La Vanguardia (Català-1ª edició)
Intel·ligència regulada
Patrick Gatellier, coordinador del projecte AI4EU
La Comissió Europea ha iniciat el projecte AI4EU per impulsar la intel·ligència artificial a Europa i regular-ne l’ús des d’una perspectiva ètica.
IMPACTE PER AL CIUTADÀ Ben utilitzada permetrà que les feines de les persones siguin més interessants i creatives APRENENTATGE DE LES MÀQUINES Cal donar pautes perquè el coneixement que s’introdueixi en els objectes sigui just
Patrick Gatellier, enginyer de l’empresa francesa Thales, s’ha convertit en la cara visible de la intel·ligència artificial europea com a coordinador del projecte AI4EU, la iniciativa en què la Comissió Europea ha compromès vint milions d’euros per als pròxims tres anys amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament d’aquesta tecnologia a Europa. Després de ser entrevistat aquesta setmana a Barcelona, on s’ha fet la primera reunió de l’AI4EU, Gatellier es mostra convençut que encara s’és a temps de trencar el duopoli dels Estats Units i la Xina en aquest àmbit, però també deixa clar que als ciutadans europeus no ens interessa una intel·ligència artificial salvatge, assilvestrada, i per això l’objectiu ha de ser inculcar a tots aquests algoritmes i desenvolupaments els valors europeus.
L’AI4EU reuneix 79 centres d’investigació avançada, pimes i grans empreses que desenvolupen intel·ligència artificial, entre els quals figuren el Barcelona Supercomputing Center (BSC), la UPC, l’Institut d’Investigacions en Intel·ligència Artificial (IIIA), la Universitat Politècnica de Madrid, Atos Spain, SmartRural i la Fundació Cartiff.
Què necessita Europa per posar-se al dia i competir amb els Estats Units i la Xina en intel·ligència artificial (IA)? Hem d’utilitzar els avantatges que tenim, i una de les fortaleses europees més importants és la multiculturalitat, que som un conjunt de països diversos, de manera que la intel·ligència artificial no pot donar una única resposta i s’ha d’adaptar a les diferents cultures i els marcs normatius locals, que, d’altra banda, són els únics que intenten donar una resposta ètica i legal a l’ús de les dades i la tecnologia.
Què aportarà el projecte AI4EU? El primer objectiu és reunir tots els recursos i laboratoris d’investigació que hi ha a Europa, que generen una quantitat enorme de resultats (un 30% de les publicacions científiques a nivell mundial). Per això crearem una plataforma única amb tots els recursos creats per aquests investigadors, auditats per certificar que són útils i disponibles per a qui els vulgui utilitzar per a les seves innovacions. A més, s’establirà un observatori ètic per a la IA amb l’objectiu que tots els programes que es dissenyin respectin els conceptes paneuropeus de legalitat, ètica i respecte al gènere. I l’observatori divulgarà informació veraç i neutra sobre l’abast i límits d’aquesta tecnologia perquè la gent no es deixi arrossegar per l’alarmisme però alhora també exigeixi als reguladors que actuïn per garantir-ne un bon ús.
Com funcionarà aquesta plataforma d’IA europea? Serà com una gran superfície a què pots accedir i, en un únic lloc, comprar-ho tot. Cada persona que necessiti un recurs d’IA podrà sol·licitar la llista d’algoritmes que fan allò que busca. I trobarà algoritmes certificats, que seguiran les guies ètiques fixades per l’observatori, i els podrà comprar per acoblar-los als seus productes. També s’oferiran recursos computacionals perquè les petites empreses puguin fer proves pilot i comprovar que aquesta tecnologia funciona com cal.
Quan es parla dels riscos de la IA un dels focus sempre es dirigeix a les dades i la informació amb què treballen les màquines per aprendre. Com s’ha de regular aquest aprenentatge? La intel·ligència artificial introdueix el coneixement en objectes i eines, i aquest coneixement ha de ser just. Per això cal proporcionar pautes i regles i assegurar-se que són respectades pels productes que entren a Europa.
Aquesta guia ètica europea de la IA serà exigible a nivell internacional o només condicionarà els desenvolupadors europeus? No puc parlar per la Unió Europea, però l’esperança és que el fet de començar a parlar de l’ús ètic de la intel·ligència artificial cridi molta gent a fer-ho. Hi ha exemples que el simple fet d’assenyalar els problemes i dir que nosaltres volem respectar unes normes pot ser suficient perquè d’altres les adoptin, com la política sobre combustibles fòssils pel seu impacte en el canvi climàtic. Els Estats Units insisteixen a utilitzar aquests combustibles però alhora les seves empreses generen molta energia verda per no quedar-se fora del mercat. I la nova llei de protecció de dades europea també està condicionant empreses no europees, que l’assumeixen.
Seria possible un acord internacional sobre els límits de la IA com en la investigació biomèdica? No ho sé. És difícil per la varietat i amplitud del camp que inclou la intel·ligència artificial.
La Xina està sent pionera a implantar tecnologies d’IA que afecten el dia a dia dels seus ciutadans: des de sistemes d’identificació als uniformes escolars per controlar l’absentisme fins a sistemes de rastreig de cares al carrer o de reconeixement de veu en les trucades per detectar delictes. És això el que ens espera a Europa? Aquesta tecnologia és possible; una altra cosa és si és desitjable i si els ciutadans europeus l’acceptarien. Perquè els ciutadans xinesos no es preocupen per la seva privacitat, però nosaltres sí. Per tant, la qüestió és si aquí és acceptable.
I aquestes reserves dels ciutadans europeus poden deixar relegada Europa i les seves empreses en aquesta revolució tecnològica? És cert que els valors europeus no són necessàriament compartits per altres governs i això pot causar problemes. Però també ho és que els esmentats valors són un capital per a Europa perquè permeten que es vagi generant la tecnologia a mesura que sabem que té un ús raonable i no entra qualsevol tecnologia al mercat. D’altra banda, la Unió Europea és un gran mercat que ha de ser escoltat, i escoltar-nos significa respectar els nostres valors, i crec que al final els desenvolupadors d’intel·ligència artificial no renunciaran a Europa i adoptaran aquests mateixos valors, que, a més, veuen que són bons per a tothom.
Què poden esperar els ciutadans de la intel·ligència artificial? Ben utilitzada el que comportarà és que les feines que fan les persones siguin més interessants, més creatives i menys mecàniques. I amb aquest bon ús la IA no ha de comportar menys llocs de treball. De totes maneres, a través de l’observatori ètic de la IA proporcionarem informació pedagògica, en llenguatge pla, sobre les veritables capacitats i abast d’aquesta tecnologia i també de les seves limitacions.
I de què depèn que sigui ben utilitzada? No hem de deixar una intel·ligència artificial salvatge, assilvestrada. A Europa hem de treballar per incorporar els nostres valors en el disseny i ús d’aquesta tecnologia.