Les pensions, a debat

EL Govern proposarà la propera setmana a sindicats i patronal d’augmentar en un any l’edat de jubilació real, fins als 63,7 anys (en l’actualitat se situa en els 62,7) en l’horitzó de l’any 2027, que és quan finalitza el període de reformes aprovat el 2011 i l’edat legal se situarà en els 67 anys. Amb l’objectiu d’apuntalar la sostenibilitat fiscal del sistema públic de pensions, l’Executiu és també partidari que les jubilacions anticipades impliquin una cotització més alta i que el còmput per al càlcul de la pensió s’ampliï fins als 35 anys, quan en l’actualitat és de 25.

El finançament del sistema públic de pensions és un dels principals problemes que el Govern espanyol té actualment sobre la taula. A finals del 2018 hi havia 8,7 milions de pensionistes que cobraven una mitjana d’1.080,52 euros mensuals. L’augment de l’esperança de vida dels espanyols fa que cada deu anys la xifra de jubilats augmenti en un milió de persones, amb la qual cosa en l’horitzó del 2030 s’assoliran els 10 milions de pensionistes. El 2018, el pes del sistema de pensions en els pressupostos generals de l’Estat es va situar en el 40%. En els pressupostos aprovats inicialment ahir, aquest percentatge ja se situa en el 42,1% (per sobre dels 150.000 milions d’euros), la xifra més alta de la història, sufragats pels gairebé 19 milions de cotitzadors. És a dir, cada pensionista rep l’aportació de 2,11 treballadors en actiu, una ràtio que obliga l’Estat a buscar finançament després que en els últims anys –els de la crisi– s’hagi esgotat el fons de reserva per a les pensions. Més pensionistes i menor pes de les cotitzacions formen un bucle molt preocupant.

Per tant, és evident que caldrà buscar solucions a un problema que requereix, com en tantes altres qüestions, un pacte d’Estat (el de Toledo), però que és lluny d’implementar-se de forma real. Nou milions de pensionistes representen un sector massa important per enfrontar-s’hi, i els partits caminen amb el fre de mà posat quan parlen de pensions. La proposta d’allargar un any l’edat de jubilació real i d’ampliar el període de cotització parteix de l’estudi de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), la qual afirma que, a conseqüència de la crisi, la Seguretat Social presenta un dèficit estructural d’entre l’1,3% i l’1,5% del PIB que necessita noves mesures. Així mateix, planteja que aquest dèficit sigui assumit per l’Estat per donar credibilitat a la sostenibilitat del sistema. I això és el que aquesta setmana debatran el Govern, la patronal i els sindicats.