La Vanguardia (Català-1ª edició)
Josep Maria Flotats fa 80 anys i ho celebra sobre l’escenari
L’actor i director celebra avui el seu aniversari donant vida a Voltaire al teatre Tarragona
“Josep Maria, tu has fet un pacte faustià”, li etziba, divertit, el director Àlex Rigola, que per casualitat també és al restaurant de Sarrià on es fa aquesta entrevista. Si no ha fet un pacte faustià, ha anat de poc: l’actor i director Josep Maria Flotats, que avui fa 80 anys, està esplèndid. I passarà l’aniversari al seu lloc preferit, l’escenari: aquest vespre protagonitza a Tarragona, amb Pere Ponce, el començament de la gira de Voltaire/Rousseau, una obra amb què ja ha arrasat a Madrid. Això sí, diu de broma que, com deien a la Comédie, la seva edat no es pronuncia així, i diu el número de manera que només s’entén el final, “...anta”, per la qual cosa podria ser qualsevol dècada de la vida.
“Si no m’ho recorden, no ho recordo: 80 anys... No ho sé. Només és un any més. No penso en l’edat: si vaig a un metge nou i la infermera pregunta l’edat, he de pensar, i dono l’any de naixement. Em sembla una xifra molt elevada, 80: no m’he adonat que han passat. Aquest aniversari m’impressiona, perquè fa un quant temps pensava que algú amb aquesta edat era gran. I no em sento gran. Tinc tantes coses a fer i tantes ganes de fer-ne tantes que no vull començar a dir fredament que potser no les podré fer totes. Ja ho veurem”, diu somrient un dels grans noms del teatre català, que va fer bona part de la seva carrera als teatres francesos més importants i va tornar a Barcelona a muntar el Teatre Nacional de Catalunya, d’on va saltar després de la primera temporada per un enfrontament amb el conseller de Cultura.
Flotats diu que no és nostàlgic. “Com deia Simone Signoret, la nostàlgia no és el que era. Nostàlgia de res. Content d’haver superat tempestes i trons inoportuns i continu- ar navegant”. Si mira el seu camí, les seves èpoques importants les veu a França. “Si demà hagués de tornar a l’escola de teatre d’Estrasburg, ho faria feliç. És un dels moments de la meva vida més agradables i de més coneixement. Després, dues o tres vegades al dia em falta París, que continua sent casa meva: són 25 anys de la meva vida fent papers protagonistes als teatres més importants. Però no és nostàlgia, és un record feliç. No sé mirar enrere. Em diuen: hauries d’escriure les teves memòries. Ja les conec. En una hora baixa, que tots tenim, he desitjat haver acabat els anys que em corresponien al TNC i que, per un error de càsting del conseller de Cultura, no vaig poder fer”.
“Les ensopegades [riu] les he tingut en la meva vida privada, però aquesta no s’explica. M’he casat amb el teatre, i a fora he tingut poc temps lliure. El temps lliure, per dir-ho metafòricament, és el que t’ha de venir a trobar, i, si no ve, segueixes el camí. De vegades m’ha vingut a trobar un cap de setmana i no saps gaire bé el perquè. I dilluns segueixes el camí”. Un camí que amb els anys, diu, l’ha fet “menys impulsiu”. Explica una anècdota per la qual “potser ara em denunciarien”. “No m’enfado fàcilment, però en un assaig al Poliorama un actor, un amic que m’estimo molt i m’estima molt, no feia el que li demanava. Després de dos dies dientli que no era això i ell que sí, em va dir: ‘Doncs no sé què fer’. I em va sortir textualment: ‘Doncs suïcida’t’. Tothom va riure. Ningú no em va processar. Es va interpretar en bon sentit. Tranquil·litzem les coses: és un ofici basat en els sentiments i en la passió. I el director sap el ritme i el significat pel qual ha volgut muntar l’obra”.
Sobre el moment actual, diu que és “molt pessimista per la barbàrie que s’està instal·lant a tot arreu, però un pessimista actiu: no sé si el teatre serveix per modificar el món, però sí que és una escola de civilització, i com més n’hi hagi, millor”. Es tracta d’un teatre que no és capaç de deixar perquè “el públic sempre és nou, diferent, deu ser semblant als que juguen a la ruleta, un gust pel risc. Ho faré bé aquest vespre? Si no rellisques i surt bé, és una satisfacció enorme”.
“Algun cop he desitjat acabar el meu mandat al TNC, que per un error de càsting del conseller no vaig acabar”