tres anys més tard. Hi va ingressar juntament amb Bulgària, però ateses les múltiples carències dels dos països, se’ls va sotmetre a una vigilància especial, a través del denominat Mecanisme de Cooperació i Verificació. En el cas de Romania, els avenços aconseguits en la lluita contra la corrupció s’han frenat dràsticament en els últims mesos, segons les anàlisis que realitza la Comissió Europea. “Hem vist progressos substancials en el passat, però ara s’està retrocedint”
va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Franz Timmermans, l’octubre al Parlament Europeu davant una primera ministra, Viorica Danicela, que va haver d’afrontar l’escrutini dels eurodiputats.
Un dels elements que més va alarmar Brussel·les va ser la destitució al juliol de la responsable de l’oficina anticorrupció, Laura Codruta Kovesi, que havia aconseguit multitud de condemnes contra alts funcionaris i polítics romanesos. A més, preocupa el projecte d’amnistia sobre delictes de corrupció que està preparant el Govern de Bucarest. El mateix Juncker va advertir ahir contra aquesta iniciativa: “Si s’adoptés una amnistia, com alguns en aquest país estan preveient, seria un retrocés en el respecte de l’Estat de dret”. El gran temor és que el deteriorament de l’Estat de dret a Romania segueixi el camí de dos altres països de l’Est, com Hongria i Polònia, als quals ja se’ls aplica l’article 7 dels tractats, que s’activa en cas de violació greu dels valors fonamentals. Que el trio de països més vilipendiats siguin nous i de l’Est pot alimentar la percepció que s’utilitza una doble vara de mesurar, més duresa amb els nous, més flexibilitat amb els socis fundadors. En tot cas, difícil es presenta la presidència romanesa, perquè té lloc en un moment crític de la UE, amb un potencial Brexit dur que comportaria turbulències econòmiques considerables, i unes eleccions europees que serviran de termòmetre per mesurar l’auge de les forces populistes.
Per donar ànims, el president del Consell de la UE, Donald Tusk, durant els actes a Bucarest va demanar als romanesos que defensin els valors europeus amb la mateixa determinació amb què el porter del Steaua de Bucarest va aturar quatre penals al Barça a la final de la Champions de Sevilla el 1986. Va dir que és un record esportiu que té gravat en la memòria. Segur que molts culers també.