Comença l’evacuació

Al-Rumeilan és la més allunyada de la zona en què Turquia amenaça els kurds

L’èxode de les tropes nordamericanes desplegades a Síria va començar ahir amb la discreta marxa d’una desena de vehicles de la base d’Al-Rumeilan, sense que se sàpiga del cert a quin ritme es farà la retirada de la resta del contingent.

Una desena de blindats, maquinària de sapadors i camions van sortir la nit de dijous d’una de les bases dels Estats Units en Síria, la d’Al-Rumeilan, pròxima a la frontera de l’Iraq. El coronel Sean Ryan, nou portaveu de la coalició internacional contra l’Estat Islàmic en substitució del dimitit Brett McGurk, va enviar ahir un comunicat a les agències de notícies dient que “ha començat el procés de la nostra calculada retirada de Síria”, però va afegir que no donarà cap detall sobre els temps, “les localitzacions ni els moviments de tropes”. Les dades sobre la base d’Al-Rumeilan i el nombre aproximat d’efectius que han marxat els va subministrar l’Observatori Sirià de Drets Humans.

Dijous, hores abans de l’inici de la retirada, hi va haver una reunió entre representants de la coalició i de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) a Ain Issa, localitat propera a Al-Raqqa. Les FDS, formades majoritàriament per les milícies kurdes YPG, han controlat fins ara el Kurdistan sirià amb suport dels EUA i tenen a Ain Issa part del seu estat major; és des d’allà també que s’administra la ciutat d’Al-Raqqa. I dimecres, el secretari d’Estat nordamericà, Mike Pompeo, va visitar el líder del Kurdistan iraquià, Massud Barzani.

L’inici de la retirada de tropes (uns 2.000 militars, potser més en tant els mercenaris i agents de seguretat contractats no figuren als informes oficials de Washington) es produeix després de diversos dies de declaracions contradictòries per part dels Estats Units i de Turquia. L’assessor de seguretat de Trump, John Bolton, i Mike Pompeo, d’una banda, i el president turc Erdogan i el seu assessor Ibrahim Kalin de l’altra van sembrar la confusió sobre les intencions de cadascú.

Mentre Erdogan es negava a rebre Bolton dimarts passat i afirmava que el seu exèrcit, tant si els EUA es retiraven com si no, irrompria a l’est del riu Eufrates per fer retrocedir les milícies kurdes, l’assessor Ibrahim Kalin li deia a Bolton que això no passaria. Segons l’Observatori Sirià, les milícies YPG han desplaçat tots els reforços possibles a Manbij, que és on s’espera un hipotètic atac turc. Turquia ha insistit als EUA que els kurds s’han de retirar de Manbij. En previsió, Damasc va enviar un nombre limitat de tropes al sud de l’enclavament a finals de desembre.

L’evacuació de material i personal dels Estats Units ha començat pel punt més llunyà a la zona de conflicte. De la desena de bases dels EUA conegudes a Síria, la d’Al-Rumeilan és la més oriental. Es tracta, de tota manera, d’un punt estratègic, veí del Kurdistan iraquià. El trànsit de nord-americans entre els dos kurdistans és habitual. Alhora, la base està a prop de la ciutat siriana de Qamixli, sota administració kurda però part de la qual està en mans de les forces de seguretat de Damasc, inclòs l’aeroport. A Al-Rumeilan els nord-americans disposen d’un aeròdrom i aquest factor fa que no sembli gaire probable una evacuació total de la base.

El Kremlin ha reaccionat amb certa ironia. La portaveu d’Exteriors russa, Maria Zakhàrova, va dir que Washington no és seriós i que “està buscant una raó per quedar-se a Síria”. Per a Moscou, una retirada nord-americana ha d’anar seguida de l’ocupació d’aquell espai per forces del Govern sirià, i en aquest objectiu és important el diàleg entre els kurds i Damasc, diàleg que fa un temps que els russos gestionen.

En els últims dies han persistit els rumors que apunten a una solució nord-americana una mica rocambolesca. Sembla confirmat que el maig passat hi va haver una visita a Kobane –un dels enclavaments de l’administració kurda de Síria– de militars de l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs, visita que es va repetir al novembre.

L’objectiu hauria estat explorar la possibilitat d’aplicar la idea dels Estats Units d’un control de la frontera siriana, entre el riu Eufrates i el Tigris, per una milícia àrab amb el suport pels dos països del Golf. El control seria potser compartit amb els anomenats Peixmerga de Rojava, una milícia sota control del Govern Regional del Kurdistan iraquià (GRK) que s’ha enfrontat en ocasions a les YPG de Síria, ja que consideren que el seu projecte polític per al Kurdistan sirià (Rojava) és massa d’esquerres. Pel que fa a la milícia àrab seleccionada, rep el nom de Kuat alNujba o Forces d’Elit Sirianes, i està reclutant efectius. Ateses les bones relacions entre el GRK i Turquia, el pla hauria de satisfer en teoria els interessos turcs. Una altra cosa és que les YPG hi estiguin d’acord; de moment no.

El cap de Kuat al Nujba és un vell conegut: Ahmed al-Jarba, que va ser president de la Coalició Nacional Síria, l’oposició en l’exili avalada per l’Aràbia Saudita i Qatar al principi de la guerra. Al-Jarba té ara el seu propi partit, el Moviment Demà (Al-Ghad), i sembla l’home adequat per a aquesta operació. És natural de Qamixli, té un historial de negociador i els seus vincles familiars i tribals s’estenen a l’Iraq.

Segons aquest pla, els EUA deixarien, a llarg termini, el Kurdistan sirià en mans dels aliats àrabs del Golf, la qual cosa seria una manera de retirar-se impedint alhora una expansió més gran de l’Iran a Síria si és el feble govern de Baixar al-Assad el que torna a fer-se càrrec d’aquest territori. A Rússia tampoc no li interessa que l’Iran –que ha invertit moltes forces en la guerra siriana– estengui encara més la seva influència en la regió.

Turquia, per la seva part, està en bones relacions amb Rússia i l’Iran i té els seus propis interessos, que no coincideixen amb el pla nord-americà. Dimecres passat, el Kremlin va anunciar que s’espera que Erdogan visiti Vladímir Putin pròximament. Al final, tot sembla ser negociable.

Un portaveu militar confirma que “ha començat el procés” però diu que no hi haurà detalls de la retirada La milícia de l’opositor sirià Ahmed al-Jarba controlaria la frontera turcosiriana, segons un pla dels Estats Units