El Parlament macedoni ratifica el canvi del nom del país

Macedònia va aclarir ahir el seu camí cap a la UE i l’OTAN amb un vot al Parlament per ratificar el canvi de nom del país –que passarà a dir-se República de Macedònia del Nord– pactat amb Grècia per posar fi a una disputa de gairebé tres decennis.

“Obrim les portes al futur europeu de Macedònia (...) Sense un acord amb Grècia, no hi ha ni l’OTAN ni la UE”, va insistir el primer ministre, el socialdemòcrata Zoran Zaev, que va subratllar que ell mateix havia posat en perill la seva carrera política pel bé del país. Zaev va estar negociant fins a l’últim moment amb el partit de la minoria albanesa, però finalment va aconseguir els dos terços de vots (amb 81 dels 80 que necessitava) per aprovar les quatre esmenes constitucionals.

És el punt final a Skopje de mesos d’un ardu combat polític, després d’un polèmic referèndum consultiu el setembre passat i una llarga batalla parlamentària.

Els diputats del partit opositor, l’ultranacionalista VMRODPMNE, es van absentar del vot en protesta pel que consideren una traïció nacional. Afirmen que el referèndum va fracassar per escassa participació: s’hi van abstenir més de dos terços dels votants, la qual cosa l’hauria invalidat en cas de ser vinculant.

Però Zaev va aconseguir superar aquella clatellada i seguir endavant amb el seu pla. El jove líder socialdemòcrata, que governa des del 2017 amb el partit albanès, no tenia a priori els dos terços del Parlament. Va ser decisiu el suport de diversos trànsfugues del VMRO-DPMNE, entre ells quatre diputats que s’han beneficiat d’una amnistia per la seva presumpta participació en els atacs violents contra el Parlament comesos per nacionalistes l’abril del 2017. Per això els líders del partit han acusat Zaev d’haver utilitzat “el xantatge i les amenaces” per doblegar-los.

Ara els toca als diputats grecs aprovar que els seus veïns passin a dir-se Macedònia del Nord

Zaev va topar ahir amb la inesperada oposició dels seus socis albanesos, recelosos del fet que la Constitució parlés de la “nacionalitat macedònia”.

La pilota està ara a la teulada d’Atenes, ja que el canvi de nom no entrarà en vigor fins que els diputats grecs hagin ratificat al seu torn l’acord tancat el juny passat pels primers ministres Zoran Zaev i Alexis Tsipras. Encara que només necessita una majoria simple, Tsipras també té un estret marge de maniobra, amb 153 diputats sobre 300. El seu soci de Govern Panos Kammenos, ministre de Defensa i líder d’un petit partit nacionalista, s’oposa a l’acord i amenaça de dimitir.

Des que la República de Macedònia es va donar aquest nom quan es va independitzar de Iugoslàvia el 1991, Grècia es negava a reconèixer-lo, en considerar que els veïns estaven usurpant l’herència cultural hel·lena i allotjaven ambicions territorials sobre la seva província septentrional, també anomenada Macedònia.