L’home feminista

APablo Iglesias, a qui no tinc el gust de conèixer, li voldria dedicar aquest article ara que està entretingut, i de baixa, amb les farinetes dels bessons. Més que dedicar-l’hi, el que m’agradaria és que se’l llegís, a veure si li pot ser d’alguna utilitat. Amb dos fills mascles a la falda com els seus i en un país en plena batalla per la igualtat de les dones i contra Vox, la reflexió mai no fa nosa.

(A partir d’aquí, Pablo, permet-me que et tutegi).

Que lleig, que lleig, va ser el que vas dir a l’entrevista que s’ha difós aquesta setmana. “Els homes feministes carden millor”. Així, tal com raja, i tan alegrement. Per començar, la idea d’intentar colar la ideologia fins i tot entre els llençols sembla una brometa. Però el pitjor no és això, sinó que en un suposat interès per assumir públicament la condició d’home feminista et bases en una cosa que es pot considerar la seva antítesi. Una contradicció que, continuo amb la familiaritat, t’ha deixat amb el cul a l’aire? I no paro de preguntar-me si t’ha caigut la careta.

Està molt bé defensar que els homes es declarin feministes. Encara avui, fer un pas en aquest sentit continua sent una raresa. A ningú no li passa pel cap negar a algú sentirse, per exemple, pacifista, tot i que no visqui sota una pluja de bombes a Síria. Però que un proclami als quatre vents “soc feminista!” resulta insòlit. Què pretenies, Pablo, amb les teves paraules. Que un home presumeixi públicament de la seva habilitat en la pràctica del sexe és propi del masclista i el xulo. Segons definició d’Irene Montero,

machirulo, comunament conegut com a mascle alfa.

Aquí servidora l’únic que vol és que un líder de l’esquerra progressista com tu no alimenti la confusió en una qüestió tan delicada. De manera que m’atreveixo a respondre per tu a la pregunta que et van fer sobre què és un home feminista. Un home feminista és el que... ...no veu explicació a tants segles d’un masclisme que ha intentat justificar l’injustificable.

...sent la necessitat de posar fi a la desigualtat salarial, d’oportunitats i de càrrega de treball de les dones.

...sap que els drets d’elles no són cartes de canvi.

...identifica com a violència els crits i els insults, ja que poden ser l’inici de tota la resta.

...entén que el feminisme és transformador, tant en l’amor de parella com en les pròpies actituds.

...s’allunya de l’estigma de reduir el feminisme a una minoria intolerant.

...nega que el feminisme sigui com el masclisme però al revés.

...aguanta la pressió social quan és capaç de desafiar actituds misògines i abusos de poder.

...entén que dones i homes som diferents, diferents, diversos. I amb consentiment mutu. ...respecta la diferència. ... En fi, Pablo, que cal explicar-t’ho tot. I ara fes-ho entendre als teus fills.

Desencertat comentari de Pablo Iglesias quan va dir que “l’home feminista carda millor”