La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cervell de la revolta groga
Un camioner a qui apassionen els cotxes esportius va organitzar la protesta que ha posat Macron contra les cordes
Porta el mateix cognom que un heroi de la Revolució Francesa. JeanBaptiste Drouet, cap local de correus, va passar a la història, el juny del 1791, per reconèixer el rei Lluís XVI ocult a la carrossa en la qual havia fugit de París. El monarca seria capturat i, un any i mig després, guillotinat. Un altre Drouet, Éric, camioner, és un dels líders més visibles de la revolta de les armilles grogues. El moviment, amb una càrrega romàntica considerable i fort suport popular, ha esquerdat els fonaments de la V República i amenaça de frustrar la presidència d’Emmanuel Macron. Han passat més de dos segles i França torna a estar inflamada. Al governant li retreuen autoritarisme, pulsions monàrquiques i insensibilitat davant els problemes del poble.
Éric Drouet, de 33 anys, no és un esparracat. Tampoc no dona el perfil de líder revolucionari. Les seves maneres són tranquil·les. La seva irrupció és un fenomen de l’era d’internet. Al transportista, irritat per l’anunci de l’ecotaxa dels carburants, se li va ocórrer, mentre xerrava amb un amic, convocar la primera manifestació, el passat 17 de novembre. Setmanes abans va gravar un vídeo amb el seu mòbil, assegut al volant del seu camió, i va deixar clares les regles de joc. “No us preocupeu –va dir-. No hi ha cap partit polític darrere de tot això, cap govern, no. Si fem tot això és perquè la gent està decebuda de la política i del Govern”.
Un altre Drouet, Jean-Baptiste, va ser heroi de la Revolució Francesa per frustrar la fugida de Lluís XVI
Quan Drouet encara no era una figura nacional, a començaments de novembre, un equip de la cadena BFM-TV va anar a entrevistar-lo a casa seva a Melun, uns 60 quilòmetres al sud de París. L’activista no va tenir inconvenient en confessar que la seva passió són els cotxes esportius. Es va presentar a la cita al volant d’un d’ells, de color groc. Amb la seva dona, que treballa de comptable, i la filla de tots dos, de 6 anys, habiten en un xalet adossat, molt de classe mitjana, sense pretensions.
Drouet va confessar haver votat el partit França Insubmisa (esquerra radical) a les presidencials. No ho va voler dir davant de la càmera, per no polititzar la seva missió com a impulsor del moviment. Això no ha impedit que la seva figura hagi estat associada, una vegada i una altra, en articles i comentaris a la xarxa, amb l’extrema dreta. Es tracta d’una confusió freqüent en l’anàlisi de les armilles grogues. El discurs del camioner, com el d’altres activistes, sol ser ambigu en assumptes com la immigració o la pertinença a la Unió Europea.
Drouet va ser lloat pel líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que el va comparar amb el Drouet que va frustrar la fuga de Lluís XVI. En el seu blog, el polític va declarar la seva “fascinació” pel personatge i el va situar a l’alçada d’altres figures que han alterat la història francesa.
El 27 de novembre, davant un Govern alarmat pel caire que prenien les manifestacions, Drouet i una altra activista van anar a una reunió amb el ministre per a la Transició Ecològica, François de Rugy. El transportista va arribar en texans i bambes. Va ser curiós veure’l assegut amb el ministre i el seu equip, tots de vint-i-un botó, en una sala de mobles nobles i parets de motllures daurades. Drouet va demanar que la conversa fos filmada, “per transparència”, a l’estil del Moviment 5 Estrelles italià. El ministre, sorprès, s’hi va negar. Uns dies després Drouet va declinar asprament la invitació del premier, Édouard Philippe, per a una altra trobada. Va justificar la seva negativa en un altre vídeo gravat al seu camió.
La policia i la justícia han tingut des del principi Drouet en el punt de mira, per l’alt nombre de seguidors dels seus posts i per considerar que els seus missatges incitaven al desordre. Va ser ell qui, en directe per la televisió, va incitar a marxar fins a l’Elisi com a símbol màxim del poder. Sempre ha insistit que la capital havia de ser l’epicentre de la protesta. “És allà on hi ha el Govern i si no fas res a París, no et miren”, va subratllar. La policia en va prendre nota.
El dia 22 de desembre, a París, Drouet va ser detingut per organitzar una manifestació no declarada amb l’objectiu de “cometre violències i degradacions” i per portar una arma “de categoria D” (una porra de fusta, regal del seu pare, que duia sempre al camió per si era assaltat). El 2 de gener va tornar a ser arrestat a París, també per una manifestació il·legal, encara que ell va afirmar que només preparava, amb altres activistes, un homenatge a les víctimes de les protestes. Aquesta nova detenció va ser denunciada per diversos líders polítics, entre altres Mélenchon, com a inacceptable persecució política. La llegenda del camioner, que afronta una citació judicial al febrer, va així créixer.
El biògraf de Jean-Baptiste Drouet, François Duboisy, ha recordat aquests dies que aquell cap de correus es va convertir en heroi revolucionari una mica per casualitat, ja que no era un humil sans-culotte sinó un burgès. Quan Napoleó el va fer cavaller de la Legió d’Honor, l’agost del 1807, el va afalagar així: “Monsieur Drouet, vostè va canviar la faç del món”. El Drouet del segle XXI és un camioner que condueix un cotxe esportiu i viu en un xalet adossat. Encara és massa aviat per saber si la seva intervenció canviarà el rostre de França.