La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quin cotxe compro?
L’elèctric comença a ser la millor opció, però encara ensopega amb obstacles
Si utilitzes poc el cotxe, jo m’esperaria”, recomana Assumpta Farran (tècnica de l’Institut Català d’Energia) quan se li pregunta quina és la millor opció per adquirir un nou cotxe. El seu consell retrata un moment de transició. Comprar un vehicle és una equació molt complicada. En aquesta difícil decisió predomina l’opinió que el cotxe elèctric comença a ser una opció interessant, però ha de superar molts obstacles.
Abans, la compra d’un cotxe era una mostra de consumisme alegre i despreocupat; les decisions clau tenien a veure amb l’elecció del model de cotxe, la marca, el preu o les prestacions. I tema tancat. Més tard, també van entrar en joc valoracions que prenien en consideració el cost del combustible al llarg de la vida del vehicle. I ara, en la compra també hi intervenen factors ambientals, energètics, tecnològics, i, fins i tot ètics. Alguns automobilistes, per primera vegada, senten el pes d’haver de salvar les ciutats i el planeta.
El consumidor veu qüestionats els vehicles dièsel, sobretot després del Dieselgate (el gran frau del trucatge de Volkswagen en el software del motor per amagar les emissions reals de diòxid de nitrogen). A més, molts països apunten a un encariment del gasoil per posar fi a avantatges comparatius respecte al cotxe de gasolina; i les grans ciutats volen restringir l’accés a aquests vehicles.
“No fem cap recomanació concreta sobre quin cotxe cal comprar; tot i que preferim el vehicle que contamini el menys possible”, manifesta Rubén Sánchez, portaveu de Facua, que reforça la paradoxa d’aquest puzle. Els cotxes més nets acostumen a ser els més cars. El Govern llança missatges a favor del cotxe elèctric i s’hi ha conformat una opinió pública favorable; però els seus alts preus són un element dissuasiu. “Potser és prematur demanar al ciutadà que es llanci a comprar un cotxe elèctric, pels preus, per les dificultats de recàrrega. Recomanar una cosa desproporcionadament cara no té lògica”, afegeix. Igualment, la por de no encertar-la amb la tecnologia triada retarda la decisió, mentre que el risc de perdre el valor del vehicle en cas que s’hagi de revendre actua de fre.
I què és preferible?, dièsel o gasolina? “Si el comprador pot esperar-se, li diria que ni l’un ni l’altre”, sentencia Assumpta Farran. “Ara bé, si has de comprar per força, és preferible triar el gasolina, ja que és una fracció del petroli més neta que el gasoil. I si és híbrid de gasolina, encara millor”, afegeix. “Els cotxes de gasolina emeten més emissions de CO2, però, com a contrapartida, causen menys dany directe en la salut que les de dièsel (NOx, partícules). Una altra cosa és el seu impacte més important en l’escalfament”, diu Farran.
Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables, creu que abans de comprar un automòbil, convé analitzar les necessitats. Un 90% dels viatges en l’àmbit urbà cobreixen distàncies inferiors a 50 quilòmetres i al llarg de l’any acostumem a fer només un o dos trajectes llargs. “Si utilitzem el cotxe per a desplaçaments de menys de 100 km, la resposta és clara: compreu un vehicle elèctric”.
Avantatges? 1) Permet grans estalvis en combustible i amortitzar el cost inicial (1 euro per 100 Km recorreguts). 2) Serveix per esquivar les possibles restriccions futures al cotxe de combustió a les grans ciutats. 3) Ofereix avantatges d’aparcament i accessibilitat a la ciutat. 4) És la millor expressió d’un compromís personal.
“Per als usuaris de mobilitat obligada diària de més de 50 km i que necessiten vehicle privat, l’opció elèctrica avui ja és la millor, ja que el sobrecost de la innovació tecnològica és compensat amb l’estalvi en els costos d’energia en menys de 3 anys”, diu Assumpta Farran.
Aquesta experta desgrana tres motius més en aquesta aposta. En primer lloc, l’elèctric pot ser una gran palanca per impulsar les energies renovables a Espanya (que ara aporten un 40% del
ASSUMPTA FARRAN “Els gasolina emeten més CO , però causen
2 menys danys en la salut que els dièsel”
mix elèctric i hauran d’assolir un 70% el 2030 en els plans del govern). També és cinc vegades més eficient que el cotxe de combustió. I, a més les bateries, amb un bon sistema de gestió, obren la porta a grans emmagatzemaments d’energia. “La connexió d’aquestes bateries pot crear una gran borsa d’energia a disposició del mercat elèctric”, emfatitza.
Que els vehicles elèctrics siguin de zero emissions dependrà també, en bona mesura, de l’usuari, que pot exigir a la seva companyia que l’electricitat sigui d’origen renovable. “Si tots plantegéssim aquesta exigència, canviaríem el paradigma elèctric”, diu Arturo Pérez de Lucía, director de l’Associació Empresarial
DESPLEGAMENT TECNOLÒGIC Ampliar l’autonomia de les bateries i els punts de recàrrega, millores necessàries FERNANDO FERRANDO “Qui compri un vehicle per complir les metes ambientals ha de ser afavorit”
per al Desenvolupament i Impuls del Vehicle Elèctric (Aedive). Replica, així, als que diuen que el cotxe elèctric no és realment un vehicle zero emissions. El comprador de l’elèctric té un doble ressort per catapultar la transició energètica.
En el capítol del deure, el cotxe elèctric té importants reptes pendents. L’autonomia limitada de les bateries ha estat una barrera. “Però la irrupció d’empreses com Tesla, amb bateries entre els 60 i els 100 kWh i autonomies que superen la barrera dels 500 km, ha estat una palanca d’impuls per a la resta del mercat”, diu Arturo Pérez de Lucía.
La crítica més generalitzada es refereix a l’insuficient nombre de punts de recàrrega pública, en especial la ràpida, i a les fallades que hi ha. Avui, això no està resolt de manera eficient a Espanya, tot i que cada vegada és més gran el desplegament d’infraestructures de recàrrega que permeten recuperar un 80% de l’autonomia de la bateria en 15 o 20 minuts. Aconseguir una xarxa estratègica de punts que donin servei a flotes (taxis, carsharing...) apareix com una necessitat peremptòria.
També es demana un suport fiscal de la UE al cotxe elèctric. El ciutadà protesta quan se’l culpa per utilitzar un mitjà de transport brut sense tenir al seu abast una altra solució millor (com s’ha vist en la revolta de les armilles grogues a França). L’absència d’una política fiscal europea en aquesta matèria continua suscitant les crítiques. Mentre Noruega ha reduït l’IVA per a aquests vehicles, les polítiques fiscals europees flaquegen en aquest camp; queda obert el flanc a una possible invasió futura d’utilitaris d’origen asiàtic.
“Qui compri un cotxe elèctric contribueix a aconseguir els objectius ambientals europeus; i, per tant, ha de ser afavorit. I qui aposta per un combustible que faci malbé la salut o el medi ambient no pot tenir els avantatges de què gaudeix ara”, sosté Fernando Ferrando, partidari d’una política de “pal i pastanaga”.
Rubén Sánchez creu que abans de penalitzar l’usuari pel fet de tenir un vehicle brut és prioritari sancionar els fabricants que, com Volkswagen, “han comès un frau massiu”. A Espanya no hi ha hagut cap macromulta del Govern. Facua ha presentat denúncies en les diverses administracions responsables, però només la Xunta de Galícia ha imposat dues sancions, per import del doble del valor de mercat del cotxe.